Archive for març 29th, 2009

DINAR DE GERMANOR

diumenge, març 29th, 2009

Bona manera de cloure la temporada. Una taula uneix. La companyia és bona. El lloc, acollidor. Estem bé i mica en mica va passant un llarg anecdotari que, en més o en menys, tots compartim. Són els bons moments. Tots ens hem fet un xic més grans, però també un xic més rics (i no parlo pas, precisament, de diners!).
La parella acabada de casar ens torna a agafar a tots amb el pas canviat i ens anuncia una molt bona notícia per a l’octubre. Això sí que és important, i no pas aquest carai de joc que ens té a tots subjugats…!
Gràcies, Encarna. Un dinar memorable.
Quan comença, la nova temporada?

TORDERA B 2 – 6 MONTGRÍ

diumenge, març 29th, 2009

Darrer partit de la temporada també pel segon equip. Rival potent, que ha vingut amb ganes de resoldre i … se n’ha sortit.
Estrena del benjamí de la colla, en Raúl, que ha jugat la primera partida al darrer tauler. Avui ja ha descobert com es perd. Ara ja pot descobrir com es guanya.
Taules d’en Jordi Adillón i d’en Tomàs (i això que s’han de donar circumstàncies, perquè en Tomàs parteixi un punt!).
Menció a part la partida d’en Manel. Tots els experts coincideixen que amb un cavall només es pot fer mat amb la col·laboració del rival. Molts llibres també ho afirmen. El que ja no diuen és que si tu has demanat dues vegades taules i no te les han concedit, i quan ja només et queda un trist cavall i una gran desesperació el rival es col·loca ell solet en l’única posició possible en que li facis el mat, l’has d’intentar fer sense que se t’escapi el riure. I encara diuen, Manel, que aquest és un joc seriós…

OLOT 5’5 – 4’5 TORDERA A

diumenge, març 29th, 2009

Final de trajecte (en aquesta categoria, i de moment, és clar). Avui hem superat el darrer tràmit pendent i ja res no ens ha d’impedir poder estrenar categoria l’any vinent. Ens ha costat, però en els moments clau hem donat la talla (aquest cronista en especial, amb l’ajut pacient d’en Joan i d’altres companys. Això és un equip!).
En arribar a Olot ens hem trobat amb la taula ben parada: ells necessitaven guanyar per assegurar una permanència que una decisió, com a mínim discutible, de la Federació posava en entredit. Nosaltres necessitàvem… acabar quan abans millor per tornar i fer el dinar de germanor. Ells han fet la seva feina i nosaltres la nostra. Es pot demanar més?
Bona partida d’en Josep Romero (si la lliga fos a un sol tauler, igual pugem!) saldada amb taules més que generoses. Taules de l’Eduard amb sudoku habitual (dic sudoku perquè com a partida no s’entenia gaire…). Bones taules d’en Joan amb interessant duel teòric amb un vell rival. Derrota del cronista amb poca precisió per estirar taules fàcils. Partida galàctica d’en Pau àlies Stone-man. Una partida d’atac demolidor i sense xarxa. I ell va dient que es pren calmants… Taules d’en Carles amb, diu ell, ocasions desaprofitades (s’entén que tingui ara el cap en altres coses, o no? Altra cop, enhorabona, a tots dos, Carles!!). Partida de poder a poder d’en Josep Mª, i altre cop la sensació agredolça d’haver deixat escapar el punt sencer i obtenir només unes taules. Abducció d’en Lluís (i avui sense ulleres fosques!). Per mi que els hipnotitza. Un mat d’aquells que semblen un llampec: bonic per tothom menys per qui li cau a sobre. Derrota d’en Jacobo per despistada de darrer moment, en partida plena de possibilitats, molt del seu gust. Derrota d’en Toni, que avui reforçava l’equip per la baixa de l’Àngel.
El Puigsacalm, ben enfarinat; el túnel de Bracons a punt d’obrir. Força fred. La Garrotxa, preciosa.