Archive for juliol, 2013

Festa Major Sant Pol de Mar

dilluns, juliol 29th, 2013

Bon dia,

Aquest dissabte es va disputar una edició més del ja famós torneig de Sant Pol. Bé, és una edició més pels que hi juguen habitualment, ja que crec que jo només l’havia jugat una vegada fa la tira d’anys quan era individual i crec que un cop per equips amb el Canet. En qualsevol cas, aquesta és la meva crònica a títol totalment personal.

Primera partida: debut contra Canet

Un resultat abultat contra un equip que conec perfectament. Els jugadors més actius del Canet es concentren en els primers taulers però, es clar, no és fàcil puntuar contra un MI i varis MC… Tot i això penso que algunes taules podien haver tret en un parell de taulers. Un clar 9-1 feia pensar que el matí seria plàcid… Res més lluny de la realitat!

Segona partida: Sant Pol, un plat de difícil digestió tot i estar a pocs metres de Can Ruscalleda

La sel·lecció de Sant Pol duia un combinat molt perillós per davant i així es va notar en el resultat: 6-4 a favor nostre. Potser podriem haver rascat algun puntet més però això ho vull comentar després.

Tercera partida: “final” contra el Gerunda

Amb 4’5 punts en teniem prou per guanyar el torneig i, obviament, en vam fer 4. Som així de “xulos”. No hi va faltar l’emoció, la polèmica, els tertulians “neutrals”, etc. Des d’aquí vull felicitar a en Joan Fluvià (el pare) per lluitar fins al final per l’equip. La persona que lluita fins al darrer moment soporta una pressió extra que no hem pas d’oblidar.

Gerunda campió per 19,5 punts contra els nostres 19. Felicitats als gironins i ens veiem l’any vinent per partida múltiple!

Narrat una mica com va anar el torneig, m’agradaria dir que penso que el Gerunda ens va guanyar abans de pujar al cotxe. Venien amb un esperit competitiu una o dues marxes per sobre del nostre. És una reflexió constructiva que llenço a l’aire.

No he volgut comentar cap partida en concret perquè ja sabem com funciona això. Cadascú escombra cap a casa i explica les situacions on sap que té raò i no vol escoltar res més. Uns diran que han perdut per temps un final de taules, els altres diran que tres jugades abans s’han deixat un cavall i així ens podem estar fins Nadal.

Per últim, una suggerència als organitzadors de l’exel·lent torneig de Sant Pol. Si el torneig no té àrbitre i els jugadors no col·laborem lo millor és evitar situacions de risc. Proposo que en futures edicions el ritme de joc sigui de 15 minuts amb increment. Primer perquè és el ritme que s’està convertint en el ritme l’estàndar de competicions actives i segon perquè el nombre de conflictes disminueix enormement.

Open Girona. Tercera i última part: Karma santadriarenc

dimecres, juliol 24th, 2013

Bon dia.

Si fa un mes parlavem amb regust agredolç de la segona posició obtinguda a Sant Adrià, avui les notícies són ben diferents. Tota la sort que hem va faltar per a que a Sant Adrià el torneig caigués cap al meu costat de la balança la he tingut per endur-me aquest IV Open de Girona. Rivals que hem donen la dama i després la ma, partides decissives que podien durar 5 hores en duren 1 per un error de càlcul enemic, combinació de resultats favorables, etc. Sembla ser que els deus dels escacs estaven d’acord en que a Sant Adrià m’havien fet alguna petita mala jugada.

És clar que diuen que la sort s’ha de buscar i en el meu “haber” hi col·loco lluitar com mai després de les ensopegades a les partides 1 i 4 per culminar la remontada.

En Pere ha pogut acabar amb una victòria que el situa en una cinquena posició final molt bona. Ha fet un torneig de sensacions extranyes ja que considera que en algunes victòries el seu joc no ha sigut gaire correcte. Potser es demana massa ja que guanyar jugant bé contra un rival teòricament inferior és triplement difícil. El seu únic “pecat” va ser la partida contra Rasen Mediñà on no va veure un cop tàctic que el deixava amb torre perduda. Allà va perdre les seves opcions de podi però en general, un bon torneig.

Teniu informació més detallada aquí http://chess-results.com/tnr105217.aspx?art=1&rd=9&lan=2&wi=821

Propera estació possiblement Badalona.

 

Open Girona. Segona part: Combinació guanyadora

diumenge, juliol 21st, 2013

Bon dia.

Anoteu la combinació guanyadora: punxar – guanyar – guanyar; punxar – guanyar – guanyar. Si avui punxo, des d’aquí aviso als meus darrers dos rivals que no cal que es presentin. Tot i que es fa difícil dir quin resultat podria ser considerat avui com una “punxada” tenint en compte el rival. Avui em jugo lluitar pel campionat en les darreres dues partides contra en Rasen Mediñà, un rival entonat. Per cert, el quart jove del Gerunda contra el qui jugo. Sembla que estigui jugant el campionat sub-18 gironí!

Pel que fa a les tres partides jugades en aquest segon terç del campionat el resultat és bó. Vaig salvar unes taules contra el Daniel Molina qui hem va agafar pel coll des de l’obertura i no hem va deixar anar fins al seu primer error de la partida cap allà la jugada 50. De passada diré que hem va sorprendre molt aquest jugador que no es tan jove com altres canterans del gerunda però pel poc temps que porta federat està fent una ascensió meteòrica. La cinquena partida contra Isaac Gultresa es va decidir per un pas en fals després d’haver-se enrocat que li va costar dos peons. Sisena partida ahir contra Ricardo Alejo del Cassà on el meu rival no va tenir el millor dia i sembla que després de començar amb 3 de 3 se li està fent llarg el torneig.

En Pere està fent un bon campionat però, sorpresa!, no està satisfet. Es comprensible tenint en compte que ahir va cometre una errada greu en una partida que semblava encaminar-se cap a un final equilibrat i còmode. Un coitus interruptus en tota regla després d’haver escal·lat fins al tauler número 1… Aquestes coses ens passen a tots i molesta perdre així; però el torneig continua i amb una victòria avui es tornaria a catapultar cap a les posicions capdavanteres.

Desitgeu-nos sort per les partides decisives!

Open Girona. Primera part: Tordera’s Submarine

dijous, juliol 18th, 2013

Hola,

Com podeu observar no he pogut crear una crònica cada dia. Sempre he pensat que 24 hores son poques per encabir-hi un dia.

En Pere i jo estem ja inmersos en la nostra participació en el IV Obert de Girona. Zona nova per mi, primer cop que jugo en el “tablao” VIP (tot i que hem va durar poc l’alegria…), moltes cares noves i vaig descubrir fullejant la web del torneig que en català és incorrecte dir “ronda” i s’ha d’utilitzar el terme “volta”. No sé per què tinc la sensació de que aprendrem moltes coses en aquest torneig…

El que puc dir fins ara és que estic honestament sorprès pel nivell que tenen els jugadors teòricament “febles” de Girona. Ara puc dir que entenc perfectament perquè la normativa de normes per mestre català diferencia l’elo barceloní del de la resta de territorials. Com lluita la gent per aquí! No hi ha partida senzilla i et toca arriscar sempre si vols endur-te el punt sencer.  I és clar, de tant arriscar a vegades ensopegues com vam fer en Pere i jo en la primera ronda, perdó… volta.

Per si l’elo no fos suficientment enganyós, per aquí Girona et surt un jovenet perillós per sota de qualsevol pedra. Quina cantera…

Bé, prou de queixes i escuses. Ja sabem com és el rival i ara toca ser competitius. Després del terrabastall de la primera ronda ens hem aconseguit sobreposar prou bé i ara estem en un digne 2 de 3.

Posem-hi la banda sonora: http://www.youtube.com/watch?v=qE0B5rYdy8I