TORDERA A 5,5 – 4,5 SANTA EUGÈNIA

Un matx difícil, el que hem jugat avui. Treballat, patit i aixecat quan més falta feia.

Però anem a pams. A dos quarts de deu, puntuals, teníem al local els amics de Santa Eugènia, un equip on domina la joventut i amb una empenta que els ha dut a puntuar fins a tres victòries en quatre rondes. Temible, per tant. Nosaltres presentàvem el mateix equip de la setmana passada al Masnou. A priori semblava que la força dels gironins era, sobretot, als primers taulers. I amb tot això tingut en compte, hem començat a jugar.

Al cap d’una hora i mitja de joc qui això escriu ha signat un empat amb en Jordi Balagué, vell amic i conegut amb qui hem fet una partida molt inofensiva, coneguent-nos com ens coneixem el joc.

No ha hagut de passar mitja hora queen Carles s’alçava amb el punt sencer en una posició de les que a ell li agraden especialment i que domina de manera magistral.

No tot, però, eren bones notícies, perquè diversos taulers (Pau, Eduard, Josep, Pere) semblaven començar de passar serioses dificultats.

Al darrer tauler, en Lluís malbaratava un avantatge probablement decisiu i, en una mala combinació es deixava una peça. Pintaven bastos.

I llavors ha començat de sortir el sol, de mica en mica, com ho fa a l’hivern. En poca estona s’han redreçat les coses i en Jordi, al novè, ha esgarrapat mig punt que en algun moment semblava que podia perdre. En Lluís també se n’ha sortit per treure mig puntet més. En Josep, al primer, ha signat les taules quan ja s’havia tret de sobre la pressió del contrari i gairebé ja imposava ell la llei. I, el més important, l’Eduard Potter se les ha enginyat per capgirar un final amb dos peons de menys en un altre en què el contrari ha hagut de vigilar de no deixar-hi les dents. Com t’ho fas, Eduard?

En Pere, entretant, havia hagut de rendir el rei després d’una resistència llarga però inútil des del moment en què ha quedat en una posició decididament inferior. I en Ferran, al tercer, també signava l’empat en una altra posició lleugerament superior però valorant que també hi havia el risc de perdre-la, cosa que ens hauria ensorrat.

En Pau ha fet també meravelles en un altre final que no hauria desitjat ningú i s’ha anotat un altre mig punt.

I, amb el 4,5 – 4,5 al marcador, quedava només a l’aire la partida d’en Joan, que havia anat cargolant el jove contrincant fins fer-li perdre una qualitat i apurar força el rellotge. Semblava un final sense esperances per al blanc (i ho era!), però en Joan, per anar segur, ha triat el camí més llarg per guanyar, i ens ha tingut una mica amb l’ai al cor per si la cosa, amb algun pla no prou encertat, tirava a taules. Però en Joan és gat vell, i tenia el pla dibuixat en color i 3d al cap, i s’ha mostrat inexorable. Bravo! Era el punt que desfeia l’empat en un matx que s’ha demostrat altament igualat.

Amb una part de la feina feta, doncs, ens presentarem diumenge vinent s veure el Gerunda B. Ja us en farem la crònica. Bona setmana.

Si voleu veure l’acta: http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=168