Ja hi tornem a ser. Ha tornat a posar-se en marxa el Campionat de Catalunya per Equips.
A dos quarts de deu s’alçava el teló al nostre local de l’Emili Vendrell, amb el nostre primer equip preparat per a rebre els empordanesos.
Un cop dull a les dues llistes donava un clar avantatge a l’equip local, que superava en ELO els rivals en els nou primers taulers. Avui, però, s’ha acabat demostrant -una vegada més!- que fer pronòstics atenent només a això és força esbiaixat.
De fet, el quadre que presentava el Figueres era format per una majoria de jugadors molt veterans, foguejats en mil partides i de qui es pot esperar tot.
El matí ha anat transcorrent amb la majoria de partides amb una certa igualtat, i a quarts de dotze ja començaven de signar-se taules al primer tauler i després al tercer. En Josep i en Ferran acceptaven que no es podia anar més enllà. Donava la sensació en aquells moments que malgrat l’equilibri, hi havia més espectatives per al nostre bàndol.
I llavors han començat de complicar-se les coses. En el meu tauler, un error força inexplicable (com tots!) m’ha canviat una posició probablement guanyadora per una que portava directament a la derrota. En Pere ha imposat la seva superioritat sense possibilitat d’apel·lació, i s’han signat també taules als dos darrers taulers, no pas sense emocions fortes.
L’Eduard, al segon, tampoc ha pogut anar més enllà de l’empat,
Amb tot encallat, les tres partides en joc mostraven clarament avantatge per als nostres jugadors. I vet aquí la sorpresa: només en Joan ha estat capaç d’arreplegar el punt, perquè en Carles primer, i en Pau després, han vist com es fonia l’avantatge de manera increïble i han hagut d’acabar retent el rei. Victòria empordanesa que cou força per la manera com s’ha produït. Però no cal pas llepar ferides. Diumenge ens espera el pressumpte favorit i no hi podem anar pas sense moral! O sigui que… a carregar piles i sant tornem-hi!
Tal i com apuntava sorneguer l’Eduard, com a mínim hi hem guanyat una cosa, avui: ja sabem quin és l’objectiu de la temporada!
Boma setmana a tothom.
Ir al contenido
Web del Club d’ Escacs Tordera
Això ha estat un coitos interruptus… Quan semblava que teniem el matx decidit han arribat els finals (in)feliços. Això ens servirà per escalfar la maquinària. Recordem com vam començar l’any passat (8 i mig contra el Congrés) i com ens vam desinflar després! Jo ja he fet la meva contribució posant en forma al Romero (quantes ràpides seguides hem vas guanyar? 7? 10? 30?). La setmana vinent contra l’ogre del grup. Encara que a priori siguin superiors hem de lluitar cada punt. El Gerunda previsiblement farà una puntuació força alta i pel desempat cada punt individual sumarà molt. Per cert, 3 dels 5 encontres del grup s’han decidit per la mínima!