Archive for juny, 2013

Sant Adrià ronda 9, conclusió

dilluns, juny 10th, 2013

Hola,

Els orientals, que tenen tantes dites que no se les acaben, diuen que “si el final és bo, tot és bo” i aquesta podria ser la conclusió del torneig de Sant Adrià. Els tres participants de Tordera vam aconseguir dos punts i mig en la darrera ronda i tots tres vam sortir a recollir premi.

En Lluis es va trobar una partida plàcida des de bon començament. Un error garrafal del contrari li va donar peça neta gairebé tota la partida. Enlloc d’abandonar es van jugar unes quantes jugades més suposo que per aprofitar el matí, perquè la partida no tenia ja història. Mercès a aquesta victoria i a la derrota de quasi tots els rivals pel tram va aconseguir quedar segon entre els seus camarades d’elo.

No vaig poder seguir gaire bé la partida de’n Pere perquè tenia molta feina amb la meva, però estava convençut de que avui seria un dia propici. Sortint de l’obertura el de Tordera tenia algun punt dèbil en l’estructura de peons que crec que el rival va sobre-estimar massa, ja que la resta de peces compensaven sobradament aquest punt en contra. Tanta activitat donaven les peces que entregant un cavall a mode de bomba de fum va aconseguir crear la suficient confusió en el camp rival com per pujar un peo propi a setena. Malauradament la dama enemiga va trobar una escletxa en la defensa contrària i es va produir un xec continu. Tot i aixó, 6 punts per en Pere amb un bon final de torneig: setena posició general, millor veterà i segon jugador del tram fins 2150 d’elo.

La meva partida va començar amb sorpresa. Després d’haver estat tot el torneig jugant d4 el meu rival hem rebia amb e4 i, per acabar-ho d’adobar, una variant irregular de la francessa. Com era d’esperar, no vaig poder jugar l’esquema més òptim contra les dificultats plantejades però bé, tampoc vaig quedar del tot malament. Al final vam acabar jugant una posició d’enrocs oposats i aquí tots tenim clar el que s’ha de fer: posar-te el cap del rei rival entre cella i cella. I això vam intentar els dos, amb la diferència que el meu rival va perdre algun temps innecessari i no va veure una jugada meva intermitja de rei que endarreria l’atac rival prou jugades com per donar-me temps a obrir linees d’atac a l’altra banda.

Amb el punt al sarró hem quedava veure què passava en l’altre tauler decissiu pel campionat. Després de desaprofitar primer les opcions de victòria i després un parell d’ocasions de taules per xec continuo es va donar el resultat que no m’interessava: derrota de’n Roger Salvo envers l’Alejandro Saez i, per tant, aquest últim i jo quedavem empatats a 7,5. Dels tres desempats utilitzats només un m’afavoria tot i haver estat tot el torneig al capdavant. Quan dos rivals teus de 2200 punts d’elo acaben el torneig amb 1,5 de 10 possibles entre byes i ensopegades inesperades doncs passen aquestes coses. Bé, no passa res. Un segon lloc també és un resultat que m’enorgulleix i no es pot negar que el jugador del Catalunya ha aconseguit dues victòries de mèrit en les darreres dues rondes.

Aquí s’acaben, de moment, les cròniques. Propera parada… encara no ho sabem!

 

Sant Adrià ronda 8

dijous, juny 6th, 2013

Bona visita,

La setmana anterior no vaig tenir temps de fer la crònica de la darrera ronda de l’obert de Tupinamba i la setena de Sant Adrià (com m’agraden les auditories externes de la ISO…), però ja tornem a estar aquí ara ja només amb Sant Adrià.

Partida enganyosa per en Lluis Ramirez, per segon cop en aquest campionat. Jugava contra un 1700 i no saps mai per on et sortiran. De totes maneres en Lluis semblava haver sortir prou bé de les complicacions de la post-obertura i durant força estona jo creia que aconseguiria el punt sencer. Però, en una posició de grans diagonals i grans columnes una mala recol·locació de l’alfil li va costar tenir que signar l’empat.

En Pere necessitava una partida com la que va tenir aquest diumenge. Victòria convincent contra un rival de consideració. És cert que el rival (el MC local Miquel Vazquez) s’hi va col·locar bé perdent dama per torre i cavall, però la posició guanyadora resultant era d’aquelles que requeria mans de cirurgià per convertir-se. Partida sense errors que de ben segur li donarà moral.

Per part meva vaig fer el que ningu és creu que estigui fent: intentar guanyar. Des de que hem vaig posar amb 5 de 5 sembla que s’esperi de mi que entregui cavall, alfil i torre buscant la yugular del rei contrari. Però, anem cap a la partida. Obertura irregular jo amb blanques contra un vell conegut del Per Equips d’aquest mateix any. Ell va voler evitar repetir la Tarrasch i va intentar seguir (i millorar) la meva partida de la tercera ronda. Vaig desviar-me el més aviat possible però el terreny no era prou conegut per mi i vaig temer poder quedar en una posició on jo lluités per no perdre. Davant d’aquesta perspectiva vaig decidir entregar un peó per iniciativa i hem va sortir prou bé. Primer perquè vaig fer pensar al rival (un objectiu molt subestimat) i segon perquè hem van tornar el peó i en el balanç jo-t’entrego-material-tu-m’entregues-material vaig sortir lleugerament beneficiat. Per desgràcia aquest avantatge no semblava del tot decissiu i després de menjar-me 20 minuts de rellotge buscant el pla per millorar la posició sense èxit vaig decidir provocar més canvis i assegurar l’empat.

La setmana vinent la conclusió del campionat.