Archive for febrer 19th, 2012

Tordera B 5,5 – 2,5 Gerunda F

diumenge, febrer 19th, 2012

Matí tranquil avui a Tordera. Ens enfrontàvem a un filial del Gerunda, que amb la llista de jugadors que té no se sap mai quin equip faran. La quëstió és que només s’han presentat sis jugadors visitants, donant-nos a en Lluís Puigdemont (que continua pitxitxi) i al cronista el punt sense haver-lo de suar.
A més semblava que s’anava decantant el partit: en Toni no en tenia prou de fer un doble al seu rival, que l’hi ha enganxat rei dama i torre amb el mateix cavall. Més tard han caigut també sense massa problemes el punt del capità i el primer d’aquest any d’en Tomàs. 5 a 0, victòria al sac i amb la sensació que poc treballada. En Lluís Ramírez ha fet mans i mànigues per compensar en el joc el que el seu contrincant li havia guanyat en material, però no hi ha hagut manera. Mentrestant, l’Arseni firmava taules en una partida en què un descuit de qualsevol dels dos bàndols podia haver significat un mat gairebé immediat. Només quedava jugant en Carlos, que tan ell com el seu rival han protagonitzat una partida digna d’una categoria més alta. En Carlos volent forçar el final s’ha acabat enganxant els dits… 5,5 a 2,5.
Aprofitem la crònica d’avui per informar de la victòria de fa una setmana per idèntic resultat davant del Figueres D, de la que cal destacar el debut amb una gran victòria de l’Àngel.
La setmana que ve ens desplacem al centre de Can Ninetes a preguntar si hi són els del Santa Eugènia B, ja us explicarem si allarguem aquesta bona ratxa

CATALUNYA 4,5 – TORDERA “A” 5,5

diumenge, febrer 19th, 2012

Partit jugat de poder a poder el que hem tingut aquest matí al Casinet d’Hostafrancs. D’antuvi es preveia un matx força complicat per a nosaltres, doncs confrontant les dues llistes quedava palesa la superioritat d’ELO dels barcelonins. Això no obstant, l’esperit era de lluita i de “a veure què passa”. I ha passat el que més ens convenia.
Magnífica partida d’en Josep, al primer tauler, malgrat algunes imprecisions que podien donar tots els resultats, però que al final s’ha endut el punt sencer.
L’Eduard, avui, no tenia excessives ganes de brega. Comentava que avui jugava una partida tal i com manen els cànons. I, de tan correcta, ha acabat amb un repartiment equitatiu.
Tot plegat, semblant al que li ha passat a en Juan Pedro, a qui el rival li ha reclamat taules fotogràfiques i ell ha respost, sorneguer com és, que avui no havia dut la màquina… De fet, però, ja li semblava bé perquè el rellotge començava a fer de les seves, i no se sap mai.
El cronista ha jugat tres partides: ha perdut l’obertura, ha guanyat el mig joc i s’ha deixat fer un mat innocent al final. Però com que el mig joc no compta, s’ha penjat el zero.
En Josep Maria ha tornat a treure l’esperit Maroczy i ha embolicat el contrari en un final del qual ell en controlava tots els fils. Probablement el rival ha pensat molta estona que tenia alguna cosa a fer, i gual com l’insecte que s’encara amb l’escorpí mirant-li els ulls i no li veu la cua amb el fibló…
En Pau ha signat les taules després d’una Alekhine de les seves, amb opcions clares de victòria. En Fernando ha hagut de claudicar després de no haver-se decidit a fer un sacrifici de qualitat que, probablement, li hauria donat el punt a ell. Costa tant, de vegades, llançar-se al buit…!
Bravo per en Carles, a qui avui sí que li ha sortit una partida rodona. Ja havíem avisat que algú s’anés preparant per rebre, i avui ha sortit a apretar de principi a final, fins que s’ha cobrat el punt ben merescudament.
I en Joan havui se les ha tingut amb un jugador veterà, experimentat i força imprevisible, però ha sabut fer equilibris sense xarxa i, després dels salts mortals pertinents, ha arribat a un final dels que a ell li agraden: amb tot calculat com un rellotge i amb totes les variants a favor. I, parlant de rellotge, l’anècdota que el senyor Vilageliu, en posició ja desesperada, ha oblidat apretar el rellotge i li ha caigut la bandera mentre ell segurament estava convençut que corria el d’en Joan.
La darrera partida, la d’en Jacobo, ja amb el matx decidit a favor nostre, no tenia cap transcendència, però l’han lluitada fins a la darrera bala del darrer peó de la darrera casella de la segona planilla,… però el punt ha caigut del cantó dels locals.
Un comentari per l’excel·lent local de joc, realment còmode, ben il·luminat i climatitzat, amb bon material… molt diferent del de la setmana passada a Cassà!
Un resultat que ens referma en el lideratge del nostre grup. Diumenge esperem el Peona i peó.