Archive for gener 27th, 2013

Lloret 3 – 5 Tordera “B”

diumenge, gener 27th, 2013

Avui hem anat a casa del nostre veí, el Lloret. El mati no era especialment fred,  el local estava prou bé i tot anava de primera, amb una superioritat d’elo que feia preveure que no tindríem gaire problema, però ….. fins l’últim moment i la darrera partida no estava res clar. Ja molt avançat el matí han començat a caure els primers punts; en Carles i en Puigdemont han pactat taules, al Bayon l’han cargolat amb precisió i paciència i finalment ha cedit el punt; a en Fernando, tenint una posició gens dolenta, un error de càlcul li ha costat el punt. 3 a 3 i quedaven el Manuel  i en Velez amb els punts de Ramirez, que ha fet un atac incisiu i l’Adillon el matx estava en taules. Al cap de poc en Manuel s’emportava el punt. Ja teníem les taules assegurades d’en Velez, tenint dos peons de més, tot i que la partida estava viva i el contrincant tenia serioses amenaces, però després de donar una qualitat per un altre peó i alguns errors de tots dos s’ha emportat el punt sencer, amb la victòria de l’equip.

Matí complicat amb final feliç. La setmana vinent esperarem a el Salt i Girona amb les barricades fetes.

TORDERA A 4,5 – CERDANYOLA B 5,5

diumenge, gener 27th, 2013

Ens ha faltat una mica de sort? No hem tingut el dia? Hem tingut l’empat a tocar? … No cal pas donar-hi gaires voltes. El Cerdanyola, amb un equip nodrit de jugadors joves amb ELO inferior en gairebé tots el taulers, ens ha donat un bany de bon joc i s’han emportat el punt sencer ben merescudament cal al Vallès.
El matx ha començat amb molta normalitat, però ja des dels primers compassos s’ha començat a flairar que teníem al davant jugadors a qui no els espantava la brega, i que veníen amb ganes. En Ferran s’ha trobat ben aviat en una posició que recordava aquelles atraccions de la casa del terror que hi ha a les fires. Qui escriu també s’ha començat de trobar incòmode ja en l’obertura i ha hagut de cedir material per intentar una resistència que al capdavall era inútil. En Josep, en canvi, al primer tauler donava un recital de joc efectiu per endur-se el punt sencer.
En Pere ha fet una francesa de les que li agraden, però, a diferència del que passa a Mali, aquí les armes franceses no han estat suficients per agafar el punt sencer. Mentrestant en Josep Maria suava per defensar una posició que se li ha girat sense gairebé ni adonar-se’n i, traient petroli d’on no n’hi havia ha esgarrapat un altre mig punt. També en Joan, que ha dominat clarament el seu encontre, s’ha trobat amb unes taules pràcticament forçades. Una cosa semblant al que s’ha trobat en Juan Pedro, que afegia un altre empat a la llista. En Carles ha fet una partida molt completa: agafo una qualitat, paro les amenaces, torno la qualitat a canvi de posició millor i remato. Ho diuen tots els llibres.
L’Eduard, malgrat que avui jugava amb avantatge (” Avui tinc avantatge, jugo amb negres!”) no ha trobat els forats precisos per descarregar l’artilleria i entretant els peons del rival havien entrat fins a la cuina sense demanar permís. De res li ha valgut intentar una resistència numantina.
I la cirereta final l’ha posada en Pau. 5 a 4 per ells i la seva partida encara viva. La pudor de taules se sentia des de Fogars. Però en Pau és com és, i ha aguantat bé la pressió dels rivals que l’encerclaven. Una mica de tangana quan el contrari ha reclamat taules per repetició de manera poc ortodoxa, però el fet és que la posició ja no donava més de si. Victòria, repeteixo que ben merescuda, dels visitants. I la setmana vinent, cap a Mollet.