Archive for febrer 9th, 2014

HOSTALRIC 4-0 TORDERA “C”

diumenge, febrer 9th, 2014

Els companys del C m’han fet 5 cèntims del que ha estat el matx disputat aquest matí a la població veïna d’Hostalric, així que realitzaré el meu doblet particular de cròniques al blog del club!

A les 9 del matí sortia el cotxe en direcció cap a Hostalric amb en David, l’Àngel i en Tomàs, mentre que en Roger hi anava directament des d’Arbúcies, la seva població, per a trobar-se al club d’escacs amb els altres tres jugadors.

Els punts anaven caient per part del bàndol local, cosa que es podia esperar veient la notable diferència d’ELO entre un equip i l’altre.

La primera partida en acabar-se aquest matí ha estat la d’en Tomàs, que havent perdut el seu peó central veia la seva posició debilitada i arribava a un final sense gaire res a fer.

Posteriorment, en David, malgrat veure un progrés interessant en el seu joc, ha perdut, crec jo, amb la causa principal de que el seu rival tenia un nivell més elevat, principalment amb el factor ELO.

Trobo injust tan per part de l’Hostalric com també per part dels altres equips de la categoria que admetin a un equip amb un nivell tan elevat com l’Hostalric a una categoria tan baixa, doncs penso que si haguessin començat a jugar una categoria per sobre no hauria passat res, i totes les parts estarien satisfetes, emfatitzant en que l’Hostalric és l’últim culpable d’aquesta situació, ja que no depèn d’ells, sinó de la federació, però seguim amb el matx…

Derrota de l’Àngel al segon tauler després d’una posició complicada per a ell, i quedava la partida d’en Roger, que malgrat haver perdut una peça al mig joc ha lluitat com un lleó però ha acabat cedint el punt.

Ha passat el que ens podríem esperar, però estem satisfets per a presentar equip complet i també per aquesta progressió ascendent tant per part d’en  David com per part d’en Roger. Deixo la crònica a sota per qui vulgui mirar-la.

La setmana vinent ens visitarà el Santa Eugènia E. Serà fins llavors, a reveure!

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=2168

OLOT “B” 4-4 TORDERA “B”

diumenge, febrer 9th, 2014

L’equip B sortia a les 8 del matí cap a la capital de la Garrotxa amb la baixa important d’en Daniel, un fixe a l’equip B, l’habitual cronista del segon equip del Tordera que les seves partides d’aquesta temporada les ha contat per victòries, i amb la incorporació a l’equip del cronista d’avui com a principal novetat a l’alineació.

Com que l’autopista per anar fins a Olot estava tallada, hem hagut d’agafar un camí més llarg del que ens esperàvem, fins que per a fi (i amb retard) aconseguirem arribar al local i el matx s’inicià amb normalitat.

L’Olot B presentava un equip veteraníssim, ple de jugadors que han batallat en moltes i diverses ocasions, fet que ens feia pensar que no seria fàcil treure’n quelcom de positiu.

Malgrat superar-los als 6 primers taulers en ELO, sabem que això no té una gran importància, doncs el resultat d’avui bé ho aclareix.

Al cap d’una hora i mitja aproximadament d’iniciar-se al matx en Carlos i el seu rival signaven taules al quart tauler, els dos pensaven que no se’n podia anar més enllà.

Pocs minuts més tard en Robles feia decisiu el seu avantatge material i ens situava per davant al marcador.

En Lluís Ramírez, malgrat tenir una posició complicada, degut a que el seu rival no anava bé de temps, acabà amb taules per repetició de jugades.

L’Arseni perdia per temps malgrat tenir la partida pràcticament perduda després d’haver realitzat un mal plantejament, posant el seu enroc en apuraments des de l’inici de la partida; i minuts després, el cronista perdia sense haver vist una jugada que el conduïa probablement cap a la victòria poc abans de la mateixa derrota. Derrota amarga, però merescuda.

En Lluís Puigdemont reequilibrava el matx des del primer tauler després de tenir una posició igualada, aprofitant cada mínim error del seu rival que acabà cedint el punt.

El resultat momentani de l’enfrontament era de 3-3, i quedaven les partides d’en Jacob i d’en Jordi Quintana. Qualsevol cosa podia passar, era un matx no apte per a cardíacs!

Mentre que en Jacob tenia un alfil a canvi de tres peons, en Jordi Quintana tenia un peó  menys després d’una errada a l’obertura que l’ha fet anar malament tota la partida.

Finalment, en Jordi Quintana cedia el punt després d’haver lluitat fins passada la 1, i passats lleugerament dos quarts de 2 en Jacob resolia magistralment la seva partida i aconseguia que el filial torderenc no se n’anés de buit d’Olot.

El resultat és bo tenint en compte el nivell del rival (és l’equip que ve de baixar de preferent), que el viatge era llarg i que hi havia baixes importants. A sota de la publicació hi teniu la crònica per si voleu fer-li una ullada.

La setmana vinent toca rebre al Figueres “D”, esperant que el punt no se’n vagi de Tordera. Us ho explicarà en Daniel, que ja tornarà a estar disponible. Serà fins llavors!

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=2043

TORDERA A 6,5 – MALGRAT 3’5

diumenge, febrer 9th, 2014

Ha trigat a arribar el primer punt per al primer equip, però avui se l’ha emportat de manera força convincent.

A dos quarts de deu rebíem l’equip rival, els amics i veïns de Malgrat, que portaven millor bagatge que nosaltres, donat que varen puntuar amb el Gerunda B. Després de les salutacions cordials ha engegat el matx, que es preveia força igualat i amb probables partides d’alta tensió (Camps-Solé, Gurri- Martorell o Mas-Garriga, per exemple).

Després de la primera hora de joc la igualtat es palpava, i es feia difícil pronosticar, encara, res.

En aquesta situació s’ha signatt el primer armistici al tercer tauler. En Ferran i en Joan es coneixen massa bé per valorar quela posició, tot i aguda, no donava més que l’empat.

Mentrestant, al cinquè, en Pere es llançava a un atac tipus càrrega de la brigada lleugera i, és clar, com que era lleugera, calia desempallegar-se de les coses pesants i ell ho ha fet d’una torre. La posició d’atac, esplèndida, malgrat algunes deficiències que podíen costar-li la partida. El que ha disfrutat només ho sap ell.

Al furgó de cua, d’altra banda, en Manel tenia una posició que no es pot pas dir allò de “no prometia res”, perquè la veritat és que sí que prometia, i molt, …per al contrari! Semblava que, per moments, no li quedaria cap jugada útil i hauria de plegar. Però,… no ho feia!

En Carles, al vuitè, ha signat un altre empat quan ha valorat que la posició no li permetria culminar un d’aquells atacs del mur de pedra a què ens té acostumats.

Al setè en Pau no s’ha acabat de trobar còmode potser ja des de les primeres jugades. Per moments s’ha posat a remolc del rival i gairebé s’ha limitat a tornar cops, però sense gens de convenciment, i amb el pas del temps la posició se li ha anat fent més i més indefensable, fins al col·lapse. Està per arribar la millor versió del Pau endimoniat que lluita fins i tot per la capsa de les fitxes. Jo dic que no trigarà a aparèixer. S’admeten apostes.

En Josep, al primer, ha doblegat amb tècnica, inspiració i paciència la resistència d’un Jordi Garriga que li ha plantejat no poques dificultats. Dónagust de veure altre cop el nostre primer tauler disfrutant de la partida. I més quan els resultats acompanyen.

Al segon, duel al sol sense trinxeres. Coneixent els protagonistes, què més es podia esperar? Benko. L’Eduard ho tenia clar. Volia lluita. I en David, a bodes em convides… Quin parell! Només calia procurar que ningú amb dolències cardíaques s’acostés massa al tauler. Si en els escacs es pagués entrada, partides com aquesta garantirien un bon calaix… Al final, punt senser per a l’Eduard, que ja li tocava.

En el silenci de la brega, amb la concentració que es tallava, s’ha sentit un “bandera!” que ens ha sobresaltat a tots. En Manel, després d’una resistència com la del gueto de Varsòvia, havia aconseguit portar el rival a una posició al límit de temps i li ha caigut la bandera quan … en Manel li anava a fer mat imparable! Molts no ho haguéssim dit durant tot el matí: punt cap al nostre caseller.

En Pere i en Josep han acabat signant l’empat, igual com ho ha fet en Jordi, al desè, amb el seu rival.

En Joan i en Manolo, que porten més partides que cabells al cap, han anat descabdellant un duel dialèctic a les caselles que ha acabat en un final de torres i alfils de l mateix color. Vells experts tots dos, les taules han estat el resultat qui sap si més just.

I qui escriu, al quart, després d’una partida amb un primer temps força plàcid, s’ha trobat lluitant per sobreviure a la segona part, però la sang freda ha donat resultat i en Pere no ha acabat de trobar el camí guanyador, a la vegada que consumia molt de temps. El tram final, amb el rellotge encalçant-lo, ha estat decisiuper a poder reflotar una posició que se m’havia fet molt incòmoda. I el punt, al capdavall, tot i que ja no decidia res, també ha caigut cap a casa.

6,5 – 3,5. La primera victòriade l’any. Confiem que no sigui la única!

Diumenge vinent seguim al Maresme, però a l’altra punta. Els Jugadors del Masnou ens esperaran amb el ganivet a les dents. Ho explicarem!

Mentrestant, aquí teniu l’enllaç a l’acta del partit:

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=159