Que bé que es juga, quan es pot fer l’equip complet! I que bé que es juga, quan del resultat ja no en depèn gran cosa, perquè ja tenim els deures fets! I que bé que es juga, encara, si a més al rival li falta un dels seus jugadors titulars! …
Avui al matí hem viscut, a l’Emili Vendrell, un matx d’aquells que et subratllen com d’agradable pot resultar passar-te un matí (esplèndid, per cert!) en un local tancat i jugant una partida.
Puntualment, a dos quarts de deu, s’engegaven els rellotges i començava el joc. Els amics de Mataró, a part de la baixa esmentada, presentaven una llista que era clarament superada per la nostra, tauler per tauler. Cosa que, ja ho hem dit i no hi insistirem mai prou, no vol dir gaire res… perquè les parides, ho sap tothom, les carrega el diable.
A mesura que avançava el matí ho feien també les partides, i ben aviat ha quedat clar que en Pau, al vuitè, i en Joan, al setè, no tindrien gaire problemes per imposar-se. En els dos casos els rivals han optat per solucions defectuoses en plena obertura, i els nostres jugadors no acostumen pas a perdonar. A quarts d’onze ja havien caigut els dos punts.
En Pere, per la seva banda, ha signat unes taules després d’haver manat bona part de la partida amb negres, però en posició més aviat blindada.
Qui escriu ha pogut també imposar un final guanyador després d’algunes imprecisions estratègiques del mataroní.
Al novè i al desè, tant en Carles com en Jordi han forçat també les seves posicions per arrabassar els punts sencers.
Al taules insígnia en Josep i en Bernat Fàbregas, vells coneguts, s’han embrancat en una línia de la francesa que, comptat i debatut, sembla afavorir el blanc, cosa que el nostre jugador ha demostrat de manera palmària.
L’Eduard, mentrestant, al segon pugnava duríssimament en una partida que ell mateix havia desequilibrat des del principi. Després de tots els petards, la calma, i s’ha signat l’armistici.
En Juan Pedro, que jugava la seva primera partida aquest any, no ha tingut tampoc gaire dificultats per imposar, amb la seva reconeguda tècnica, un final dels que li agraden.
I la darrera partida, la d’en Ferran, ha estat un duel estratègic d’alt voltatge durant tot el matí, i probablement l’ha guanyat el nostre jugador, però el desgast enorme i la premura del temps han motivat algun moviment no prou precís que ha desembocat en l’única derrota que hem conegut avui.
Jornada, doncs, força rodona (ens arriben notícies de les victòries del segon i del tercer equip!) i un sol matx per acabar aquesta Lliga Catalana de Segona Divisió, diumenge vinent a San Adrià. En parlarem.
Si voleu consultar l’acta del partit: http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=186
Aprofitant el bon ambient explicaré un acudit. Al començar el campionat estava content perquè al tercer/quart tauler tindria mitjana suficient per optar a norma… Algú sap si et poden treure normes si perds 50 punts d’elo en una llista? En fi, més val prendre-s’ho amb humor…