Archive for març 22nd, 2009

GUIXOLENC B 3’5 – 4’5 TORDERA B

diumenge, març 22nd, 2009

Com a mínim, el sacrifici del primer equip per no desballestar el segon ha donat resultat positiu. A priori, semblava que aquest desplaçament a Sant Feliu no havia de suposar cap obstacle per als nostres. Un equip que no ha fet gaire res en tota la temporada no semblava pas un rival difícil. Però també era clar que convenia guanyar avui de totes totes per assegurar la permanència de manera matemàtica, i per això s’ha pres aquesta opció. I encara sort!
Perquè el matí no ha començat gaire bé per al Tordera: al punt en contra que suposa aliniar només set jugadors s’hi ha afegit la baixa inesperada d’en Jordi Adillón, sense que encara en sapiguem el motiu, amb la qual cosa les coses començaven d’anar malament. Encara bo que a l’equip ganxó també els faltava un jugador, i en Toni ha tingut el punt sense treballar. Victòries d’en Lluís, en Manel i en Daniel (el trident de l’equip?), derrota dolorosa de l’Arseni (amb comentari tremendista inclòs) i taules d’en Jordi, i el punt que finalment se’n va cap al Maresme. I, amb ell, la permanència assegurada. Objectiu assolit.
I diumenge, darrera ronda, cloenda i dinar.

TORDERA A 2 – 8 SANT MARTÍ

diumenge, març 22nd, 2009

Estava escrit en els astres, i probablement el mateix Nostradamus ho tenia clar: aquest any toca canvi de categoria, i ni tan sols aliniant avui un equip trencador, amb dos taulers que comptaven ja com a punts segurs per nosaltres, res no ha estat suficient per tòrcer el destí indefugible: l’any que ve serem a segona divisió.
El Sant Martí s’ha presentat amb tota l’artilleria, i disposat a assegurar el resultat que li donaria tranquil·litat de cara a obtenir la permanència. Tauler per tauler ens superaven clarament en ELO, i feien un equip molt compacte.
Per si fos poc, em Pau s’ha presentat amb una cara que feia pena de veure: còlic nefrític. La millor disposició per asseure’s a jugar tres o quatre hores… Però en Pau és molt Pau. S’ha assegut, ha lluitat i ha tret el primer mig punt. Si això no és ser un first-class…!
En Josep Romero també n’ha fet via. S’han entès de seguida amb el rival i amb poques jugades les espases s’han abaixat.
Derrotes de tots colors de l’Àngel, aquest cronista, en Jacob, l’Abel i en Tomàs (aquest amb una certa polèmica per una jugada il·legal). Molta lluita en les tres partides restants, la de l’Eduard, que com sempre, feia venir mareig; la d’en Joan, enèssima posició de final de Grunfeld que està tip de jugar, i la d’en Josep Mª, amb una posició molt del seu estil, amb pressió posicional i possibilitats de contracops…
Al final 2 a 8, que no deu pas ser tan mal resultat (si es pensa en el Cornellà…)