Archive for març 16th, 2014

Tordera “C” 2,5-1,5 Olot “G”

diumenge, març 16th, 2014

Triomf del Tordera “C” a la primera de les dues rondes de “play-off” que disputem per a saber a quina posició exacta d’entre el novè i el dotzè de tercera provincial acabem.

Aquest matí presentàvem equip pràcticament de gala, sent quatre jugadors podent prescindir d’en Roger, que era baixa, i de l’Àngel i de l’Abel que aquesta ronda descansaven. Rebíem amb cordialitat als companys de l’Olot “G” i jugàvem en Tomàs al primer tauler, en Jordi Quintana al segon, el cronista al tercer i en David al quart.

El matx s’iniciava amb normalitat i qualsevol, veient el marcador final, podria pensar que ha estat un enfrontament que s’ha decidit als instants finals, però res més lluny de la realitat. Passada una hora i mitja de joc aproximadament en Tomàs i el cronista ens desfèiem sense complicacions dels nostres rivals i situàvem un 2-0 parcial que en certificava la nostra victòria, ja que com a molt ells només ens podien empatar i com que el nostre primer tauler ha guanyat no hi podien fer res, ja teníem la victòria a la butxaca (això diuen les normes!).

En David ha passat, ben bé en dues jugades, de tenir la partida completament guanyada havent-li pogut menjar una torre al seu rival a tenir-la totalment perduda perdent el seu peó més valuós. D’aquesta manera s’aprèn més!

Al segon tauler, partida maratoniana d’en Jordi Quintana, que passats lleugerament un quart de dos signava taules malgrat tenir un peó de més. Pel cansament acumulat comprenc la seva postura de preferir fer taules, però penso que podria haver guanyat perfectament si hagués seguit. També s’ha de dir que el jugador torderenc ho ha passat francament malament, ha tingut molts problemes a l’obertura i ha hagut de remuntar molt meritòriament per obtenir una posició favorable.

De cara a la setmana vinent ja veurem quin rival ens toca, el qual sortirà de l’enfrontament entre Olot “F” i Caldenc “B”. Si guanyés el  Caldenc “B”, ens tocaria anar a Caldes de Malavella, però si guanyés l’Olot “F”, com que tant nosaltres com ells hem jugat a casa, s’hauria de sortejar (preguem per no haver de fer el llarg trajecte cap a Olot…). Ja us explicarem com ens haurà anat, sigui davant qui sigui i a on sigui, que passeu una bona setmana!

Gerunda D 1 – 7 Tordera B

diumenge, març 16th, 2014

Sembla que el segon equip ha recuperat el rumb. Avui ens hem plantat al Pla de Palau davant d’un Gerunda D que, llevat d’un parell de jugadors, era molt jove.

El matí ha començat molt bé: en els primers compassos del partit l’Arseni ja duia una torre d’avantatge. Una estona després, en Manolo i en Carlos també quedaven en posicions superiors gairebé definitives. Així doncs, no hem trigat gaire a avançar-nos per 0 a 3. Mans i mànigues del cronista per forçar un final de taules mortes, però al final no hi ha hagut manera. Crec que no ha passat ni un minut des que hem signat les taules que el contrincant d’en Jacobo retia el rei, deixant el matx vist per sentència. La partida, per cert, espectacular: Just quan el jugador local l’hi ha fet un doble de torre i dama, el nostre capità ha llançat totes les peces a l’atac i, després de sacrificar dues peces, ha convertit la posició en una victòria impepinable. En Lluís Puigdemont, que després de moltes rondes tornava amb l’equip B, guanyava una partida que ha tingut controlada tota l’estona. També s’enduia el punt sencer l’altre Lluís, i finalment, en Robles signava taules deixant el marcador amb aquest clar 1 a 7.

Després d’haver atropellat avui el Gerunda D i sense saber cap més resultat del grup, l’equip està salvat del descens. A més, passi el que passi avui, tindrem alguna opció de ser segons i, per tant, de pujar. Fins i tot, es pot donar el cas que depenguem de nosaltres mateixos! En fi, millor no fer volar coloms abans d’hora… la setmana que ve rebem el potent Vilobí just abans de fer el dinar de final de temporada. Ja us explicarem què tal!

TORDERA A 8 – 2 MATARÓ

diumenge, març 16th, 2014

Que bé que es juga, quan es pot fer l’equip complet! I que bé que es juga, quan del resultat ja no en depèn gran cosa, perquè ja tenim els deures fets! I que bé que es juga, encara, si a més al rival li falta un dels seus jugadors titulars! …

Avui al matí hem viscut, a l’Emili Vendrell, un matx d’aquells que et subratllen com d’agradable pot resultar passar-te un matí (esplèndid, per cert!) en un local tancat i jugant una partida.

Puntualment, a dos quarts de deu, s’engegaven els rellotges i començava el joc. Els amics de Mataró, a part de la baixa esmentada, presentaven una llista que era clarament superada per la nostra, tauler per tauler. Cosa que, ja ho hem dit i no hi insistirem mai prou, no vol dir gaire res… perquè les parides, ho sap tothom, les carrega el diable.

A mesura que avançava el matí ho feien també les partides, i ben aviat ha quedat clar que en Pau, al vuitè, i en Joan, al setè, no tindrien gaire problemes per imposar-se. En els dos casos els rivals han optat per solucions defectuoses en plena obertura, i els nostres jugadors no acostumen pas a perdonar. A quarts d’onze ja havien caigut els dos punts.

En Pere, per la seva banda, ha signat unes taules després d’haver manat bona part de la partida amb negres, però en posició més aviat blindada.

Qui escriu ha pogut també imposar un final guanyador després d’algunes imprecisions estratègiques del mataroní.

Al novè i al desè, tant en Carles com en Jordi han forçat també les seves posicions per arrabassar els punts sencers.

Al taules insígnia en Josep i en Bernat Fàbregas, vells coneguts, s’han embrancat en una línia de la francesa que, comptat i debatut, sembla afavorir el blanc, cosa que el nostre jugador ha demostrat de manera palmària.

L’Eduard, mentrestant, al segon pugnava duríssimament  en una partida que ell mateix havia desequilibrat des del principi. Després de tots els petards, la calma, i s’ha signat l’armistici.

En Juan Pedro, que jugava la seva primera partida aquest any, no ha tingut tampoc gaire dificultats per imposar, amb la seva reconeguda tècnica, un final dels que li agraden.

I la darrera partida, la d’en Ferran, ha estat un duel estratègic d’alt voltatge durant tot el matí, i probablement l’ha guanyat el nostre jugador, però el desgast enorme i la premura del temps han motivat algun moviment no prou precís que ha desembocat en l’única derrota que hem conegut avui.

Jornada, doncs, força rodona (ens arriben notícies de les victòries del segon i del tercer equip!) i un sol matx per acabar aquesta Lliga Catalana de Segona Divisió, diumenge vinent a San Adrià. En parlarem.

Si voleu consultar l’acta del partit: http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=186