Archive for febrer, 2014

Lloret 4,5 – 3,5 Tordera B

diumenge, febrer 23rd, 2014

Nova ensopegada del segon equip, avui a casa el líder: el Lloret. Al voltant de dos quarts de deu del matí hem arribat al local selvatà juntament amb els companys de l’equip C i ens hem encabit en una petita sala per disputar un doble duel Lloret-Tordera.

Fent un recompte d’aquells que es fan habitualment, ens n’hem adonat que ells només eren 7, de manera que el cronista s’ha quedat sense parella de ball. Celada d’obertura d’en Jacobo que ha servit, no només per guanyar un peó, sinó també per esbotzar l’esquema construït pel contrincant. Amb quinze jugades n’ha fet prou per fer el 0-2, deixant ja mitja feina feta. Nova derrota d’en Tomàs, que continua sense puntuar, i tal i com ha reconegut ell mateix, sense jugar al mateix nivell que en altres temporades. La victòria de l’Arseni, però, convidava a l’optimisme: Tot i que tres de les quatre partides es veien difícils, portar 3 punts ens donava molta força. En Lluís, quan semblava que millor ho tenia, ho ha calculat tot excepte una combinació que acabava en mat, justament la que l’hi ha fet el rival.
Menció especial per la partida d’en Robles: Mig joc/final amb dama, torre i alfils de diferent color per banda, amb un peó més pel jugador lloretenc i a més, un peó passat. Al nostre veterà company se l’hi ha plantejat la possibilitat de canviar dames, però ni ho ha fet, ni ha permès que ho fes el rival: L’ha portat a l’altra banda de tauler per fer mat! A més, imparable!… o gairebé. El jugador local, ha hagut de sacrificar la dama per aturar-lo. A canvi però, de la torre, la dama i dos peons perillosíssims, que han acabat resultant decisius. Sense ànim ofendre ningú, no estic segur de si el jugador lloretenc havia calculat que sortia guanyant després de tot aquest festival, o si, com diem els escaquistes a vegades, “se l’ha trobat”. Finalment, les partides d’en Carlos i en Quintana, que feia estona que es veien peludes, han caigut pel bàndol local. O almenys, això creia un servidor fins que ha vist l’acta per internet! En Jordi es trobava en una posició força inferior, i el seu oponent, veient que així guanyava el seu equip, deu haver proposat taules… suposo que deu haver anat així!
En fi, tal dia farà un any! La setmana que ve rebem un dels equips de la part baixa de la taula, l’Olot C. Si no volem veure’ns implicats de ple en la seva lluita, potser estaria bé començar a sumar punts. Ja us explicarem com ens ha anat.

Lloret “B” 0 – 4 Tordera “C

diumenge, febrer 23rd, 2014

Immillorable tot el que li ha succeït a la població veïna de Lloret al tercer equip del Tordera. Al recital de joc de l’Àngel Torrellas, el qual sumava el primer punt, s’hi unia la primera victòria d’en David com a jugador federat (Felicitats!) després que la seva rival es trobés en apuraments de temps al rellotge i una posició insostenible, i la partida d’en Roger, que després d’haver fet magnífiques combinacions certificava la victòria del Tordera “C”.

Amb un còmode 0-3 al marcador, la partida del cronista feia pensar en tot excepte que acabaríem enduent-nos el ple de victòries. Havent aguantat tota la partida les escomeses del seu jove rival, aprofitava la seva única errada fent-li una descoberta, menjant-li la torre i guanyant la seva partida.

Marxàvem de Lloret amb l’alegria que ens suposa no haver-nos-hi deixat cap punt i amb l’esperança que tenim de lluitar per una plaça d’ascens de categoria, doncs esperem aguantar aquest bon ritme i aquestes bones sensacions de joc.

A sota de la crònica us deixem amb l’acta del partit per si voleu fer-li una ullada.

La setmana vinent rebrem al Caldenc “B”. Us ho explicarem llavors,  que passeu una bona setmana!

 

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=2176

TORDERA A 5,5 – 4,5 SANTA EUGÈNIA

diumenge, febrer 23rd, 2014

Un matx difícil, el que hem jugat avui. Treballat, patit i aixecat quan més falta feia.

Però anem a pams. A dos quarts de deu, puntuals, teníem al local els amics de Santa Eugènia, un equip on domina la joventut i amb una empenta que els ha dut a puntuar fins a tres victòries en quatre rondes. Temible, per tant. Nosaltres presentàvem el mateix equip de la setmana passada al Masnou. A priori semblava que la força dels gironins era, sobretot, als primers taulers. I amb tot això tingut en compte, hem començat a jugar.

Al cap d’una hora i mitja de joc qui això escriu ha signat un empat amb en Jordi Balagué, vell amic i conegut amb qui hem fet una partida molt inofensiva, coneguent-nos com ens coneixem el joc.

No ha hagut de passar mitja hora queen Carles s’alçava amb el punt sencer en una posició de les que a ell li agraden especialment i que domina de manera magistral.

No tot, però, eren bones notícies, perquè diversos taulers (Pau, Eduard, Josep, Pere) semblaven començar de passar serioses dificultats.

Al darrer tauler, en Lluís malbaratava un avantatge probablement decisiu i, en una mala combinació es deixava una peça. Pintaven bastos.

I llavors ha començat de sortir el sol, de mica en mica, com ho fa a l’hivern. En poca estona s’han redreçat les coses i en Jordi, al novè, ha esgarrapat mig punt que en algun moment semblava que podia perdre. En Lluís també se n’ha sortit per treure mig puntet més. En Josep, al primer, ha signat les taules quan ja s’havia tret de sobre la pressió del contrari i gairebé ja imposava ell la llei. I, el més important, l’Eduard Potter se les ha enginyat per capgirar un final amb dos peons de menys en un altre en què el contrari ha hagut de vigilar de no deixar-hi les dents. Com t’ho fas, Eduard?

En Pere, entretant, havia hagut de rendir el rei després d’una resistència llarga però inútil des del moment en què ha quedat en una posició decididament inferior. I en Ferran, al tercer, també signava l’empat en una altra posició lleugerament superior però valorant que també hi havia el risc de perdre-la, cosa que ens hauria ensorrat.

En Pau ha fet també meravelles en un altre final que no hauria desitjat ningú i s’ha anotat un altre mig punt.

I, amb el 4,5 – 4,5 al marcador, quedava només a l’aire la partida d’en Joan, que havia anat cargolant el jove contrincant fins fer-li perdre una qualitat i apurar força el rellotge. Semblava un final sense esperances per al blanc (i ho era!), però en Joan, per anar segur, ha triat el camí més llarg per guanyar, i ens ha tingut una mica amb l’ai al cor per si la cosa, amb algun pla no prou encertat, tirava a taules. Però en Joan és gat vell, i tenia el pla dibuixat en color i 3d al cap, i s’ha mostrat inexorable. Bravo! Era el punt que desfeia l’empat en un matx que s’ha demostrat altament igualat.

Amb una part de la feina feta, doncs, ens presentarem diumenge vinent s veure el Gerunda B. Ja us en farem la crònica. Bona setmana.

Si voleu veure l’acta: http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=168

Tordera B 2,5 – 5,5 Figueres D

diumenge, febrer 16th, 2014

El Figueres D ha donat la sorpresa en un matí negre del nostre equip. Superiors en ELO a tots els taulers, i amb el punt per incompareixença d’en Jacobo, les coses han començat pintant molt bé pels nostres interessos. En Manel, que apareixia per primer cop aquesta temporada amb l’alineació de l’equip B, ha abaixat un moment la guàrdia i s’ha trobat l’enroc fet un nyap, de manera que ha hagut de plegar. Els empordanesos s’avançaven amb la derrota de l’Arseni, amb un abandonament una mica prematur, pel meu gust. El cronista, avui sense passar gaire angúnies, aprofitava un error del contrincant per posar l’empat a 2 al marcador.
A partir d’aquí, les coses han anat de mal en pitjor: primer amb la derrota d’En Tomàs, desaprofitant un bon final, i després amb la d’en Carlos contra un contrincant molt jove. 2 a 4 i només un miracle podia salvar mig punt, ja que en Robles es trobava amb l’aigua al coll i el contrincant d’en Lluís Ramírez ha jugat el final tal com si jugués un partit de futbol amb vuit defenses. Tot i els nombrosos intents d’endur-se el punt sencer d’en Lluís i la voluntat de capgirar la partida d’en Robles, no ha estat possible que l’equip puntués. Al final, doncs, 2,5 a 5,5 i tal dia farà un any.
La setmana que ve tenim una missió força més complicada, visitem el líder Lloret. Els selvatans continuen immaculats, però la lliga està molt igualada i, tal com s’ha demostrat avui, pot passar de tot i més!
Abans de tancar aquesta crònica, m’agradaria felicitar en Manel i la seva dona (fa quinze dies ho volia fer i me’n vaig descuidar, però millor tard que mai!). Benvingut al món, Samuel!

MASNOU 4 – 6 TORDERA A

diumenge, febrer 16th, 2014

Un punt ben important el que ha acabat sumant el primer equip a l’altra punta del Maresme. Qui sap si no serà el punt de la tranquil·litat.

Segon desplaçament avui, i aquesta vegada sense sortir de la comarca, però al cap i la fi un dels més llargs que haurem de fer aquest any. En la memòria de tots, en arribar al local de joc, magnífic per cert, la dura derrota que hi vàrem encaixar en una altra visita. Comptàvem, per tant, trobar-nos amb un equip experimentat i, sobretot, molt combatiu.

Cop d’ull a les llistes, que han penjat en un plafó, i la constatació que els ELOs es decantaven cap al nostre costat en vuit dels deu taulers. No per això, però, ningú s’ha abandonat a la confiança, i més aviat pressentíem un matx dur i difícil. El matí ens ha donat la raó en aquest punt.

Partides començades puntualment i gairebé dues hores de joc sense res encara definit, si bé en Joan, al sisè, es llançava resoludament a una blitzkrieg ja en plena obertura que plantejava no pocs problemes al rival i més aviat poques esperances. Just llavors qui escriu ha pogut forçar una partida que, tot i semblar absolutament anodina, portava una autèntica càrrega de profunditat que ha fet saltar les defenses del contrari i ens ha donat el primer punt.

En Carles, al vuitè, ha signat l’empat perquè tampoc no s’acabava de trobar còmode en el planteig, com li ha passat en altres jornades.

De mica en mica s’han anat definint partides, i en poca estona s’han sumat els punts d’en Jordi, les ganes de guanyar del qual avui sí que han tingut un merescut premi, i d’en Joan, que ha culminat l’atac entregant una torre de destrucció massiva. A l’altre cantó de la balança, en Josep primer i l’Eduard després cedien els seus punts, el primer per un error estratègic que ha acabat costant peça i l’Eduard en una partida jugada a camp obert on hi havia de tot menys tranquil·litat de principi a final.

La francesa d’en Pere, en la qual es mou com peix a l’aigua, l’ha portat a donar una magnífica lliçó d’estratègia que, llevat d’alguna petita imprecisió en la fase final, l’han encaminat amb pas ferm cap a una victòria meritosa. Bon cop d’ull d’en Ferran que, encara en plena obertura, ja ha vaticinat “avui en Pere guanyarà, tal i com està manejant la francesa…!”

En el desè, en Lluís ha tingut un 85% de possessió de la pilota, però la seva davantera no ha tingut prou definició, i el rival s’ha acabat apoderant del partit en un parell de contracops afortunats. Qüestió de temps per agafar una mica més de confiança. Ja arribarà, ja…!

I, amb les espases enlaire, amb 3,5 – 4,5 per nosaltres, les dues partides que quedaven havien de decidir el matx. En Pau, que ha portat molt bé tota la partida, encarava un final de torres amb peó de més i amb molt poc temps. En Ferran, per la seva banda, després de patir una mica més del previst, es trobava també amb un final amb qualitat de menys però amb dos peons de compensació. Calia jugar-lo bé.

En Pau, que en la primera part del campionat no ha estat gaire esplèndid pel que fa a confiança, s’ha reivindicat a base voluntat, sang freda i bona tècnica. Quan més taules hi vèiem tots plegats s’ha espavilat per ensarronar el rival amb un truc agosarat i ha forçat la victòria, que ens la donava també a tots. Gràcies, Pau!

I en Ferran, que ha anat jugant amb paciència i trepitjant amb fermesa terreny conegut, ha portat sàviament el final a rei i cavall contra rei i torre, però tenint molt clara la línia de defensa. La rival prou que s’ha entossudit a voler treure un punt d’on no hi havia més que taules, però ha anat passant l’estona, les jugades, les planilles… Fins a l’evidència, i la signatura de l’empat. Ben lluitat, Ferran! Finalment, a les dues ben tocades empreníem el retorn cap a l’Alt Maresme. Aquest viatge, però, duiem un punt ben treballat al sarró.

Diumenge vinent rebrem, a casa, el Santa Eugènia. Ho explicarem.

Si voleu les dades del matx, obriu l’acta en aquest enllaç:

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=165

Tordera “C” 3 Santa Eugènia “E” 1

diumenge, febrer 16th, 2014

A la quarta ha estat la vençuda pel tercer equip, que rebia a l’Emili Vendrell al jove equip del Santa Eugènia “E”.

S’iniciava l’enfrontament a dos quarts de deu i al cap de poc començava a notar-se la superioritat torderenca sobre els taulers, amb les partides de l’Àngel i de’n Roger molt encarrilades, mentre que la d’en Jordi Quintana i la del cronista eren autèntiques incògnites.

En un descuit increïble d’en Jordi Quintana, perdia la dama i la partida se li posava extremadament complicada, mentre que a la partida del cronista la seva rival li entregava dues peces a canvi de dos peons tenint un atac notable. Als dos primers taulers patíem…

Afortunadament, però, en Roger i l’Àngel es desfeien sense contemplacions dels seus joves rivals i ficaven un 2-0 parcial al marcador que garantia que no acabaríem perdent el matx.

En Jordi Quintana no tenia res a fer i, degut a la seva pèrdua de dama a l’inici de la partida principalment, ha acabat abandonant.

2-1 i quedava la partida del cronista, que malgrat patir de valent aconseguia defensar les diverses perilloses escomeses de la seva rival, la qual s’acabà deixant-se la dama, i feia que no s’escapés la (per a fi!) victòria del tercer equip del Tordera.

Així doncs, després de molts esforços, s’ha aconseguit un resultat bastant desitjat però finalment sofert. Felicitem sobretot a en Roger per la seva primera victòria com a jugador federat, no dubtem que serà la primera de moltes!

La setmana vinent ens desplaçarem juntament amb el B a Lloret per a jugar, en aquest cas, davant un equip també presumiblement jove, el Lloret “B”. Us ho explicarem diumenge vinent!

HOSTALRIC 4-0 TORDERA “C”

diumenge, febrer 9th, 2014

Els companys del C m’han fet 5 cèntims del que ha estat el matx disputat aquest matí a la població veïna d’Hostalric, així que realitzaré el meu doblet particular de cròniques al blog del club!

A les 9 del matí sortia el cotxe en direcció cap a Hostalric amb en David, l’Àngel i en Tomàs, mentre que en Roger hi anava directament des d’Arbúcies, la seva població, per a trobar-se al club d’escacs amb els altres tres jugadors.

Els punts anaven caient per part del bàndol local, cosa que es podia esperar veient la notable diferència d’ELO entre un equip i l’altre.

La primera partida en acabar-se aquest matí ha estat la d’en Tomàs, que havent perdut el seu peó central veia la seva posició debilitada i arribava a un final sense gaire res a fer.

Posteriorment, en David, malgrat veure un progrés interessant en el seu joc, ha perdut, crec jo, amb la causa principal de que el seu rival tenia un nivell més elevat, principalment amb el factor ELO.

Trobo injust tan per part de l’Hostalric com també per part dels altres equips de la categoria que admetin a un equip amb un nivell tan elevat com l’Hostalric a una categoria tan baixa, doncs penso que si haguessin començat a jugar una categoria per sobre no hauria passat res, i totes les parts estarien satisfetes, emfatitzant en que l’Hostalric és l’últim culpable d’aquesta situació, ja que no depèn d’ells, sinó de la federació, però seguim amb el matx…

Derrota de l’Àngel al segon tauler després d’una posició complicada per a ell, i quedava la partida d’en Roger, que malgrat haver perdut una peça al mig joc ha lluitat com un lleó però ha acabat cedint el punt.

Ha passat el que ens podríem esperar, però estem satisfets per a presentar equip complet i també per aquesta progressió ascendent tant per part d’en  David com per part d’en Roger. Deixo la crònica a sota per qui vulgui mirar-la.

La setmana vinent ens visitarà el Santa Eugènia E. Serà fins llavors, a reveure!

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=2168

OLOT “B” 4-4 TORDERA “B”

diumenge, febrer 9th, 2014

L’equip B sortia a les 8 del matí cap a la capital de la Garrotxa amb la baixa important d’en Daniel, un fixe a l’equip B, l’habitual cronista del segon equip del Tordera que les seves partides d’aquesta temporada les ha contat per victòries, i amb la incorporació a l’equip del cronista d’avui com a principal novetat a l’alineació.

Com que l’autopista per anar fins a Olot estava tallada, hem hagut d’agafar un camí més llarg del que ens esperàvem, fins que per a fi (i amb retard) aconseguirem arribar al local i el matx s’inicià amb normalitat.

L’Olot B presentava un equip veteraníssim, ple de jugadors que han batallat en moltes i diverses ocasions, fet que ens feia pensar que no seria fàcil treure’n quelcom de positiu.

Malgrat superar-los als 6 primers taulers en ELO, sabem que això no té una gran importància, doncs el resultat d’avui bé ho aclareix.

Al cap d’una hora i mitja aproximadament d’iniciar-se al matx en Carlos i el seu rival signaven taules al quart tauler, els dos pensaven que no se’n podia anar més enllà.

Pocs minuts més tard en Robles feia decisiu el seu avantatge material i ens situava per davant al marcador.

En Lluís Ramírez, malgrat tenir una posició complicada, degut a que el seu rival no anava bé de temps, acabà amb taules per repetició de jugades.

L’Arseni perdia per temps malgrat tenir la partida pràcticament perduda després d’haver realitzat un mal plantejament, posant el seu enroc en apuraments des de l’inici de la partida; i minuts després, el cronista perdia sense haver vist una jugada que el conduïa probablement cap a la victòria poc abans de la mateixa derrota. Derrota amarga, però merescuda.

En Lluís Puigdemont reequilibrava el matx des del primer tauler després de tenir una posició igualada, aprofitant cada mínim error del seu rival que acabà cedint el punt.

El resultat momentani de l’enfrontament era de 3-3, i quedaven les partides d’en Jacob i d’en Jordi Quintana. Qualsevol cosa podia passar, era un matx no apte per a cardíacs!

Mentre que en Jacob tenia un alfil a canvi de tres peons, en Jordi Quintana tenia un peó  menys després d’una errada a l’obertura que l’ha fet anar malament tota la partida.

Finalment, en Jordi Quintana cedia el punt després d’haver lluitat fins passada la 1, i passats lleugerament dos quarts de 2 en Jacob resolia magistralment la seva partida i aconseguia que el filial torderenc no se n’anés de buit d’Olot.

El resultat és bo tenint en compte el nivell del rival (és l’equip que ve de baixar de preferent), que el viatge era llarg i que hi havia baixes importants. A sota de la publicació hi teniu la crònica per si voleu fer-li una ullada.

La setmana vinent toca rebre al Figueres “D”, esperant que el punt no se’n vagi de Tordera. Us ho explicarà en Daniel, que ja tornarà a estar disponible. Serà fins llavors!

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=2043

TORDERA A 6,5 – MALGRAT 3’5

diumenge, febrer 9th, 2014

Ha trigat a arribar el primer punt per al primer equip, però avui se l’ha emportat de manera força convincent.

A dos quarts de deu rebíem l’equip rival, els amics i veïns de Malgrat, que portaven millor bagatge que nosaltres, donat que varen puntuar amb el Gerunda B. Després de les salutacions cordials ha engegat el matx, que es preveia força igualat i amb probables partides d’alta tensió (Camps-Solé, Gurri- Martorell o Mas-Garriga, per exemple).

Després de la primera hora de joc la igualtat es palpava, i es feia difícil pronosticar, encara, res.

En aquesta situació s’ha signatt el primer armistici al tercer tauler. En Ferran i en Joan es coneixen massa bé per valorar quela posició, tot i aguda, no donava més que l’empat.

Mentrestant, al cinquè, en Pere es llançava a un atac tipus càrrega de la brigada lleugera i, és clar, com que era lleugera, calia desempallegar-se de les coses pesants i ell ho ha fet d’una torre. La posició d’atac, esplèndida, malgrat algunes deficiències que podíen costar-li la partida. El que ha disfrutat només ho sap ell.

Al furgó de cua, d’altra banda, en Manel tenia una posició que no es pot pas dir allò de “no prometia res”, perquè la veritat és que sí que prometia, i molt, …per al contrari! Semblava que, per moments, no li quedaria cap jugada útil i hauria de plegar. Però,… no ho feia!

En Carles, al vuitè, ha signat un altre empat quan ha valorat que la posició no li permetria culminar un d’aquells atacs del mur de pedra a què ens té acostumats.

Al setè en Pau no s’ha acabat de trobar còmode potser ja des de les primeres jugades. Per moments s’ha posat a remolc del rival i gairebé s’ha limitat a tornar cops, però sense gens de convenciment, i amb el pas del temps la posició se li ha anat fent més i més indefensable, fins al col·lapse. Està per arribar la millor versió del Pau endimoniat que lluita fins i tot per la capsa de les fitxes. Jo dic que no trigarà a aparèixer. S’admeten apostes.

En Josep, al primer, ha doblegat amb tècnica, inspiració i paciència la resistència d’un Jordi Garriga que li ha plantejat no poques dificultats. Dónagust de veure altre cop el nostre primer tauler disfrutant de la partida. I més quan els resultats acompanyen.

Al segon, duel al sol sense trinxeres. Coneixent els protagonistes, què més es podia esperar? Benko. L’Eduard ho tenia clar. Volia lluita. I en David, a bodes em convides… Quin parell! Només calia procurar que ningú amb dolències cardíaques s’acostés massa al tauler. Si en els escacs es pagués entrada, partides com aquesta garantirien un bon calaix… Al final, punt senser per a l’Eduard, que ja li tocava.

En el silenci de la brega, amb la concentració que es tallava, s’ha sentit un “bandera!” que ens ha sobresaltat a tots. En Manel, després d’una resistència com la del gueto de Varsòvia, havia aconseguit portar el rival a una posició al límit de temps i li ha caigut la bandera quan … en Manel li anava a fer mat imparable! Molts no ho haguéssim dit durant tot el matí: punt cap al nostre caseller.

En Pere i en Josep han acabat signant l’empat, igual com ho ha fet en Jordi, al desè, amb el seu rival.

En Joan i en Manolo, que porten més partides que cabells al cap, han anat descabdellant un duel dialèctic a les caselles que ha acabat en un final de torres i alfils de l mateix color. Vells experts tots dos, les taules han estat el resultat qui sap si més just.

I qui escriu, al quart, després d’una partida amb un primer temps força plàcid, s’ha trobat lluitant per sobreviure a la segona part, però la sang freda ha donat resultat i en Pere no ha acabat de trobar el camí guanyador, a la vegada que consumia molt de temps. El tram final, amb el rellotge encalçant-lo, ha estat decisiuper a poder reflotar una posició que se m’havia fet molt incòmoda. I el punt, al capdavall, tot i que ja no decidia res, també ha caigut cap a casa.

6,5 – 3,5. La primera victòriade l’any. Confiem que no sigui la única!

Diumenge vinent seguim al Maresme, però a l’altra punta. Els Jugadors del Masnou ens esperaran amb el ganivet a les dents. Ho explicarem!

Mentrestant, aquí teniu l’enllaç a l’acta del partit:

http://www.escacs.cat/infoPerEquips/perequipsactesview.php?idActa=159

Tordera B 5,5 – 2,5 Sant Gregori

diumenge, febrer 2nd, 2014

El segon equip ha sumat la segona victòria de la temporada. Avui ens trobàvem contra un rival d’aquells que no se’ns dóna massa bé, o almenys, en les darreres temporades. Tot i la diferència final, el partit ha estat durant molta estona molt igualat, fins i tot amb un xic de color visitant.

En Tomàs, que avui estrenava temporada, ha jugat un final fluix que ha permès que els del Gironès s’avancéssin. El cronista (per segona setmana consecutiva, empès per la sort) ha aprofitat un descuit del contrincant quan la partida s’estava posant d’allò més interessant. Durant  bona part del matí, el matx ha estat amb 1 a 1 i intensa lluita per desfer la igualtat: En Jacobo tenia un final molt entaulat, en Robles superioritat material, en Carlos es defensava amb ungles i dents, en Lluís Ramírez tenia molta lluita per endavant, la partida de l’Arseni semblava embussada i en Jordi Quintana feia el que podia per no perdre un peó aïllat.

El següent d’acabar ha estat en Carlos, que no ha pogut aguantar més les embrenzides del contrincant. En poca estona, però, en Robles transformava l’avantatge en punt, en Lluís aprofitava un xic superior i en Jordi, que no sé ben be com s’ho ha fet, ha girat la truita del tot, quedant en un final guanyador. 4 a 2 i només ens feien falta unes taules per endur-nos el punt sencer. No semblava haver-hi perill a la partida d’en Jacobo, que ha acabat aconseguint el mig punt guanyador tot i els múltiples intents de la seva contrincant. Després de molta estona d’anar endavant i endarrere, l’Arseni culminava la victòria desllorigant l’estructura del seu rival.

Finalment, un resultat prou ampli en un matx molt equilibrat. Amb dos de dos, la setmana que ve visitarem un dels favorits: L’Olot B.