Archive for març, 2012

TORDERA “A” MAGNÍFIC – TORDERA “B” FANTÀSTIC

diumenge, març 25th, 2012

Avui, que arribàvem al final del Campionat de Catalunya per Equips, no toca gaire parlar de resultats ni de partides, perquè el que realment ha estat protagonista ha estat la festa. No cal fixar-se gaire en els partits que hem jugat els dos equips, el primer contra l’Aragonès (7-3) i el segon a can Gerunda E (2-6), ja que el que de veritat avui hem de remarcar és que hem acabat la temporada tots dos equips invictes, que els dos hem quedat campions de grup i que els dos guanyem l’ascens directe de categoria. Podíem demanar més?
Doncs sí, perquè hi volem afegir que tots aquests èxits els hem aconseguit, a més, comptant sempre amb el que és el més important per al nostre club: amb un ambient formidable entre tota la colla. Aquest, pensem, és el gran triomf que ens satisfà profundament a tots plegats.
Com no podia ser de cap més manera, hem acabat la jornada a can Bertran, amb un dinar de germanor que ens ha servit per estar una estona tots junts i gaudir d’aquest final de temporada que ben poc ens havíem imaginat quan la començàvem.
Ara caldrà veure com es presenten els emparellaments per a dirimir els campions absoluts de les dues categories, que haurem de jugar després de Setmana Santa, però això ja és una altra pel·lícula.

CIRERA 5 – TORDERA “A” 5

diumenge, març 18th, 2012

Un matí carregat d’emoció el que hem viscut avui en el desplaçament al Sadar, perdó, al barri de Cirera, a Mataró. De fet, s’ha posat en evidència el que pot passar -i sol passar- quan un equip es presenta amb una certa relaxació, per tenir la sensació que la feina ja està feta, i l’altre sap que li va la vida en el matx. No és pas estrany que, en una situació així, l’equip teòricament favorit acabi tenint autèntics treballs per no sortir escaldat.
Però anem al matx. En un local força agradable hem començat les partides de manera força tranquil·la. En Josep, al primer tauler, ha signat aviat unes taules sense haver entrat encara en el cos a cos. I en Joan, al cinquè, ha seguit el mateix camí. Tenint en compte que la força del rival semblava concentrar-se més en els primers taulers, no era pas un mal resultat. Però llavors han començat els maldecaps. El qui subscriu ha estat capaç de transformar una posició absolutament dominant en un final inferior en cosa de pocs minuts, contra un rival que gairebé tenia més temps que en començar. És clar que no apuntava les jugades. Tot i així, amb una mica de sang freda la partida s’ha encaminat a unes taules mortes que manteníen encara el matx equilibrat.
En Josep Maria, però, avui no aha acabat d’estar encertat i, en una baixada de confiança, no ha resolt bé una partida que podia guanyar primer, empatar després i que finalment se n’hi ha anat dels dits i l’ha perduda. Avantatge local.
En Carles signava un nou empat sense massa sang, però en Pau feia alguns dels errors que no fa el seu equip (no, el d’escacs no) i s’ha trobat en posició perduda. quatre a dos pel Cirera, i espectatives força magres en la resta de partides.
Sort que, com a les bones pel·lis, en el moment crucial arriba la cavalleria amb la corneta i al galop. És el que han fet, primer, en Fernando, i després en Juan Pedro. En Fernando ha tornat a dibuixar una partida amb tots els matisos estratègics ben travats, i amb una execució de director de Filarmònica. Ens hi està acostumant… En Juan Pedro, murri ell, ha mantingut viu el debat de si és bo entregar o no entregar un peó per poder guanyar. Si la setmana passada no ho va fer i se n’hi va anar el punt, aquesta ha convençut al rival que fos ell qui li entregués. I amb aquest peó i la seva classe magistral n’ha fet prou per tombar-lo. Un autèntic depredador.
I amb el quatre a quatre, l’emoció fins al final. Dues partides que ho podien decidir tot, i que, és clar, ho han acabat fent. L’Eduard ha hagut d’inclinar el rei quan ja no quedava absolutament res més per intentar. I en Jacobo avui ha tret faves d’olla i s’ha inventat un atac que el jove contrincant ha entomat com una pedregada d’estiu, però que li ha costat el punt. Semblava que era un atac preparat durant totes les rondes anteriors. I ha arribat en el moment just. Al final, cinc a cinc i una certa satisfacció per les dues bandes. Els mataronins perquè els dóna oxígen per poder lluitar per la permanència fins el darrer sospir, i nosaltres perquè durant una bona estona donàvem el matx gairebé per perdut. Ara, a veure els altres resultats i esperar els amics de l’Aragonès diumenge vinent.

Guixolenc B 3,5 – 4,5 Tordera B

diumenge, març 11th, 2012

Els del segon equip estem molt mal acostumats a guanyar, com aquell qui diu, sense ni baixar de l’autobús, però avui hem tingut davant un senyor equip i el panorama ha canviat substancialment.
Un pèl abans de dos quarts de deu ens presentavem a Sant Feliu de Guíxols, amb les armes necessàries per guanyar: Els caramels i els croissants d’en Jordi Quintana.
Avui ha estat el dia del debut d’en Joan, que tot i ensenyar les urpes ha acabat cedint el punt. El matx en general es veia força complicat, però en un tres i no res en Jordi Quintana ha guanyat una peça i la partida, en Tomàs capgirava una partida pràcticament perduda i el cronista s’enduia el punt sencer, 1 a 3. Molt interessant l’entrega de torra que ha protagonitzat el contrincant d’en Lluís Puigdemont, però les múltiples variants de la combinació i la manca de temps han impedit que en traiés quelcom de positiu, 1 a 4. Segons en Lluís, el punt se l’ha endut després d’aguantar un bon xàfec. Menys sort ha tingut l’altre Lluís, en Ramírez, que tot i plantejar una bona partida ha acabat perdent. En Carlos ha tingut la partida complicada des del principi, però s’ha defensat amb ungles i dents. Tot i això, no ha aconseguit puntuar, 3 a 4 i tot queda en mans d’en Jordi Adillón. Té un peó d’avantatge i final d’àlfils del mateix color. En el moment en què no ho ha vist del tot clar, ofereix taules al seu contrincant, i aquest accepta al·legant que no aspirava a més que això.
Al final suada victòria que ens assegura estar a final de temporada en llocs d’ascens, i a més, lluitar amb el Blanes pel primer lloc.
La setmana que ve descansem, i l’altra, en l’última ronda, visitem el Gerunda E. Ja us explicarem com ens ha anat!

TORDERA “A” 6 – SANT ANDREU “B” 4

diumenge, març 11th, 2012

Un matí de lluita cordial però intensa, el que hem viscut avui al nostre local social. Ens visitava el segon equip del Sant Andreu, vell conegut nostre i que sempre promet moltes dificultats. I no ha pas decebut, a fe!
En començar s’han presentat amb la notícia que un dels seus no vindria per indisposició de darrera hora. En Josep Maria s’ha quedat sense rival, però perquè no plorés, li han donat el punt. Bon començament, doncs d’un matx que, a les dues hores, es mostrava força equilibrat, si bé algunes partides tenien més color local.
A en Pau li han regalat dos penals, perdó, dos peons (en què devia estar jo pensant, ara!) en plena obertura, i se les prometia molt felices, però de mica en mica ha anat descobrint que la posició resultant tenia més mines que les de la batalla d’El Alamein, i ha hagut de fer de funambulista tot el matí per no deixar-hi les dents. Unes taules que ningú podrà dir que no han estat treballades.
En Fernando, que des de la primer ronda sembla que ha posat la directa, ha posat a caldo el rival amb una partida cent per cent marca de la casa, amb una autoritat gairebé ofensiva. I ell que es va preocupar en la jornada inicial! Una màquina de fer punts.
En Carles, amb una posició que convidava a l’atac, ha consumit molt de temps i s’ha trobat amb una situació en què el més raonable era l’empat, que ha estat el resultat lògic.
En Joan ha jugat una partida de les que saps que són seves encara que no et diguin qui movia les peces. Estratègia consistent amanida amb unes gotetes de tàctica per aquí i unes quantes amenaces per allà… Un còctel definitiu… i un altre punt.
I el cronista ha jugat una partida de posició coneguda, però que no ha acabat de perfilar bé, i han arribat els problemes. En situació força igualada ha proposat taules, que el jove rival ha rebutjat. I en un final que només podia ser de taules, la tossuderia del jove li ha fet rebutjar una segona oferta i ha acabat perdent una posició que, de fet, era imperdible. Una mica de mal gust de boca.
Mentrestant l’Eduard tornava a ser el mateix de sempre (potser devia ser el virus FIFA?), i ha destrossat el contrincant quan més felices se es prometia aquest. I és que per guanyar l’Eduard sembla que no n’hi ha prou gairebé mai. Mentre respira segueix sent més perillós que un escurçó amb Parkinson. I amb aquest puntet s’arrodonia la victòria (6-1), tot esperant el desenllaç de les tres partides que quedaven.
I sort que la feina ja estava feta, perquè una darrera l’altra han anat caient del cantó visitant. En Josep en un final sense esperances que culminava una partida amb força derives. En Juan Pedro s’ha trobat amb una posició esquinçada després d’haver pressionat molt bé tota la partida. Potser sí que té raó quan diu: “Avui, que no he entregat cap peó, vaig i perdo!” I en Jacobo, amb tot decidit, ens ha obsequiat amb un altre maratonià final al caire de l’abisme pel temps, que el de Sant Andreu semblava que no sabia com guanyar. Han calgut només unes vuitanta jugades. Llàstima, perquè havia controlat molt bé tota la partida.
I, a l’espera dels altres resultats que s’hagin donat avui, encarem la visita al Cirera de Mataró una setmana més com a líders d’un grup que, aquest any, se’ns està donant molt bé.

Tordera B 7,5 – 0,5 Els Palaus

diumenge, març 4th, 2012

Nova victòria del segon equip. Avui al matí l’equip empordanès s’ha presentat amb només cinc jugadors (els cinc primers taulers) i per tant poques possibilitats de victòria. Una llàstima tenint en compte que avui havia de debutar el juvenil de la colla, en Joan, que com un en Jordi Quintana i un servidor, s’ha endut el punt sense suar-lo.
En Tomàs sembla que recupera la forma, i avui ha tornat a ser la “pole” (en llenguatge de fórmula 1). A part d’això, de la seva partida en podem dir que ha recuperat una torre neta de desavantatge per acabar imposant-se. En Lluís Ramírez no ha tingut compassió del seu rival i li ha etzibat un atac criminal. En Lluís Puigdemont continua comptant les partides per victòries, i avui, tot i tenir un rival de molt nivell, no n’ha estat una excepció. En Jordi Adillón també ha tret el punt sencer després d’una lluita força aferrissada. Per últim el contrincant d’en Carlos ha fet el mig punt que ha permès al seu equip no tornar-se’n a Agullana amb les mans buides. El marcador final de 7,5 a 0,5 és bastant inflat tenint en compte el bon nivell que ha demostrat l’equip visitant.
La setmana que ve visitem els companys del Guixolenc B en una nova batalla pel primer lloc, ja us explicarem com ens ha anat!

SANT ADRIÀ 5 – TORDERA “A” 5

diumenge, març 4th, 2012

Un matx no gaire apte per a cardíacs, el que hem jugat aquest matí a la riba del Besòs. Ja comptàvem que jugar contra l’equip de Sant Adrià no seria pas fàcil, però en començar ja quedava clar que els nostres presentàvem millor elo en tots els taulers, i a priori hem començat confiant a emportar-nos el punt.
Més encara quan, només amb mitja hora jugada, en Fernando ha posat el 0-1 quan el rival li ha abandonat en perdre una qualitat, encara en plena obertura. En aquell moment, la resta de partides tenia força bon aspecte.
Però el temps ha anat passant, i a mig matí han començat a decidir-se alguns jocs que ja mostraven que res no seria massa fàcil. El cronista ha badat quan tenia una posició gairebé aplastant i ha perdut un peó que li comprometia seriosament la partida. Per sort ha pogut arreplegar un empat.
També en aquells moments es tancaven les partides d’en Joan i d’en Carles amb dues taules més. Però en poca estona en Pau s’ha vist atrapat i ha hagut de retre el rei, mentre en Juan Pedro començava a passar dificultats amb un cavall que s’havia de posar gairebé a la butxaca. A més, l’Eduard al segon tauler no acabava de trobar el pla precís i caminava poc a poc cap a una posició desesperada.
Així les coses, en Josep Maria, tot i no trobar-se gaire bé, ha tornat a enredar un experimentat rival en una teranyina que duia a un final favorable i, am aplom i paciència, li ha anat llimant les ungles fins que ja no esgarrapava i llavors l’ha convidat a perdre el punt, cosa que el contrari ha acceptat.
Final de la partida de l’Eduard i sorpresa en la d’en Juan Pedro (sí, sí, aquell cavall ha resultat decisiu!! com s’ho fa?). En Josep ha volgut forçar una posició superior -guanyadora!- però li ha passat per alt una situació de mat, que ha donat ales al rival i, en un finish elèctric, on els rellotges han adquirit categoria substantiva, ha acabat perdent el punt.
I, per si fos poca l’emoció, durant tot aquest tràfec, en Jacobo se les havia amb una posició que comptava amb dos peons de més des de l’obertura però amb un rival que anava inventant possibilitats d’atac. Per una bona estona tots aguantàvem l’alè perquè, amb el 4,5 – 4,5, podia passar de tot. Al final, repartiment del punt i del matx, i tots hem respirat fondo. Quatre hores llargues de combat. Feia bon dia, a Sant Adrià.
Ah, i l’arbitratge no hi ha tingut res a veure.
La setmana que ve rebrem el Sant Andreu. confiem que no se’ns “atravessi”.