Archive for març, 2010

SANT JOSEP 7’5 – TORDERA 2’5

dimarts, març 23rd, 2010

Amb un cert retard, vet aquí la crònica del que ha estat la cloenda d’aquesta temporada. Un matí de lluita intensa – tret del cronista, a qui l’amic Josep Ortiz li ha ofert unes generoses taules poc després de començar – en què s’han vist partides molt disputades, malgrat que al final només hem esgarrapat cinc taules. Probablement s’ha imposat la lògica de l’elo superior, però la veritat és que hem jugat desacomplexadament i no hauria pas estat estrany un resultat més favorable per nosaltres. Tantseval: felicitats als campions, i molta sort l’any que ve, que la feina feta per en Josep els darrers anys comença de donar fruit, i li desitgem uns grans èxits.
Pel que fa a nosaltres, hem acabat la jornada amb el dinar de germanor amb què cada any acomiadem la temporada, i amb l’ensurt de la falsa notícia que havíem de jugar la promoció, cosa que després ha resultat que no era certa. Ara, doncs, a reposar els equips fins l’any vinent, salvant, potser, Sant Pol.
A reveure.

DOTZE CASTELLS 4 – TORDERA B 4

dimarts, març 23rd, 2010

Un empat valuós, el del segon equip,… que, de fet, no val per a gaire res. En tot cas, l’adjectiu fa referència al bon gust que deixa plantar cara a un equip potent i sortir-ne amb el cap ben alt. Llàstima que aquest mig punt no serveixi per mantenir la categoria. L’any que ve, doncs, a segona.

CASSÀ 6’5 – TORDERA B 1’5

diumenge, març 14th, 2010

Nova derrota del segon equip avui a Cassà que ens envia de dret a segona territorial. Avui teniem pensat anar a jugar deixant un tauler buit. A l’hora de marxar, ha trucat en Manel dient que estava malalt i que no podia venir a jugar. Des d’aquí t’enviem forces i a veure si pots tornar diumenge que vé! Aquesta inesperada baixa donava el segon punt a l’equip local. El matx s’ha acabat de torçar quan en Tomàs, en una partida fins llavors prou tranquil·la, s’ha deixat una peça en una sola jugada. Derrota també del nostre delegat, que tot i que ha tingut una partida igualada durant força estona ha acabat cedint. En Toni s’ha deixat una peça a l’obertura i ha arrossegat el desavantatge fins al final, on ha hagut d’abandonar. Complicada partida d’en Lluís, que al final també s’ha quedat al costat dels del Gironès. L’Arseni aquesta vegada ha estat qui ha fet el punt de l’honor dels torderencs. El meu rival, ha cedit unes taules al·legant que el matx estava decidit i per imposar la qualitat que tenia d’avantatge… potser encara hi seriem.
Al final doncs, un punt i mig, i gràcies. La setmana que ve acabem la temporada rebent el Dotze Castells.

TORDERA 3’5 – SANTA EUGÈNIA 6’5

diumenge, març 14th, 2010

Tots sabíem que algun dia ens podia passar. Que són coses que passen fins als millors equips del món mundial. Acceptàvem que no sempre les coses surten prou bé, i hi ha dies que un torna a casa amb la sensació que tot podia haver anat diferent.
Fins aquí, tot és força normal.
El que ja costa més d’acceptar és que, en una mateixa jornada, s’ajuntin tota una colla de despropòsits talment com si haguéssim trepitjat m…
No és gaire freqüent que en Josep perdi un final en una partida en que ha manat tot el matí; tampoc ho és que l’Eduard es deixi atacar com si davant seu hi tingués …l’Eduard!; encara menys estem acostumats a veure en Juan Pedro fent unes taules assèptiques només amb una hora i mitja; i poca gent espera que en Joan, després de tenir contra les cordes i el rellotge el rival, a l’hora d’entrar a matar li regali una torre i el punt; el mateix dia que el cronista no encerta a rematar un final dels que es deleix per jugar i deixa escapar mig punt; i coincideix amb la jornada en que en Carles, retornat, queda de pasta de moniato quan el rival, més mort que viu, es treu de la màniga un ofegat in artículo mortis; això després que a en Josep Mª li passés per alt una continuació que probablement li hauria donat el punt en comptes del zero.
Les partides d’en Jacobo i d’en Jordi s’han ajustat al que era previsible a mesura que anava avançant el matí, amb victòria i derrota, i la d’en Pau ha estat, com sempre, un circ: un pim-pam-pum amb combinacions vistoses i mat al bell mig del tauler; una partida completament “a la Pau”.
Així doncs, què pot haver passat avui que expliqui aquest cúmul de despropòsits? Què hem fet per merèixer, totes de cop, tantes malediccions dels déus? Quina estranya conjunció dels astres ha desfermat aquesta malastrugança?
Ah, me n’oblidava: avui ha vingut en Pere Mas.

SANT GREGORI 7 – TORDERA B 1

diumenge, març 7th, 2010

Desplaçament gris del segon equip el d’avui a Sant Gregori. Abans de marxar, hem tingut el retard de l’Arseni que ens ha fet tenir certs dubtes de si arribariem a l’hora per jugar.  Seguint la tradició, el fet de jugar fora ens ha fet deixar dos taulers buits, la qual cosa ja complicava molt puntuar. Arribem al local un pèl tard, comprovem els Elos dels nostres contrincants i, com era de preveure, ens superaven en tots els taulers. Poca estona després de començar, hecatombe d’en Tomàs a l’obertura, 3 a 0 i això cada cop pintava pitjor. En Toni ha fet el punt de l’honor visitant i s’ha imposat amb certa comoditat en un final de peons amb dos d’avantatge. L’Arseni no ha pogut defensar un final de torres inferior i també ha cedit el punt. El cronista, que ha arriscat massa en una obertura que no coneixia prou, també ha hagut d’inclinar el rei. En Jordi veient la impossibilitat de donar la volta a la partida també abandona, i només queda en Manel, que tot i no fer una mala partida l’Elo ha imposat la seva llei (la seva rival li treia més de 200 punts). En un matx tan fluix com avui sembla ser que ni el GM Abel hagués aconseguit girar la truita.

Al final doncs, 7 a 1 pel Sant Gregori i la setmana que ve esgotarem les opcions de permanència al camp del Cassà B, rival també implicat a la zona baixa. Esperem que no tingui res a veure amb el partit d’avui!

PALAFRUGELL 5 – TORDERA 5

diumenge, març 7th, 2010

Sense cap mena de pressió, i enmig de brometes sobre si ens convenia més perdre per eludir la promoció, hem anat avui al Baix Empordà. Ens hem trobat al davant un equip potent, amb l’única baixa d’en Coronado, que s’ha mostrat molt lluitador i que en cap moment no ha donat per perdut el punt. Bé és veritat que per ells era el tot o res, ja que només guanyant-nos podien tenir una remotíssima possibilitat de salvar la categoria.
En una hora i mutja el cronista ha signat les taules en una partida incòmoda, que abocava a un final força tranquil. Al cap de poca estona, en Lluís ha passat literalment per sobre del seu pobre rival, que no s’ha adonat de la tempesta que li queia al damunt. En Jordi, en canvi, ha salvat mig punt en un final amb qualitat de menys. I per encarrilar el matx, l’Eduard ha doblegat (o millor, rebregat) un combatiu Parals en una partida que ell mateix anava dient que no entenia. Si l’arriba a entendre…!
Amb el 3 a 1 per nosaltres tot semblava venir de cara, però en Josep Mª ha inclinat el rei en un final inferior – se li ha escapat la pèrdua d’un peó- i tot tornava a quedar a l’aire. En Jacobo ha firmat la pau en posició complicada – dos alfils i torre contra dues torres i molts peons per banda, posició difícil d’avaluar – sota l’amenaça del rellotge. I ha aparegut la millor versió d’en Juan Pedro, que ha ensarronat un murri Tosán que potser no comptava que per murri, ell més que ningú. Quines posicions! I quina visió! 4’5 a 2’5 i tres partides per decidir.
En aquest moment semblava impossible que no puntuéssim, però la dinàmica del darrer tram del matí ha estat ben a punt de què deixéssim el punt sencer a Palafrugell. En Pau ha hagut de cedir en una posició sense esperances, després d’una partida possiblement mal plantejada. En Josep ha acabat perdent un final després d’algunes jugades no prou precises i en Joan, en un final maratonià i contra el maleït rellotge ha tret unes taules que certificaven l’armistici. No comptàvem que patiríem tant. O és que l’efecte Barça s’encomana?
La setmana que ve, a Santa Eugènia.