TORDERA A 5’5 – FOMENT B 4’5

S’ha fet justícia? Pensem que sí. Després d’una lliga plena de despropòsits, ja des del primer dia amb el Figueres B, i seguint a l’Ideal Clavé, o a Sant Andreu, o a … doncs arribem a la darrera ronda en què se’ns presenta a casa un equip que espanta només de mirar-li la llista, i amb ganes de fer mal, i ves per on, li amarguem el matí i ens emportem el punt sencer, la salvació automàtica de la categoria i un gran bon rotllo per anar-nos-en a dinar plegats. Sí, S’ha fet justícia. Ha guanyat l’equip que avui, i altres dies, ha fet prou mèrits per fer-ho. N’estem convençuts. I orgullosos. I contents.
El matí ha engegat amb una solemnitat corprenedora -“quin silenci!”, ha fet notar algú – . La tensió es notava a l’ambient. En el bon sentit, s’entén: tots érem conscients del que ens estàvem jugant. Han passat les hores i ha costat que s’anessin decidint les coses. En Jacobo estava al caire de l’abisme i el cronista, després de fer un atac que riu-te de l’otan a Líbia, s’equivoca i s’encara a unes taules. Al darrer tauler, en Lluís inclinava el rei després d’haver defensat molt dignament una posició davant d’un molt experimentat rival. Sort que els Messi, Pedro i Villa, la davantera màgica (En Josep, l’Eduard i en Juan Pedro) han posat les coses al seu lloc, deixant clar qui mana a casa. En Joan ha hagut de capitular davant d’un atac demolidor, i en Lluís Ramírez revifava una partida que havia tingut gairebé guanyada, gairebé perduda, gairebé taules… i ha arrabassat el punt sencer. En Carles també s’afegia a la festa arreplegant mig punt en una partida marca de la casa.
Amb el cinc a quatre a la butxaca, que ja ens donava mig punt, la pressió ha baixat uns quants enters per tothom … menys per en Pau, que, després d’haver superat dubtes existencials gràcies a la intervenció miraculosa de sant Josep, ha dit que no, que no abandonava, i que què carai, que què s’havien pensat. S’ha posat a defensar com un lleó, com ell sap fer-ho i ha demostrat que, de vegades, tota una temporada es pot resumir en un final de partida. Avui hem vist el Pau de sempre. Rebentat, però content. Gràcies, Pau.
Cal afegir que el dinar de germanor ha estat distès, agradable, alegre …?
De les moltes maneres que pot acabar una temporada, no ens faria pas res quedar-nos amb aquesta tantes vegades com faci falta. Fins l’any vinent.

Comments are closed.