Archive for maig, 2013

Tupinamba ronda 8. Sant Adrià ronda 6.

dilluns, maig 20th, 2013

Hola,

Una setmana més us informo de com ha anat la nostra participació en els dos tornejos que estem jugant: Tres peons (Tupinamba) i Sant Adrià. S’apropa ja el desenllaç i cada cop són més decisives les partides.

Tupinamba

Ronda ja de darreres oportunitats. En Pere després del bye obligat per la participació en el torneig de veterans tenia una partida favorable però es va trobar empleant una defensa en la qual el jugador que conduia les blanques n’és usuari habitual. Tot i això el bon saber fer del torderenc li va donar un bon joc ric en oportunitats. Al final en Pere no ho va veure de’l tot clar i va assegurar l’empat, tot i que crec que la partida li va ser més favorable del que ell va considerar en aquell moment. Què fàcil és jugar les partides dels altres!

Jo vaig tenir la sort que m’ha faltat en algun moment concret d’aquest torneig. Després d’haver aconseguit una bona posició d’obertura i trobar un pla força incòmode pel rival, la partida es va desequilibrar totalment: m’entreguen qualitat quasi forçada, s’obren totes les linees possibles per les peces i, per si això fos poc, els rellotges baixen dels 20 minuts. En un moment determinat canvio la peça equivocada perquè veig fantasmes i hem trobo a prop d’inclinar el rei. Però la partida tenia encara un cop amagat i quan vaig decidir anar a per totes activant totes les meves peces sense mirar el material que deixava enrera, hem vaig trobar fent mat al rei contrari. Gràcies a aquesta victoria tinc la possibilitat d’acabar en una bona posició depenent de la última partida.

Sant Adrià

Partida plàcida pel Lluis que va aconseguir avantatge material decissiu en una petita celada. La partida va continuar innecessàriament unes quantes jugades fins que el rival va quedar convençut del desequilibri material.

Feia unes quantes partides que en Pere no podia atacar i aquest diumenge es va poder desoxidar. Partida d’atacs d’un i altre amb la petita però decissiva diferència que en Pere ho feia amb tot l’exercit a punt. Una amenaça intermitja va decidir la partida que es veia que cauria en qualsevol moment. Bona partida que espero li doni moral.

Partida molt incomòde la meva, però no esperava altra cosa des de que vaig veure l’aparellament. Em va superar en l’obertura gràcies a un millor coneixement dels detalls de la nimzoindia i a partir d’aquí vaig estar patint cada cop més. Com passa sovint, quan ja estàs incòmode tens més tendència a empitjorar la posició que no pas a mantenir-la i efectivament, vaig desaprofitar un parell d’ocasions per entrar en un final inferior però segurament defendible. En un moment de la partida vaig veure una idea tàctica que el meu rival no s’esperava i gràcies als cops que es van originar vaig poder entregar peça per forçar xec continu. Millor que hem vagi acostumant a patir perquè no crec que tingui cap partida senzilla en la resta del torneig…

 

Tupinamba ronda 7. Sant Adrià ronda 5.

dilluns, maig 13th, 2013

Hola,

Setmana de serveis minims per la participació de’n Pere Mas en el torneig de veterans a Santa Susanna. Si el diumenge passat encara va poder combinar la participació en tots els tornejos en aquest cas tant dimecres a can Tres Peons com diumenge a Sant Adrià va tenir que demanar una jornada de descans.

Tupinamba ronda 7

Després de la derrota davant l’Ezequiel Sanchez de Masnou, aquest dimecres tenia un rival de ranking inferior. Lluny de cohibir-lo això va semblar esperonar al meu rival qui, tot i portar les peces negres, en la jugada cinc m’entrega una peça per atacar. L’entrega no semblava bona, però la meva posició era incòmode i no es podia jugar al toc. Vaig voler romiar la continuació més precissa per allò que diuen que quan tens una posició guanyadora si no vols relaxar-te tens que buscar el camí més ràpid cap a la victòria. I això vaig intentar, a costa d’invertir potser més temps de rellotge del compte. Afortunadament quan el problema no era encara greu la posició ja estava decidida a favor meu.

Sant Adrià ronda 5

Hi havia molta confiança en poder portar els dos punts cap a l’alt maresme però que en Lluis quasi s’enganxés el dit quan jo tancava les finestres del cotxe va ser premonitori. En una posició de gambit de dama amb la torre ja a tercera fila apuntant a l’enroc rival un petit cop tàctic va deixar descobert el mat del passadís… però a casa seva… Encara queden moltes rondes per recuperar-se. El dit afortunadament està bé.

Per part meva crec que ara mateix si llencés una moneda a l’aire deu cops sortirien deu cares. Aquest diumenge (i ja van unes quantes rondes consecutives) vaig poder plantejar la partida que volia. Quan el meu rival va cometre una imprecisió les meves peces es van activar totes de cop com abelles sortint del rusc picotejant una dama enemiga que havia trepitjat la casella equivocada. De moment la preparació dels darrers mesos m’està resultat molt profitosa els diumenges. Veure’m el que hem dura el vent favorable!

La propera crònica ja amb l’equip sencer.

Sant Adrià ronda 4

dilluns, maig 6th, 2013

Hola,

Aquesta setmana no hi ha hagut ronda al Tupinamba perquè el dimecres era festiu. Tot i que, pensant-ho una mica, els escaquistes juguem més partides en festius que en laborables (dissabtes, diumenges…) així que a mi no m’hagués importat jugar.

Sant Adrià ronda 4

Un diumenge de contrasts que només ens va donar un punt de tres possibles i cares llargues al cotxe de tornada. Si haguessim d’extreure una norma general basant-nos només en aquesta ronda aquesta seria: “quant més pateixes, menys puntues”. I es que, mentre en Lluis i en Pere suaven per defendre posicions inferiors i lleugerament passives jo hem trobava amb el punt al sarró en 16 jugades. Però no avancem aconteixements i anem pas a pas, com els peons…

Al Lluis i al rival els va costar posar-se d’acord en quina obertura jugar. Un plantejava la italiana, l’altre ho boicotejava, l’un contra-atacava oferint un gambit, l’altre, tossut, el rebutjava. En qualsevol cas la partida va començar amb 1. e4 e5 però la posició del mig joc semblava més una lluita posicional i, de fet, la partida es va decidir per culpa d’un peo negre dèbil a c7 i un bon reguitzell de maniobres. Malauradament les maniobres de’n Lluis apuntaven a un peó d’f3 ben resguardat pels seus germans de g2 i g4 i es va trobar jugant sense pla.

Per la seva banda, en Pere tenia una partida molt incòmode. I no només per la categoria del rival (Miquel Fernandez-Diaz) sino pel fet de que aquest és un conegut árbitre d’escacs i es coneix prou bé les regles. Així doncs, en Pere no va poder fer saltar un cavall d’f8 a c6, d6 o fins i tot e4 on hagués fet molt de mal i va tenir que defendre pasivament el seu rei per culpa de la pressió que un peó enemig a f5 exercia. Això sí, la dama de’n Pere, solidària a més no poder, va intentar multiplicar-se per paliar la poca activitat dels seus companys d’exercit. Pèro no, una dama sola no pot lluitar contra dama i dos cavalls (prenc nota mental d’això) i tot i realitzar un pas a un final prou digne amb només un peo de menys, la posició era insalvable.

Poca cosa puc dir de la meva partida. És per tots conegut que els afeccionats als escacs comprem molts llibres però n’utilitzem pocs. Després d’aquest diumenge puc dir que ja n’he amortitzat un ja que hem vaig trobar en una posició coneguda, amb colors invertits i temps de més i, per si això no fos poc, amb complicacions tàctiques que jo recordava “per sobre” i el meu rival tenia que trobar en el tauler. Un petit detall tactic hem va donar una torre neta en la jugada 16 i poc es podia fer a partir d’aqui. Ara el torneig es posa tan bé que només el puc espatllar!