Archive for febrer 23rd, 2014

Lloret 4,5 – 3,5 Tordera B

diumenge, febrer 23rd, 2014

Nova ensopegada del segon equip, avui a casa el líder: el Lloret. Al voltant de dos quarts de deu del matí hem arribat al local selvatà juntament amb els companys de l’equip C i ens hem encabit en una petita sala per disputar un doble duel Lloret-Tordera.

Fent un recompte d’aquells que es fan habitualment, ens n’hem adonat que ells només eren 7, de manera que el cronista s’ha quedat sense parella de ball. Celada d’obertura d’en Jacobo que ha servit, no només per guanyar un peó, sinó també per esbotzar l’esquema construït pel contrincant. Amb quinze jugades n’ha fet prou per fer el 0-2, deixant ja mitja feina feta. Nova derrota d’en Tomàs, que continua sense puntuar, i tal i com ha reconegut ell mateix, sense jugar al mateix nivell que en altres temporades. La victòria de l’Arseni, però, convidava a l’optimisme: Tot i que tres de les quatre partides es veien difícils, portar 3 punts ens donava molta força. En Lluís, quan semblava que millor ho tenia, ho ha calculat tot excepte una combinació que acabava en mat, justament la que l’hi ha fet el rival.
Menció especial per la partida d’en Robles: Mig joc/final amb dama, torre i alfils de diferent color per banda, amb un peó més pel jugador lloretenc i a més, un peó passat. Al nostre veterà company se l’hi ha plantejat la possibilitat de canviar dames, però ni ho ha fet, ni ha permès que ho fes el rival: L’ha portat a l’altra banda de tauler per fer mat! A més, imparable!… o gairebé. El jugador local, ha hagut de sacrificar la dama per aturar-lo. A canvi però, de la torre, la dama i dos peons perillosíssims, que han acabat resultant decisius. Sense ànim ofendre ningú, no estic segur de si el jugador lloretenc havia calculat que sortia guanyant després de tot aquest festival, o si, com diem els escaquistes a vegades, “se l’ha trobat”. Finalment, les partides d’en Carlos i en Quintana, que feia estona que es veien peludes, han caigut pel bàndol local. O almenys, això creia un servidor fins que ha vist l’acta per internet! En Jordi es trobava en una posició força inferior, i el seu oponent, veient que així guanyava el seu equip, deu haver proposat taules… suposo que deu haver anat així!
En fi, tal dia farà un any! La setmana que ve rebem un dels equips de la part baixa de la taula, l’Olot C. Si no volem veure’ns implicats de ple en la seva lluita, potser estaria bé començar a sumar punts. Ja us explicarem com ens ha anat.

Lloret “B” 0 – 4 Tordera “C

diumenge, febrer 23rd, 2014

Immillorable tot el que li ha succeït a la població veïna de Lloret al tercer equip del Tordera. Al recital de joc de l’Àngel Torrellas, el qual sumava el primer punt, s’hi unia la primera victòria d’en David com a jugador federat (Felicitats!) després que la seva rival es trobés en apuraments de temps al rellotge i una posició insostenible, i la partida d’en Roger, que després d’haver fet magnífiques combinacions certificava la victòria del Tordera “C”.

Amb un còmode 0-3 al marcador, la partida del cronista feia pensar en tot excepte que acabaríem enduent-nos el ple de victòries. Havent aguantat tota la partida les escomeses del seu jove rival, aprofitava la seva única errada fent-li una descoberta, menjant-li la torre i guanyant la seva partida.

Marxàvem de Lloret amb l’alegria que ens suposa no haver-nos-hi deixat cap punt i amb l’esperança que tenim de lluitar per una plaça d’ascens de categoria, doncs esperem aguantar aquest bon ritme i aquestes bones sensacions de joc.

A sota de la crònica us deixem amb l’acta del partit per si voleu fer-li una ullada.

La setmana vinent rebrem al Caldenc “B”. Us ho explicarem llavors,  que passeu una bona setmana!

 

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=2176

TORDERA A 5,5 – 4,5 SANTA EUGÈNIA

diumenge, febrer 23rd, 2014

Un matx difícil, el que hem jugat avui. Treballat, patit i aixecat quan més falta feia.

Però anem a pams. A dos quarts de deu, puntuals, teníem al local els amics de Santa Eugènia, un equip on domina la joventut i amb una empenta que els ha dut a puntuar fins a tres victòries en quatre rondes. Temible, per tant. Nosaltres presentàvem el mateix equip de la setmana passada al Masnou. A priori semblava que la força dels gironins era, sobretot, als primers taulers. I amb tot això tingut en compte, hem començat a jugar.

Al cap d’una hora i mitja de joc qui això escriu ha signat un empat amb en Jordi Balagué, vell amic i conegut amb qui hem fet una partida molt inofensiva, coneguent-nos com ens coneixem el joc.

No ha hagut de passar mitja hora queen Carles s’alçava amb el punt sencer en una posició de les que a ell li agraden especialment i que domina de manera magistral.

No tot, però, eren bones notícies, perquè diversos taulers (Pau, Eduard, Josep, Pere) semblaven començar de passar serioses dificultats.

Al darrer tauler, en Lluís malbaratava un avantatge probablement decisiu i, en una mala combinació es deixava una peça. Pintaven bastos.

I llavors ha començat de sortir el sol, de mica en mica, com ho fa a l’hivern. En poca estona s’han redreçat les coses i en Jordi, al novè, ha esgarrapat mig punt que en algun moment semblava que podia perdre. En Lluís també se n’ha sortit per treure mig puntet més. En Josep, al primer, ha signat les taules quan ja s’havia tret de sobre la pressió del contrari i gairebé ja imposava ell la llei. I, el més important, l’Eduard Potter se les ha enginyat per capgirar un final amb dos peons de menys en un altre en què el contrari ha hagut de vigilar de no deixar-hi les dents. Com t’ho fas, Eduard?

En Pere, entretant, havia hagut de rendir el rei després d’una resistència llarga però inútil des del moment en què ha quedat en una posició decididament inferior. I en Ferran, al tercer, també signava l’empat en una altra posició lleugerament superior però valorant que també hi havia el risc de perdre-la, cosa que ens hauria ensorrat.

En Pau ha fet també meravelles en un altre final que no hauria desitjat ningú i s’ha anotat un altre mig punt.

I, amb el 4,5 – 4,5 al marcador, quedava només a l’aire la partida d’en Joan, que havia anat cargolant el jove contrincant fins fer-li perdre una qualitat i apurar força el rellotge. Semblava un final sense esperances per al blanc (i ho era!), però en Joan, per anar segur, ha triat el camí més llarg per guanyar, i ens ha tingut una mica amb l’ai al cor per si la cosa, amb algun pla no prou encertat, tirava a taules. Però en Joan és gat vell, i tenia el pla dibuixat en color i 3d al cap, i s’ha mostrat inexorable. Bravo! Era el punt que desfeia l’empat en un matx que s’ha demostrat altament igualat.

Amb una part de la feina feta, doncs, ens presentarem diumenge vinent s veure el Gerunda B. Ja us en farem la crònica. Bona setmana.

Si voleu veure l’acta: http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=168