OLOT 5’5 – 4’5 TORDERA A

Final de trajecte (en aquesta categoria, i de moment, és clar). Avui hem superat el darrer tràmit pendent i ja res no ens ha d’impedir poder estrenar categoria l’any vinent. Ens ha costat, però en els moments clau hem donat la talla (aquest cronista en especial, amb l’ajut pacient d’en Joan i d’altres companys. Això és un equip!).
En arribar a Olot ens hem trobat amb la taula ben parada: ells necessitaven guanyar per assegurar una permanència que una decisió, com a mínim discutible, de la Federació posava en entredit. Nosaltres necessitàvem… acabar quan abans millor per tornar i fer el dinar de germanor. Ells han fet la seva feina i nosaltres la nostra. Es pot demanar més?
Bona partida d’en Josep Romero (si la lliga fos a un sol tauler, igual pugem!) saldada amb taules més que generoses. Taules de l’Eduard amb sudoku habitual (dic sudoku perquè com a partida no s’entenia gaire…). Bones taules d’en Joan amb interessant duel teòric amb un vell rival. Derrota del cronista amb poca precisió per estirar taules fàcils. Partida galàctica d’en Pau àlies Stone-man. Una partida d’atac demolidor i sense xarxa. I ell va dient que es pren calmants… Taules d’en Carles amb, diu ell, ocasions desaprofitades (s’entén que tingui ara el cap en altres coses, o no? Altra cop, enhorabona, a tots dos, Carles!!). Partida de poder a poder d’en Josep Mª, i altre cop la sensació agredolça d’haver deixat escapar el punt sencer i obtenir només unes taules. Abducció d’en Lluís (i avui sense ulleres fosques!). Per mi que els hipnotitza. Un mat d’aquells que semblen un llampec: bonic per tothom menys per qui li cau a sobre. Derrota d’en Jacobo per despistada de darrer moment, en partida plena de possibilitats, molt del seu gust. Derrota d’en Toni, que avui reforçava l’equip per la baixa de l’Àngel.
El Puigsacalm, ben enfarinat; el túnel de Bracons a punt d’obrir. Força fred. La Garrotxa, preciosa.

Leave a Reply

You must be logged in to post a comment.