Archive for febrer 16th, 2014

Tordera B 2,5 – 5,5 Figueres D

diumenge, febrer 16th, 2014

El Figueres D ha donat la sorpresa en un matí negre del nostre equip. Superiors en ELO a tots els taulers, i amb el punt per incompareixença d’en Jacobo, les coses han començat pintant molt bé pels nostres interessos. En Manel, que apareixia per primer cop aquesta temporada amb l’alineació de l’equip B, ha abaixat un moment la guàrdia i s’ha trobat l’enroc fet un nyap, de manera que ha hagut de plegar. Els empordanesos s’avançaven amb la derrota de l’Arseni, amb un abandonament una mica prematur, pel meu gust. El cronista, avui sense passar gaire angúnies, aprofitava un error del contrincant per posar l’empat a 2 al marcador.
A partir d’aquí, les coses han anat de mal en pitjor: primer amb la derrota d’En Tomàs, desaprofitant un bon final, i després amb la d’en Carlos contra un contrincant molt jove. 2 a 4 i només un miracle podia salvar mig punt, ja que en Robles es trobava amb l’aigua al coll i el contrincant d’en Lluís Ramírez ha jugat el final tal com si jugués un partit de futbol amb vuit defenses. Tot i els nombrosos intents d’endur-se el punt sencer d’en Lluís i la voluntat de capgirar la partida d’en Robles, no ha estat possible que l’equip puntués. Al final, doncs, 2,5 a 5,5 i tal dia farà un any.
La setmana que ve tenim una missió força més complicada, visitem el líder Lloret. Els selvatans continuen immaculats, però la lliga està molt igualada i, tal com s’ha demostrat avui, pot passar de tot i més!
Abans de tancar aquesta crònica, m’agradaria felicitar en Manel i la seva dona (fa quinze dies ho volia fer i me’n vaig descuidar, però millor tard que mai!). Benvingut al món, Samuel!

MASNOU 4 – 6 TORDERA A

diumenge, febrer 16th, 2014

Un punt ben important el que ha acabat sumant el primer equip a l’altra punta del Maresme. Qui sap si no serà el punt de la tranquil·litat.

Segon desplaçament avui, i aquesta vegada sense sortir de la comarca, però al cap i la fi un dels més llargs que haurem de fer aquest any. En la memòria de tots, en arribar al local de joc, magnífic per cert, la dura derrota que hi vàrem encaixar en una altra visita. Comptàvem, per tant, trobar-nos amb un equip experimentat i, sobretot, molt combatiu.

Cop d’ull a les llistes, que han penjat en un plafó, i la constatació que els ELOs es decantaven cap al nostre costat en vuit dels deu taulers. No per això, però, ningú s’ha abandonat a la confiança, i més aviat pressentíem un matx dur i difícil. El matí ens ha donat la raó en aquest punt.

Partides començades puntualment i gairebé dues hores de joc sense res encara definit, si bé en Joan, al sisè, es llançava resoludament a una blitzkrieg ja en plena obertura que plantejava no pocs problemes al rival i més aviat poques esperances. Just llavors qui escriu ha pogut forçar una partida que, tot i semblar absolutament anodina, portava una autèntica càrrega de profunditat que ha fet saltar les defenses del contrari i ens ha donat el primer punt.

En Carles, al vuitè, ha signat l’empat perquè tampoc no s’acabava de trobar còmode en el planteig, com li ha passat en altres jornades.

De mica en mica s’han anat definint partides, i en poca estona s’han sumat els punts d’en Jordi, les ganes de guanyar del qual avui sí que han tingut un merescut premi, i d’en Joan, que ha culminat l’atac entregant una torre de destrucció massiva. A l’altre cantó de la balança, en Josep primer i l’Eduard després cedien els seus punts, el primer per un error estratègic que ha acabat costant peça i l’Eduard en una partida jugada a camp obert on hi havia de tot menys tranquil·litat de principi a final.

La francesa d’en Pere, en la qual es mou com peix a l’aigua, l’ha portat a donar una magnífica lliçó d’estratègia que, llevat d’alguna petita imprecisió en la fase final, l’han encaminat amb pas ferm cap a una victòria meritosa. Bon cop d’ull d’en Ferran que, encara en plena obertura, ja ha vaticinat “avui en Pere guanyarà, tal i com està manejant la francesa…!”

En el desè, en Lluís ha tingut un 85% de possessió de la pilota, però la seva davantera no ha tingut prou definició, i el rival s’ha acabat apoderant del partit en un parell de contracops afortunats. Qüestió de temps per agafar una mica més de confiança. Ja arribarà, ja…!

I, amb les espases enlaire, amb 3,5 – 4,5 per nosaltres, les dues partides que quedaven havien de decidir el matx. En Pau, que ha portat molt bé tota la partida, encarava un final de torres amb peó de més i amb molt poc temps. En Ferran, per la seva banda, després de patir una mica més del previst, es trobava també amb un final amb qualitat de menys però amb dos peons de compensació. Calia jugar-lo bé.

En Pau, que en la primera part del campionat no ha estat gaire esplèndid pel que fa a confiança, s’ha reivindicat a base voluntat, sang freda i bona tècnica. Quan més taules hi vèiem tots plegats s’ha espavilat per ensarronar el rival amb un truc agosarat i ha forçat la victòria, que ens la donava també a tots. Gràcies, Pau!

I en Ferran, que ha anat jugant amb paciència i trepitjant amb fermesa terreny conegut, ha portat sàviament el final a rei i cavall contra rei i torre, però tenint molt clara la línia de defensa. La rival prou que s’ha entossudit a voler treure un punt d’on no hi havia més que taules, però ha anat passant l’estona, les jugades, les planilles… Fins a l’evidència, i la signatura de l’empat. Ben lluitat, Ferran! Finalment, a les dues ben tocades empreníem el retorn cap a l’Alt Maresme. Aquest viatge, però, duiem un punt ben treballat al sarró.

Diumenge vinent rebrem, a casa, el Santa Eugènia. Ho explicarem.

Si voleu les dades del matx, obriu l’acta en aquest enllaç:

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=165

Tordera “C” 3 Santa Eugènia “E” 1

diumenge, febrer 16th, 2014

A la quarta ha estat la vençuda pel tercer equip, que rebia a l’Emili Vendrell al jove equip del Santa Eugènia “E”.

S’iniciava l’enfrontament a dos quarts de deu i al cap de poc començava a notar-se la superioritat torderenca sobre els taulers, amb les partides de l’Àngel i de’n Roger molt encarrilades, mentre que la d’en Jordi Quintana i la del cronista eren autèntiques incògnites.

En un descuit increïble d’en Jordi Quintana, perdia la dama i la partida se li posava extremadament complicada, mentre que a la partida del cronista la seva rival li entregava dues peces a canvi de dos peons tenint un atac notable. Als dos primers taulers patíem…

Afortunadament, però, en Roger i l’Àngel es desfeien sense contemplacions dels seus joves rivals i ficaven un 2-0 parcial al marcador que garantia que no acabaríem perdent el matx.

En Jordi Quintana no tenia res a fer i, degut a la seva pèrdua de dama a l’inici de la partida principalment, ha acabat abandonant.

2-1 i quedava la partida del cronista, que malgrat patir de valent aconseguia defensar les diverses perilloses escomeses de la seva rival, la qual s’acabà deixant-se la dama, i feia que no s’escapés la (per a fi!) victòria del tercer equip del Tordera.

Així doncs, després de molts esforços, s’ha aconseguit un resultat bastant desitjat però finalment sofert. Felicitem sobretot a en Roger per la seva primera victòria com a jugador federat, no dubtem que serà la primera de moltes!

La setmana vinent ens desplaçarem juntament amb el B a Lloret per a jugar, en aquest cas, davant un equip també presumiblement jove, el Lloret “B”. Us ho explicarem diumenge vinent!