Archive for febrer 10th, 2013

Gerunda “D” 2 – 6 Tordera “B”

diumenge, febrer 10th, 2013

Els nostres jugadors han anat caient mica en mica, però no pas per culpa dels escacs sinó de la grip, que encara ronda des de la setmana passada. Almenys hem tingut sort que el tercer equip aquesta setmana descansava. Just a l’últim moment de sortir de Tordera cap a Girona ha caigut l’Olmeda. Sort que teniem en Grimal per poder fer l’equip complet.

Local molt concorregut, no és pas debades que tenen cinc equips. A l’hora de jugar en Ramirez s’emporta el punt amb una bona combinació després d’una mica d’estrangulament i als pocs minuts el narrador aprofita un descuit del contrari i ja en portem dos només de començar. Les partides continuen amb si fa no fa igualtat. Taules d’en Grimal i d’en Tomàs ben treballades. Punt de l’Arseni que, tenint molt avantatge, ha hagut de lluitar fins al final.  L’Adillon al final ha aconseguit alguns peons de més i no ha deixat passar al victòria. Amb el matx guanyat en Puigdemont ha lluitat fins al final, però tenint un final de torres amb un peó de menys i la posició,  el contrincant no li ha deixat fer taules. Amb uns elos bastant igualats el matx ha estat del nostre costat des de bon començament. La setmana vinent esperarem al nostre veí, el Blanes i confiem que amb millor salut.

TORDERA A 4 – TÀRREGA 6

diumenge, febrer 10th, 2013

Nova jornada del Campionat de Catalunya per Equips i nova derrota per al nostre primer.
Avui rebíem la visita del Tàrrega, equip potent que ja comptàvem que no ens posaria pas les coses fàcils. La primera incògnita era si podríem fer l’equip previst, perquè portem una setmana amb la grip que sembla que ens hagi agafat mania. De fet, faltaven només vuit o nou minuts per engegar i encara ens faltaven cinc jugadors! Per sort, els dubtes s’han esvaït al darrer moment i ens hem assegut a jugar al complet (amb la baixa, és clar, d’en Juan Pedro, que suplia en Juan Bayón en la seva primera actuació a primera categoria).
Gent molt afable, els targarins, i hem engegat les partides amb cordialitat i a l’hora.
La sensació que es respirava durant la primera hora de joc era d’un gran equilibri, només desviat en alguns taulers per avantatges que semblaven força mínims. I el temps ha anat corrent.
Al primer tauler en Josep que jugava contra un rival fort i contra una grip encara més forta, ha hagut de cedir davant un contraatac mortal, malgrat haver conduït la partida amb notable energia.
En Joan, sense premura de temps, s’ha defensat molt correctament i ha anat portant la partida cap a un empat. Mentrestant en Pere anava estrenyent el setge al centre del tauler, però amb l’ull posat al monarca negre, i al final ha acabat tenint premi. Un punt que situava encara les coses en empat tècnic.
A en Ferran sí que pot dir-se que se li ha escapat la victòria pel forat dels gats: Un parell de cops ha comentat, en aixecar-se, que no havia afinat prou i que havia tingut al punt de mira tot el punt. El cert és que una de les vegades era inapel·lable. Llàstima, perquè ha hagut de conformar-se amb mig punt.
La partida d’en Josep Maria avui era de les que semblen abocades a les taules ja des de bon començament. En pocs moviments s’havien canviat pràcticament totes les peces i quedava un final dels que en Josep Maria acostuma a jugar amb mestria. Però de vegades les coses no van com sembla que haurien d’anar, i el cas és que s’ha trobat amb una posició insalvable. Avantatge per als de l’Urgell
Empat lluitat d’en Pau, que probablement ha tingut algunes opcions de victòria durant bona part de la partida, tot i que en aquestes categories sobint això no són més que miratges.
En Carles ha ensopegat en una posició difícil, força complexa i que és probable que hagués pogut caure també del nostre cantó. De mica en mica el punt començava a anar-se’n cap a ponent.
Al segon tauler, l’Eduard ha tret petroli d’una posició que semblava força compromesa i ha salvat un final d’aquells que ell sap salvar, amb més sang freda que en Rajoy quan menteix.
Ja molt al final del matí, amb els rellotges que ja començaven d’amenaçar a tutti quanti, les dues partides que quedaven també han abocat a empats. Molt meritori el d’en Juan, que ha sabut remuntar la pèrdua d’un peó i fins n’ha arribat a arrabassar un ell. Bom començament a la categoria! El protagonista avui ha aconseguit jugar una partida (la setmana passada va jugar una parida) i amb una mica de sang freda ha anat controlant els embats del contrari fins que, passades les cinquanta jugades i sense gaire res a gratar hem signat l’armistici.
Un nou punt que se’ns evapora, però el cert és que en tot moment hem tingut la sensació que no estem tan lluny de poder aconseguir-ho. Potser al final haurem de lamentar que no hi hagi partit de tornada…!
Però, en tot cas, encara hem de completar la primera volta, i la seguirem diumenge vinent, amb virus o sense, a Barcelona, a l’estadi de la UGA B. En parlarem.