Archive for març 14th, 2010

CASSÀ 6’5 – TORDERA B 1’5

diumenge, març 14th, 2010

Nova derrota del segon equip avui a Cassà que ens envia de dret a segona territorial. Avui teniem pensat anar a jugar deixant un tauler buit. A l’hora de marxar, ha trucat en Manel dient que estava malalt i que no podia venir a jugar. Des d’aquí t’enviem forces i a veure si pots tornar diumenge que vé! Aquesta inesperada baixa donava el segon punt a l’equip local. El matx s’ha acabat de torçar quan en Tomàs, en una partida fins llavors prou tranquil·la, s’ha deixat una peça en una sola jugada. Derrota també del nostre delegat, que tot i que ha tingut una partida igualada durant força estona ha acabat cedint. En Toni s’ha deixat una peça a l’obertura i ha arrossegat el desavantatge fins al final, on ha hagut d’abandonar. Complicada partida d’en Lluís, que al final també s’ha quedat al costat dels del Gironès. L’Arseni aquesta vegada ha estat qui ha fet el punt de l’honor dels torderencs. El meu rival, ha cedit unes taules al·legant que el matx estava decidit i per imposar la qualitat que tenia d’avantatge… potser encara hi seriem.
Al final doncs, un punt i mig, i gràcies. La setmana que ve acabem la temporada rebent el Dotze Castells.

TORDERA 3’5 – SANTA EUGÈNIA 6’5

diumenge, març 14th, 2010

Tots sabíem que algun dia ens podia passar. Que són coses que passen fins als millors equips del món mundial. Acceptàvem que no sempre les coses surten prou bé, i hi ha dies que un torna a casa amb la sensació que tot podia haver anat diferent.
Fins aquí, tot és força normal.
El que ja costa més d’acceptar és que, en una mateixa jornada, s’ajuntin tota una colla de despropòsits talment com si haguéssim trepitjat m…
No és gaire freqüent que en Josep perdi un final en una partida en que ha manat tot el matí; tampoc ho és que l’Eduard es deixi atacar com si davant seu hi tingués …l’Eduard!; encara menys estem acostumats a veure en Juan Pedro fent unes taules assèptiques només amb una hora i mitja; i poca gent espera que en Joan, després de tenir contra les cordes i el rellotge el rival, a l’hora d’entrar a matar li regali una torre i el punt; el mateix dia que el cronista no encerta a rematar un final dels que es deleix per jugar i deixa escapar mig punt; i coincideix amb la jornada en que en Carles, retornat, queda de pasta de moniato quan el rival, més mort que viu, es treu de la màniga un ofegat in artículo mortis; això després que a en Josep Mª li passés per alt una continuació que probablement li hauria donat el punt en comptes del zero.
Les partides d’en Jacobo i d’en Jordi s’han ajustat al que era previsible a mesura que anava avançant el matí, amb victòria i derrota, i la d’en Pau ha estat, com sempre, un circ: un pim-pam-pum amb combinacions vistoses i mat al bell mig del tauler; una partida completament “a la Pau”.
Així doncs, què pot haver passat avui que expliqui aquest cúmul de despropòsits? Què hem fet per merèixer, totes de cop, tantes malediccions dels déus? Quina estranya conjunció dels astres ha desfermat aquesta malastrugança?
Ah, me n’oblidava: avui ha vingut en Pere Mas.