Archive for març 7th, 2010

SANT GREGORI 7 – TORDERA B 1

diumenge, març 7th, 2010

Desplaçament gris del segon equip el d’avui a Sant Gregori. Abans de marxar, hem tingut el retard de l’Arseni que ens ha fet tenir certs dubtes de si arribariem a l’hora per jugar.  Seguint la tradició, el fet de jugar fora ens ha fet deixar dos taulers buits, la qual cosa ja complicava molt puntuar. Arribem al local un pèl tard, comprovem els Elos dels nostres contrincants i, com era de preveure, ens superaven en tots els taulers. Poca estona després de començar, hecatombe d’en Tomàs a l’obertura, 3 a 0 i això cada cop pintava pitjor. En Toni ha fet el punt de l’honor visitant i s’ha imposat amb certa comoditat en un final de peons amb dos d’avantatge. L’Arseni no ha pogut defensar un final de torres inferior i també ha cedit el punt. El cronista, que ha arriscat massa en una obertura que no coneixia prou, també ha hagut d’inclinar el rei. En Jordi veient la impossibilitat de donar la volta a la partida també abandona, i només queda en Manel, que tot i no fer una mala partida l’Elo ha imposat la seva llei (la seva rival li treia més de 200 punts). En un matx tan fluix com avui sembla ser que ni el GM Abel hagués aconseguit girar la truita.

Al final doncs, 7 a 1 pel Sant Gregori i la setmana que ve esgotarem les opcions de permanència al camp del Cassà B, rival també implicat a la zona baixa. Esperem que no tingui res a veure amb el partit d’avui!

PALAFRUGELL 5 – TORDERA 5

diumenge, març 7th, 2010

Sense cap mena de pressió, i enmig de brometes sobre si ens convenia més perdre per eludir la promoció, hem anat avui al Baix Empordà. Ens hem trobat al davant un equip potent, amb l’única baixa d’en Coronado, que s’ha mostrat molt lluitador i que en cap moment no ha donat per perdut el punt. Bé és veritat que per ells era el tot o res, ja que només guanyant-nos podien tenir una remotíssima possibilitat de salvar la categoria.
En una hora i mutja el cronista ha signat les taules en una partida incòmoda, que abocava a un final força tranquil. Al cap de poca estona, en Lluís ha passat literalment per sobre del seu pobre rival, que no s’ha adonat de la tempesta que li queia al damunt. En Jordi, en canvi, ha salvat mig punt en un final amb qualitat de menys. I per encarrilar el matx, l’Eduard ha doblegat (o millor, rebregat) un combatiu Parals en una partida que ell mateix anava dient que no entenia. Si l’arriba a entendre…!
Amb el 3 a 1 per nosaltres tot semblava venir de cara, però en Josep Mª ha inclinat el rei en un final inferior – se li ha escapat la pèrdua d’un peó- i tot tornava a quedar a l’aire. En Jacobo ha firmat la pau en posició complicada – dos alfils i torre contra dues torres i molts peons per banda, posició difícil d’avaluar – sota l’amenaça del rellotge. I ha aparegut la millor versió d’en Juan Pedro, que ha ensarronat un murri Tosán que potser no comptava que per murri, ell més que ningú. Quines posicions! I quina visió! 4’5 a 2’5 i tres partides per decidir.
En aquest moment semblava impossible que no puntuéssim, però la dinàmica del darrer tram del matí ha estat ben a punt de què deixéssim el punt sencer a Palafrugell. En Pau ha hagut de cedir en una posició sense esperances, després d’una partida possiblement mal plantejada. En Josep ha acabat perdent un final després d’algunes jugades no prou precises i en Joan, en un final maratonià i contra el maleït rellotge ha tret unes taules que certificaven l’armistici. No comptàvem que patiríem tant. O és que l’efecte Barça s’encomana?
La setmana que ve, a Santa Eugènia.