Archive for gener 20th, 2013

Tordera “B” 6 ½ – 1 ½ Figueres “D”

diumenge, gener 20th, 2013

Bon començament de campionat, mirant el elo dels jugador ja pintava bé perquè tots els nostres jugador en teníem més però sa de jugar y després de una hora el Arseni que a sigut el últim en arribar a sigut el primer en marxar amb el punt a la butxaca el narrador que a les hores portava una peça de més tampoc va trigar molt en fer-li escacmat i amb dos punts i la resta de partides igualades o amb una mica de avantatja  a fet que passant el temps la experiència dels nostres jugador es fes notar contra el jove equip de figueres, em anat guanyat la resta de partides excepte la partida del Adillon que no estan malament, a rendit el punt en un final de torre contra afils que no son senzills.

La pròxima setmana a Lloret, reforçats per el resultat i amb ganes de guanyar.

Tordera C 2,5 – 1,5 Blanes B

diumenge, gener 20th, 2013

El Tordera C de recent creació ha debutat al per equips amb victòria (amb remuntada inclosa). Ni amb tres equips han pogut jugar tots els jugadors que s’han acostat aquest matí al club; l’Àngel i en Joan s’hauran d’esperar a la setmana vinent.

Un cúmul de despropòsits ha fet decantar el primer punt de la història de l’equip C cap al costat blanenc: El jugador visitant ha fet una descoberta en la que perdia peça. L’Abel, però, no ha vist la bona combinació i ha acabat perdent la dama. En Tomàs, després d’unes quantes propostes de taules ha acabat convençent el seu contrincant que era un final sense res a pelar. 0,5 a 1,5. El cronista aprofitava un descuit del contrincant per igualar el marcador i deixar el símbol del matx en mans d’en Jordi. El capità ha anat collant a poc a poc el seu contrincant fins al punt que aquest, s’ha vist superat per “apuros” de temps i per partida i ha acabat perdent per bandera.

Encara que a aquesta categoria no comptin els punts d’equip sinó els individuals, podem descriure el matí d’avui com un partit emocionant amb final feliç. La setmana que ve visitem el Caldenc B, ja us explicarem com ens ha anat!

ASSALT AL CONGRÉS

diumenge, gener 20th, 2013

CONGRÉS 1,5 – TORDERA “A” 8,5

Aquest matí, a dos quarts de deu, s’alçava novament el teló de la competició que, per al nostre club, és la més interessant: el Campionat de Catalunya per Equips.
Bé, de fet, dir que el teló s’alçava a aquella hora és només una manera de dir-ho, perquè ja feia força estona que el primer equip havia començat un “stage” pels voltants de la Meridiana de la mà d’en Joan, que ha servit perquè arribéssim al local del Congrés només gràcies als bons oficis d’en Pere. I allí ens esperava un equip que, si bé confrontant les llistes d’Elo era semblant al nostre (si de cas amb una mica de superioritat pel nostre costat) també és cert que és un equip molt experimentat, veterà de la categoria.
El matx ha començat amb normalitat, i al cap d’una hora les espases estaven enlaire i no era pas possible preveure cap desenllaç amb claredat. Regnava l’equilibri en tots els taulers.
Ha hagut de passar gairebé una altra hora perquè en Pere signés unes taules, i al cap de poc també ho feia en Josep al primer tauler. I llavors ha arribat la primera canonada: en Ferran, després d’haver-nos posat a tots el cuquet de la intriga quan vèiem com li corria el rellotge, tres vegades més ràpid que al rival, ha donat un cop de maça per emportar-se el regal que aquest li feia i ha sumat el primer punt sencer.
No ha pas trigat en Juan Pedro a signar també un altre empat, en una posició de les seves en què, si hi hagués hagut necessitat, segurament n’hauria tret petroli. El matx, però, pintava ja una mica del nostre color, i ha preferit deixar-ho així.
I llavors ha engegat el bombardeig. En Josep Maria s’ha fet un empatx de peons i ha estabornit el rival a cops de torre i de cavall. Un altre punt. En Pau amb una Alekhine que faria content el seu mateix inventor ha hagut d’admetre, un cop recomptades les peces, que tenia una qualitat de més (i, probablement més qualitat) i no ha tingut altre remei que guanyar. En Joan se sumava també a la festa culminant amb estil una posició amb atacs en enrocs oposats. L’Eduard, que es veu que encara no ha après a perdre, també ha arrabassat el seu punt després d’apropiar-se sense el permís del contrari d’un peó. El cronista, que després de dominar força bé ha ofert taules en arribar a una posició morta, també ha hagut de guanyar quan el rival no s’ha conformat i ha provat de forçar. I en Carles, que durant una bona estona ha estat en una posició que semblava una trinxera americana de Guadalcanal, ha tingut prou sang freda (quin un, ell, per perdre els nervis!) i imposar inapel·lablement la seva superioritat.
Un matí tan rodó com inesperat. Tant de bo no sigui l’últim!