Archive for febrer 8th, 2009

SANT GREGORI A 4 – 4 TORDERA B

diumenge, febrer 8th, 2009

Un altre desplaçament i el segon equip que torna a puntuar. Avui tocava visitar un sempre incòmode Sant Gregori, i el grup se n’ha sortit amb nota (més tenint en compte que, com diumenge passat, han viatjat també set jugadors i partíen amb un 1-0 en contra de sortida.

La primera partida a decidir-se ha estat la d’en Lluís, que ha abandonat després d’una bona lluita arrastrant dèficit material. Ha seguit en Toni, amb un trist negoci: guanyes un peonet i et fan un doble rei-dama (semblen les rebaixes, remat final!).

Un Arseni complet, en plena forma, s’ha endut el punt sencer (i perquè només se’n jugava un…).

En Jordi, que quan juga contra rivals superiors es vesteix de gala, ha guanyat netament (segons ell, “més que res, perquè l’equip anava perdent”).

En Daniel ha acceptat sense massa ganes un cavall que el rival s’ha entossudit a regalar-li i, com que quan li ha començat a fer falta ja no l’ha trobat enlloc, el nostre jugador, sentint-ho molt, s’ha hagut de conformar a guanyar el punt.

A les dues partides restants, que no teníen bona cara per als nostres interessos, en comptes d’acabar-les els nostres jugadors, s’han presentat dos grans mestres, en Manel i en Jordi, i han donat una lliçó de com es treu mig punt d’una posició que no en té ni mig ni cap.

I com que del que es tractava era de fer amics, doncs, això, mig punt per a cadascú i tal dia fara un any!

TORDERA A 4 – 6 CORNELLÀ

diumenge, febrer 8th, 2009

Amb la mel als llavis. Aquest matí hem viscut un matx molt anivellat, tal com es preveia abans de començar: les forces eren pràcticament equilibrades. A mesura que ha passat el temps semblava que podríem tornar a donar la campanada, ja que ens hem posat amb un dos a zero per nosaltres (partida del cronista en que el rival ha donat totes les facilitats i bon punt d’en Josep, que no ha deixat respirar l’adversari -llàstima l’escena final, que sobrava-).

L’holandesa d’en Carles ha portat el tercer punt (li té trobat el secret) i l’Àngel inclinava el seu rei.

L’Eduard avui ha optat per assegurar i, en una partida “eduardiana” ha signat unes taules importants, el mateix que feia en Pau, per impossibilitat de realitzar el mínim avantatge.

En Joan, que havia canviat l’esquema habitual per evitar sorpreses de laboratori, ha hagut de treure ell el laboratori portàtil i, en plena investigació, ha acabat deixant-se un peó … i el punt.

L’altre Joan, amb una partida valenta però amb inferioritat, ha hagut de retre el rei, no pas, però, sense buscar fins al final les possibilitats tàctiques que podíen estar amagades.

En Josep Mª ha lluitat en una posició de les que acostuma a crear i on es mou com peix a l’aigua, però una petita errada estratègica li ha acabat costant el punt.

Amb 4 a 5 al marcador, quedava la partida d’en Jacob, que mostrava una inferioritat de material notable, però ell ho ha intentat tot fins al final.

Doncs això, que no ha pogut ser. La setmana vinent ens espera el Congrés. Ens haurem de posar les piles, perquè allò d’entrar cridant “todos al suelo!” ja està molt gastat.

Fotos del matx: Cornella cornella