Archive for juliol 29th, 2013

Festa Major Sant Pol de Mar

dilluns, juliol 29th, 2013

Bon dia,

Aquest dissabte es va disputar una edició més del ja famós torneig de Sant Pol. Bé, és una edició més pels que hi juguen habitualment, ja que crec que jo només l’havia jugat una vegada fa la tira d’anys quan era individual i crec que un cop per equips amb el Canet. En qualsevol cas, aquesta és la meva crònica a títol totalment personal.

Primera partida: debut contra Canet

Un resultat abultat contra un equip que conec perfectament. Els jugadors més actius del Canet es concentren en els primers taulers però, es clar, no és fàcil puntuar contra un MI i varis MC… Tot i això penso que algunes taules podien haver tret en un parell de taulers. Un clar 9-1 feia pensar que el matí seria plàcid… Res més lluny de la realitat!

Segona partida: Sant Pol, un plat de difícil digestió tot i estar a pocs metres de Can Ruscalleda

La sel·lecció de Sant Pol duia un combinat molt perillós per davant i així es va notar en el resultat: 6-4 a favor nostre. Potser podriem haver rascat algun puntet més però això ho vull comentar després.

Tercera partida: “final” contra el Gerunda

Amb 4’5 punts en teniem prou per guanyar el torneig i, obviament, en vam fer 4. Som així de “xulos”. No hi va faltar l’emoció, la polèmica, els tertulians “neutrals”, etc. Des d’aquí vull felicitar a en Joan Fluvià (el pare) per lluitar fins al final per l’equip. La persona que lluita fins al darrer moment soporta una pressió extra que no hem pas d’oblidar.

Gerunda campió per 19,5 punts contra els nostres 19. Felicitats als gironins i ens veiem l’any vinent per partida múltiple!

Narrat una mica com va anar el torneig, m’agradaria dir que penso que el Gerunda ens va guanyar abans de pujar al cotxe. Venien amb un esperit competitiu una o dues marxes per sobre del nostre. És una reflexió constructiva que llenço a l’aire.

No he volgut comentar cap partida en concret perquè ja sabem com funciona això. Cadascú escombra cap a casa i explica les situacions on sap que té raò i no vol escoltar res més. Uns diran que han perdut per temps un final de taules, els altres diran que tres jugades abans s’han deixat un cavall i així ens podem estar fins Nadal.

Per últim, una suggerència als organitzadors de l’exel·lent torneig de Sant Pol. Si el torneig no té àrbitre i els jugadors no col·laborem lo millor és evitar situacions de risc. Proposo que en futures edicions el ritme de joc sigui de 15 minuts amb increment. Primer perquè és el ritme que s’està convertint en el ritme l’estàndar de competicions actives i segon perquè el nombre de conflictes disminueix enormement.