Archive for febrer, 2015

Palafolls 3 – 7 Tordera B

diumenge, febrer 22nd, 2015

Els del segon equip ens hem hagut d’aixecar ben aviat; se’ns presentava un viatge molt llarg (ben bé 10 minuts) fins a Palafolls. El partit es preveia molt igualat, ells tenien millor ELO en els cinc primers taulers i nosaltres, en els cinc últims.

El matx se’ns ha posat molt de cara quan, l’Arseni i en Joan situàven, després de molt poca estona de lluita, el 0 a 2 al marcador. Qui escriu, després d’una obertura que ha deixat molt a desitjar, s’ha trobat una combinació tàctica que portava a un mat imparable. En Jordi Quintana, que feia estona que tenia la partida una mica millor que qui tenia assegut davant, ha materialitzat el punt. Moltes patacades a la partida d’en Manel. Al final, també s’ha resolt a favor del torderenc, deixant un contundent i sorprenent 0 a 5 al marcador.

En Lluís Ramírez, veient que l’equip ho tenia molt bé, ha ideat un pla que permetés assgegurar les taules. Dit i fet, el seu mig punt ha valgut el punt sencer per l’equip. Poca estona després també firmava taules en Carlos. Per segona setmana seguida, anem guanyant 6 a 1, ja ens ho podríem prendre com un costum!! El contrincant d’en Jordi Adillón ha aconseguit l’única victòria pel bàndol local. Finalment, en Lluís Puigdemont i en Robles han firmat dues suades taules.

Tot i que les forces dels dos bàndols eren molt igualades, hem obtingut una victòria sense massa patiments. Aquest punt ens permet atrapar el nostre rival d’avui a la taula i ens dóna molt d’aire en la lluita per la permanència. La setmana que ve visitem un altre rival directe: el Figueres C. Llavors sí que tocarà matinar!

SANTA EUGÈNIA 4 – 6 TORDERA A

diumenge, febrer 22nd, 2015

La feina, feta. És el millor que podem dir de la jornada d’avui.

Sortíem a quarts de nou en direcció a Salt, per arribar-nos al Centre Cívic de Santa Eugènia. Avui teníem la baixa d’en Fernando, que aquesta setmana no estava en condicions de jugar (una abraçada, Fernando!)

No ha estat del tot fàcil trobar aparcament, però el fet és que puntualment, a dos quarts de deu, engegava el matx, que d’antuvi es presentava difícil, dur, renyit, incert, emocionant, atractiu, i qui sap quantes coses més.

A cada tauler, una bona lluita, i els pronòstics, de moment, aparcats. I això durant la primera hora i mitja de joc.

Llavors ha començat d’agafar color la partida del cronista. I un color, per cert, del tot negre.  El rival ha començat de perfilar un atac amb tot el que tenia. Només faltava que també tirés sobre el meu rei el seu bolígraf.

Però ha estat en Carles, qui primer ha definit, amb un atac precís al flanc de dama que ha fet col·lapsar la posició negra.

Al segon, l’Eduard s’ha trobat amb què el seu atac era repel·lit amb un contraatac en tota regla que l’ha deixat sense opcions, i ha hagut de cedir el punt.

Amb l’empat al caseller, a l’altre extrem de la sala en Jacobo ha culminat també un bon atac, molt en la línia “Jacobo”, que ha obligat el gironí a rendir-se. Amb això ja eren les dotze del migdia, i les espases estaven encara enlaire.

I llavors ha passat el que no es comptava que passés. Qui escriu, després d’aguantar el xàfec insistent d’un atac que semblava definitiu, ha pogut capgirar les tornes i s’ha trobat en posició guanyadora. Un punt que, a priori, donàvem tots per perdut.

En poca estona era en Juan Pedro qui, mestrívolament, com en ell és norma, trencava la resistència d’en Jordi Balagué amb una demostració de càlcul i sang freda marca de la casa.

I, de nou, una altra sorpresa: amb el cinc a la butxaca, el rival d’en Joan li proposa taules, i el nostre capi no s’ho pensa pas dos cops: això val el punt!

Poca transcendència ha tingut llavors la resta de partides, perquè el resultat ja quedava segellat. En Ferran ha signat un altre empat en què, curiosament, els dos jugadors pensaven que estaven pitjor. Estaven jugant la mateixa partida?

Al novè, en Juan ha mantingut viva una posició gairebé desesperada i, a més, contra el crono, durant un grapat de jugades, però al final ha acabat inclinant el monarca.

I a la capçalera en Josep també cedia el punt havent deixat passar alguna línia que segurament li oferia bones perspectives. No hi ha dubte del potencial de la davantera d’aquest equip. Veníem avisats, i ens ha tocat patir. La part bona és que el nostre equip n’ha sabut, de patir, i al capdavall ens hem endut un punt que, probablement, ens dóna ja la tranquil·litat de cara al final de lliga.

De moment, diumenge vinent ens visitarà el potentíssim Banyoles, líder per ara indiscutible del grup i fermíssim  candidat a l’ascens directe. El que es diu fàcil, no ho tindrem, segur. Ho explicarem!

acta

Tordera B 6 – 4 Lloret

diumenge, febrer 15th, 2015

El segon equip hem aconseguit, per fi, la primera victòria de la temporada.

Se’ns presentava un matí força complicat, ja que en funció del resultat d’avui tindríem opcions reals de permanència o no. Davant nostre teníem un Lloret en unes condicions molt semblants a les nostres (acabat d’ascendir i sense cap punt). Tot i que l’ELO ens donava com a favorits, érem conscients que la tasca no era gens fàcil.

El cronista s’ha vist sorprès per un pressumpte doble de rei i dama, que al final ha resultat no ser-ho. La broma ha costat el punt al veterà jugador lloretenc. Pensant més en l’equip que en l’àmbit individual, en Lluís Puigdemont ha acceptat unes taules ofertes pel seu rival. Als dos darrers taulers, molt joves per part lloretenca, s’ha imposat l’experiència d’en Jordi Quintana i d’en Joan, que deixaven un panorama bastant favorable (3,5 a 0,5). L’Arseni ha decidit que era un bon moment per afegir-se a la festa i ha acabat de collar un rival que feia estona que ho tenia complicat. En Carlos firmava unes taules que asseguraven que com a mínim mig punt es quedava a casa. En Jacobo, que després d’unes quantes rondes amb el primer equip ha pogut tornar a jugar amb nosaltres ha aconseguit el punt definitiu pels locals.

A partir d’aquí, l’equip visitant s’ha refet. Per sort, però, la victòria de l’equip ja estava assegurada. Han anat caient, mica en mica, les partides d’en Jordi Adillón, en Lluís Ramírez i en Robles.

Finalment, doncs, hem sumat el primer punt de la temporada i d’aquesta manera respirem una mica tranquils. La setmana vinent, però, recuperem el derbi de l’Alt Maresme i visitem el Palafolls. És un probable rival directe a la part baixa de la taula, de manera que seria molt important esgarrapar algun puntet. Ja us en farem cinc cèntims!

TORDERA A 4,5 – MONTMELÓ 5,5

diumenge, febrer 15th, 2015

Al final, no ha pogut ser. Ho hem tingut a l’abast, gairebé tot el matí, però al capdavall el punt se n’ha anat cap al Vallès.

Quarta ronda la que hem jugat avui, i ho hem fet rebent la visita del Montmeló, un equip farcit de jugadors joves que mostren molt bona projecció de futur.

El matx ha començat força puntualment, i de seguida s’ha establert molta lluita a la majoria de taulers. Estava clar que tothom anava per totes. Ja des de l’inici es veia a venir un partit molt disputat, tal i com ha acabat sent.

Ha trigat a començar-se de veure alguna cosa clara, i de cop, en Ferran s’ha trobat que li havia passat per alt una petita combinació que l’ha deixat en posició més que compromesa, amb qualitat i peó de menys.  Al nové, en canvi, en Juan arrambava amb una peça i, en forçar el canvi de dames, obtenia la rendició del rival. En aquells moments, les perspectives millors semblàvem tenir-les nosaltres. Només la partida d’en Ferran es veia gairebé irremuntable, com així ha estat després de tots els intents possibles d’armar un contrajoc. Una altra bona notícia ha estat la victòria d’en Juan Pedro, que avui s’estrenava a la lliga, i que ha donat una classe magistral de les que ja ens té acostumats.

Qui escriu ha aguantat bé l’escomesa del contrari i, fet el més difícil, ha tingut un lapsus que ha canviat una partida amb franques perspectives de victòria per una derrota inapel·lable. D’aquelles coses que et passen només (afortunadament!) de tant en tant. La pega és que avui ens hagi passat a més d’un, i la suma ha donat la pèrdua de l’esforç general. Què hi farem!

En Joan, al cinquè, ha jugat amb molta comoditat però malgrat que semblava tenir la partida ben guanyada molta estona, el seu jove rival ha anat trobant els camins exactes (únics!) per sobreviure i la partida ha acabat amb un armistici meritós.

Al segon, l’Eduard noes pot pas dir que no hagi jugat agust. Ha fet ben bé la “seva” partida. Amb el que té de menyspreu pel material, artificis combinatius i sorpreses sempre renovades, però avui no tocava guanyar, i se n’ha fet el punt.

En Carles haplantejat la partida molt millor que el seu rival, i ha aconseguit una posició mées que desitjable, però no ha encertat amb el camí (no pas del tot fàcil, s’ha de dir) per materialitzar la superioritat, i també de manera quecosta de creure ha acabat cedint el punt.

Al desè, més del mateix. Ara era en Fernando qui havia construït una posició d’un potencial considerable. Quan ha arribat el moment d’estrènyer el llaç per estrangular la posició del molletenc, una petita escletxa que li ha passat per alt ha estat suficient perquè l’avantatge canviés sobtadament de camp, i només la classe del nostre jugador ha evitat mals majors, i ha obtingut mig punt.

I al primer, espectacle gairebé de circ (sense xarxa, és clar!). Costa de veure que en la lluita entre dos jugadors experimentats i d’alt nivell un -en Josep-  es deixi una peça de la manera més innocent. Peça que el rival a acceptat com a regal generós. Però el que encara costa més de veure, per aquests mons de déu, és que aquest mateix rival, al cap d’una estona (remordiment?) es deixi prendre també una peça i, a més, el rei que ja es veia guanyador de la contesa. I que ningú es pensi que això passava per premura de temps, no. Ha passat tot de la manera més natural possible. És ben bé que en això dels escacs, com en tot a la vida, mai no ho has acabat de veure tot!

Deixem-ho doncs aquí. Mal gust de boca per haver tingut tanta estona la mel als llavis, i una mica de complicació per a la permanència, però tirarem del tòpic de la premsa esportiva i direm que “encara queda molta lliga…!”

I, per treure l’agror, podem fixar-nos en el segon equip, que avui sí que ha fet un pas de gegant cap a la permanència. Felicitats!

Nosaltres, la setmana que ve cap a Santa Eugènia. En parlarem!

acta

Guixolenc 9 – 1 Tordera B

diumenge, febrer 8th, 2015

Tasca dificilíssima la que es presentava avui a l’equip B: ens enfrontàvem a un clar candidat a guanyar la lliga, el Guixolenc. A més, ho fèiem com a visitants. Per si no n’hi hagués prou, els nostres oponents han alineat els deu primers jugadors de la llista. Per part torderenca, cal destacar el debut d’en David amb l’equip B.

El matx en sí ha tingut poca història. L’Elo ha imposat la seva llei en nou dels deu taulers (se n’ha pogut escapar qui escriu). Mica en mica, han anat caient la resta de punts cap al costat local. Cal destacar, però, que els tres primers taulers eren pràcticament impossibles (l’Elo del tercer tauler, 2236). Tampoc s’ha de passar per alt la feina d’alguns que han estat molt a prop de puntuar (Carlos, Jordi Quintana, Joan…).

En fi, avui hem jugat un partit d’una lliga que probablement no és la nostra. Quan sí que és important que estiguem fins és la setmana que ve, que rebem el Lloret, un rival directe que tampoc ha estrenat el seu caseller de punts. Ja explicarem qui dels dos l’estrena (o tots dos!)

GERUNDA B 4 – 6 TORDERA A

diumenge, febrer 8th, 2015

Ha costat, la veritat sigui dita, però hem acabat enduent-nos el punt en joc en la nostra visita al Centre Cívic.

Un matí fred és el que ens hem trobat avui quan marxàvem cap a Girona. Teníem clar que ens esperava un dels equips que, tradicionalment, ens resulta incòmode. Mai no ens ha resultat fàcil un enfrontament amb els quadres gironins. Tot i que comparant les dues llistes d’ELO el nostre equip sortia millor en tots els taulers, és ben cert que el Gerunda presenta sempre un bloc molt compacte i, sobretot, molt lluitador, molt motivat. A això s’hi ha d’afegir, que no és poc, la joventut d’alguns dels seus taulers, en franca progressió.

El matx ha començat amb notable equilibri, i no ha estat fins a les 12 que s’ha decidit la primera partida, ambn repartiment del punt per qui signa.

Tres quarts d’hora més tard en Joan s’alçava amb la victòria després d’un atac gairebé total i sense treva (segons ell, l’única manera de collar l’amic Tarrús, amb qui ha jugat ja no pòques vegades).

Més bones notícies: en Carles treia mig punt d’una posició que potser no el valia, però que era molt benvingut.

I aquí, pels volts de la una, hem començat a trobar-nos amb coses “fora de guió”. Per començar, en Pau (que avui jugava amb l’ajut inestimable d’una calipàndria) ha deixat escapar una posició més que prometedora (de punt segur, diria jo!) en deixar-se primer una peça i després una altra. És allò que ens passa a tots un cop només de tant en tant. Doncs a ell, dos cops seguits en una mateixa partida! De ben segur ara podrà estar deu anys, com a mínim, sense que li torni a passar.

En Fernando, per la seva banda, no encertava amb l’estratègia i, després de cedir una qualitat sense gaire compensació, s’ha llançat a un atac amb tot el que tenia a isposició, però la posició ja no ho permetia, i ha retut el rei.

Mirant la situació ens trobàvem amb un 3 a 2 per ells, però amb les cinc partides restants amb òptimes perspectives (tenint en compte que les d’en Ferran i d’en Jacobo acabaven de donar uns girs espectaculars a favor nostre.

A dos quarts de dues en Juan ha culminat una partida que ha dominat molt bé però que ha hagut de suar per convertir en un punt sencer. És com una piconadora, no s’atura fins passar per sobre del rival, per més que aquest busqui i rebusqui tots els recursos de la posició. Nova igualtat al marcador.

En Ferran, mentrestant, en contra també dels pronòstics, no ha pogut defugir un perpetu del contrari i li ha estat impossible realitzar l’avantatge de la peça. Més igualtat.

En pocs minuts ha arribat la tranquil·litat quan en Josep ha aconseguit doblegar, després de qui sap quants moviments (amb el rival contra les cordes pel rellotge) la resistència numantina que li ha plantejat el gironí. La diferència entre dos alfils i alfil i cavall, sembla ser, és que els alfils no es maregen i en canvi el cavall sí. Un final d’orfebreria. En Josep en estat pur. I la millor notícia, l’hem vist disfrutar! Ara anem bé!

No ha trigat en Jacoboa signar les taules, que ja ens donaven el cinc a cinc, després de no maniobrar prou bé en un final de torre i peons que tenia més que guanyat. En aquell moment, però, la partida que quedava, la de l’Eduard, ja no es podia perdre, i per tant, això ens assegurava el triomf.

I acabem amb aquesta partida, al segon tauler. Vells coneguts també, però l’Eduard ha anat imposant la veterania i la seva superior visió estratègica per arribar a un final de torres i peons que ha conduït de manera magistral fins al col·lapse del negre. El 4 a 6 estava servit. I qui sapsi la permanència!

La setmana que ve, a casa, rebrem el Montmeló. En donarem notícia.

acta

 

Tordera B 3,5 – 6,5 Cassà

dimarts, febrer 3rd, 2015

Amb un parell de dies de retard, arriba la crònica del matx del passat diumenge del segon equip. Parlant de retards, per uns petits problemes tècnics a l’hora d’aparcar per part de l’equip visitant, el partit va començar tocats dos quarts de deu. L’equip visitant només presentava nou jugadors, quedant-se en Lluís Ramírez sense parella de ball.

Per part nostra, força  novetats respecte l’alineació de la setmana anterior (Jordi Adillón, Lluís Puigdemont, Manel, Robles en comptes de Jacobo, Arseni i Jordi Quintana). Presumiblement, presentàvem un equip una mica més potent, però tot i així l’equip rival ens superava en ELO a tots els taulers.

El Cassà es va avançar al marcador quan en Tomàs i l’Àngel van perdre les seves partides. En Manel va estar molt a prop d’estrenar la temporada guanyant, però el seu contrincant va parar-li un parany que l’hi va passar per alt. En Carlos i el seu rival van pactar taules, deixant 1,5 a 3,5 al marcador.

En Joan tenia dos peons de més. Fins aquí fantàstic, no? Doncs bé, resulta que els peons del contrincant l’hi havien castigat un alfil de cara a la paret. El jugador visitant va saber aprofitar l’avinentesa per endur-se el punt. La sensació però, per segona setmana seguida, és que en Joan és molt a prop de puntuar.

El matx semblava bastant perdut, però en Robles, en plena forma, debutava en la lliga d’enguany enduent-se el primer punt. En Lluís Puigdemont, per la seva part, firmava unes meritòries taules al segon tauler i jugant amb negres.

Amb el 3 a 5 al marcador, qui escriu no va poder estar pendent del primer tauler perquè prou feina tenia a sobreviure en la seva partida. En Jordi Adillón va haver de cedir el seu punt, de manera que el Cassà s’assegurava la victòria. El cronista, aprofitant alguna imprecisió de càlcul del seu oponent, rescatava mig punt d’una partida en què havia estat inferior des de l’obertura.

Finalment, 3,5 a 6,5. Després de dues rondes, continuem sense puntuar, però la sensació és que no sóm molt lluny de fer-ho. La setmana que ve ens desplaçarem a Sant Feliu de Guíxols per visitar un dels equips (o l’equip) més forts del grup, el Guixolenc. Serà una missió molt complicada, però lluitarem!

TORDERA A 5 – 5 COMTAL

diumenge, febrer 1st, 2015

Segona ronda d’aquesta Lliga Catlana per Equips i aquesta vegada, amb la visita del Comtal, de Barcelona. Prevèiem un matx difícil, però ens semblava que havíem de tenir les nostres possibilitats, tot i enfrontar-nos amb un rival que, sense marcar gaire diferència amb la nostra llista Elo, sí que compta amb jugadors molt bregats i que estan més en actiu que els nostres.

I la igualtat ha estat la nota dominant en bona part del matí.

A les 10 del matí signava qui escriu unes taules amb l’Àngel Monge, vell company d’equip durant una colla d’anys. La companyonia no fa sang.

No ha estat fins a les 11 que en Pau n’ha signades unes altres, després d’una Alekhine força aguda, però que ha anat perdent mordent i s’ha apagat.

En Fernando, al novè, ha donat una lliçó magistral de com caçar una dama, perquè, de fet, podia triar més d’una manera de fer-ho. I això que deia que no estava gaire en forma!

En el desè, en Jacobo ha cremat les naus, donant una qualitat per atac i, en posició que punxava més que un eriçó, també s’ha signat l’armistici abans que ningú no prengués mal. Estil Jacobo total.

Al segon, mentrestant, l’Eduard s’ha inventat uns focs artificials per fer-li entendre al rival que, per poder dir que has guanyat a l’Eduard, primer l’has de guanyar. Si en els escacs hi hagués apostes, l’Eduard arruinaria més d’un i de dos apostadors cada setmana!

Al primer, mentrestant, en Josep s’ha empassat unes taules relativament fàcils i, amb voluntat d’anar pel punt, li ha passat per alt un petit detall que ha estat suficient regal perquè el rival li arrabassés el punt. Dia espès.

Al quart la suor ja arribava gairebé fins a la taula quan en Joan ha pogut deser-se de la pressió del contrari, que durant molta estona semblava imparable. Quin un, en Joan, buscant posicions on semblaria que no n’hi ha! Com en Reshewsky de la millor època. Un altre mig punt al sarró.

Al vuitè, en Juan ha posat els colzes per defensar una posició inferior i encaminar-la a un final amb una torre i un cavall per banda, tot i que amb un peó de menys. Astut, ha parat la millor trampaque podia i quan el rival se n’ha adonat, ja havia repetit tres cops posició, i les taules fotogràfiques ens deixaven un altre mig punt.

Amb tot per decidir, i també contra el rellotge -ja ens hi té acostumats!-, en Ferran ha fet sonar la corneta i s’ha llançat a l’assalt amb la cavalleria, amb torres, dama i peons, sense mirar gaire enrera, i ha fet saltar totes les defenses que, poc abans, semblaven inexpugnables. Quin goig d’atac, Ferran! Quan engegues el següent?

I ja amb l’empat del matx a la butxaca, en Carles tenia la difícil papereta d’estirar mig punt d’un final de reis, peons i una torre per banda, amb posició difícil però rica en possibilitats. I no ha encertat amb el pla correcte per matar la posició, de manera que la cosa s’ha deteriorat fins a haver de cedir el punt. I vet aquí que a quarts de dues tornàvem a ser com al principi, amb empat al marcador.

http://www.escacs.cat/index.php/component/fce?op=20&tasca=resultats#/grup/2015005/acta/156