Peona i Peó B 8,5 – 1,5 Tordera A

En som conscients: diumenge passat us vam explicar que havíem acabat la temporada. Doncs resulta que… era una trampa! El fet és que l’inversemblant empat a punts (7,5) i a desempat (210,5) amb el Santa Eugènia va aconseguir confondre el programa informàtic de la federació. Durant la setmana ens vam assabentar que, com que teníem el resultat particular a favor, havíem quedat subcampions i per tant, teníem el dret de jugar la promoció d’ascens. També durant la setmana, ens vam assabentar que la nostra parella de ball seria el Peona i Peó B, i que el matx es disputaria al seu local.

Doncs bé, tal i com us podeu imaginar, Torderabus cap a Barcelona. Quant al matx, no hi ha hagut gaire història: hem resistit una bona part del matí fins que s’han començat a tòrcer partides (una darrera l’altra) fins al 8,5 a 1,5 definitiu. Només en Josep, en Pau i en Juan Bayón han evitat que el resultat fos més escandalós. També val a dir, que avui potser hem tingut algun puntet de mala fortuna que havíem aconseguit evitar durant la temporada.

En qualsevol cas, merescuda victòria de l’equip del Guinardó, que també ens serveix com a prova del nivell que ens trobaríem l’any que ve si finalment haguéssim aconseguit l’ascens.

Avui sí, després de 10 diumenges d’intensa lluita, final a una molt bona temporada del primer equip. La temporada que ve tornarem a competir a segona divisió. Si no hi ha res de nou, aquí serem per explicar-vos-ho!

No hi ha Comentaris

Platja d’Aro 7,5-2,5 Tordera B

L’equip  B finalitzava aquest matí la Lliga Catalana 2016 amb un duel al qual no hi havia res en joc: el Platja d’Aro ja és equip de segona divisió gràcies a les 8 victòries en els 8 enfrontaments que ha disputat aquesta temporada, i nosaltres ja veníem amb els deures fets de la passada jornada.

Si bé és cert que el Platja d’Aro no presentava el seu millor equip possible ni de lluny, nosaltres anàvem cap allà amb 3 jugadors menys, cosa que convertia gairebé en un impossible rascar-ne alguna cosa positiva.

El cronista feia taules en una partida a la qual s’alternaven iniciatives fins que vam considerar que el millor era fer les paus. Uns minuts més tard en Jordi Quintana finalitzava de la millor manera la seva temporada: imposant-se a un jugador que el superava amb més de 200 punts d’ELO.

L’Àngel, al sisè, veia com no podia parar un parell de peons aïllats del seu rival. En David, que avui debutava aquesta temporada (més val tard que mai!) desaprofitava un lleuger avantatge al mig joc i acabava retint el rei; i l’Arseni, al tercer, es feia amb mig punt vista la posició encallada de la seva partida.

Amb el duel ja decidit, finalitzaven abans de les 12:30 les dues partides restants, les dels dos primers taulers. En Jordi Adillón feia taules en una posició igualada, i en Lluís Puigdemont  retia el rei al fer-se decisiu el seu desavantatge d’un peó.

7,5 a 2,5, un resultat final que ens deixa un bon sabor de boca, ja que hem jugat contra un equip del nivell d’una categoria superior i la majoria de jugadors torderencs que ens hem desplaçat hem aconseguit puntuar.

L’any que ve intentarem tornar a donar guerra a una preferent gironina que ens ha costat suar molt per mantenir-la. El nombre d’efectius dels que hem disposat a la majoria de rondes fa que puguem considerar aquesta salvació com a molt valuosa i com a una eina d’aprenentatge de cara a properes temporades. Ja us direm com ens van les coses la temporada que ve!

No hi ha Comentaris

Tordera A 6 – 4 Guixolenc

Matx de cloenda d’una excel·lent temporada del primer equip. Teníem avui l’opció d’atrapar el Granollers-Canovelles i/o el Santa Eugènia, que només ens superaven en el desempat, de manera que haguéssim aconseguit l’ascens o el dret a promocionar. Per fer-ho, no només ens valia vèncer el Guixolenc, tasca de per sí prou complicada, sinó fer-ho per la màxima diferència possible. El duel s’ha jugat amb equips de circumstàncies, ja que hi havia baixes remarcables en tots dos bàndols.

No és que la família Angelats tinguéssim moltes ganes d’acabar la lliga, però ha estat ben d’hora que en Rafel assegurava mig puntet i qui escriu avançava els torderencs. Després d’una estona d’intensa lluita, hem aconseguit mitjos punts per part d’en Josep, en Ferran, en Jacobo i en Joan (per no perdre el costum).

D’aquesta manera, aconseguíem mantenir l’avantatge. En Lluís ha estat l’encarregat d’ampliar-lo en un final de partida boig, amb complicacions tàctiques i problemes de temps pel seu oponent. Un descuit d’en Carles ha permès als visitants retallar distàncies. En Juan Bayón ha aconseguit simplificar la posició fins a assegurar unes taules que ens anaven molt bé pel resultat del matx. Finalment, en Pau ha demostrat que per guanyar no cal tenir dama. Tot sigui dit, com a compensació tenia les dues torres i uns onze peons de més (n’hi ha un que em balla).

Finalment, treballada victòria per 6 a 4 i posem punt i final a una magnífica temporada en un grup duríssim de segona divisió. El balanç final ha estat de set punts i mig sobre nou possibles. Tercera posició final, però remarquem que empatats a punts amb els dos primers classificats, i fins i tot empatats de desempat amb el Santa Eugènia.

Acabat el matx i quan els de l’equip B ja havien tornat de l’aventura a Platja d’Aro, ens hem reunit per fer, com cada temporada el dinar de germanor. D’aquesta manera hem passat una bona estona amb bona part de jugadors i familiars del club.

No hi ha Comentaris

Tordera B 7-3 Blanes

Els de l’equip B rebíem aquest diumenge a l’Emili Vendrell al Blanes en un partit que, en cas de decantar-se per un dels bàndols, el conjunt guanyador salvaria la categoria, i el perdedor hauria de patir fins al final per poder mantenir-la.

La presència d’en Juan Bayón amb el primer equip ens ha ajudat de manera definitiva per a poder presentar l’equip complet contra uns blanencs que disposaven de dues baixes, fent que presentessin una llista, en general, bastant inferior a la nostra.

El duel s’iniciava amb normalitat i era l’Abel qui, al cap d’una hora de joc, remuntava una posició difícil i aconseguia deixar almenys mig punt a casa. En Manel, al quart, i en Carlos, al cinquè, culminaven l’avantatge material del que disposaven.

Amb 2,5 a 0,5 les bones notícies seguien arribant: en Lluís Puigdemont, al segon, situava el seu cavall en una posició delicada pel seu contrincant, que retia el rei. L’Arseni, al sisè, es feia amb mig punt que clarament ens afavoria; i l’Àngel, al novè, després d’haver-ho passat malament, recuperava la inferioritat material en la que es trobava i guanyava la seva segona partida consecutiva.

En Jordi Quintana, al setè, es feia amb mig punt malgrat que el seu inici semblava més esperançador; i en Lluís Ramírez, al primer, que tornava a l’equip després de portar moltes rondes fent una bona feina a l’A, aconseguia un nou punt pels nostres jugades després que el seu contrincant li rebutgés una oferta de taules.

El cronista retia el rei en un moment al qual, afortunadament, tot ja estava decidit; i en Robles veia com el seu contrincant defensava correctament una posició de dos alfils del mateix color per banda i un peó més pel torderenc, que resultava gairebé impossible que progressés.

Així doncs, 7-3 i la permanència assegurada després d’una temporada molt complicada, a la qual gairebé mai hem pogut fer l’equip complet i ens hem trobat al davant a conjunts molt competitius que ens han dificultat molt la nostra estada a preferent, però el nostre esforç s’ha vist recompensat garantint-nos que la temporada que ve seguirem a la màxima categoria a nivell provincial.

D’aquí a tres setmanes anirem a Platja d’Aro a fer el passadís als campions del grup. Ja us explicarem com ens va!

No hi ha Comentaris

El Masnou 3,5 – 6,5 Tordera A

Nova victòria del Tordera A, avui en el derbi maresmenc contra el Masnou. Bé, això de derbi és un dir; si comptem la distància en quilòmetres, el d’avui és un dels desplaçaments més llargs.

Era tocat un quart de deu quan ens hem presentat al local de joc. Sabíem que el d’avui era un matx molt complicat, tot i que qualsevol que només vegi el resultat pensaria el contrari. Per més inri, l’equip local presentava l’alineació gairebé titular, amb només una baixa.

Com ja és costum, fins a quarts de dotze es mantenia l’empat a zero i regnava la igualtat a la majoria dels taulers. I com també s’està convertint en costum, en Joan donava el primer mig punt a l’equip (i van set taules en vuit rondes). Seguidament, també firmaven la pau en Pau i en Ferran.

El primer punt ha arribat quan en Jacobo ha entrat a matar el rei rival. I no, no és en sentit figuarat: ha fet escac i mat. Després d’això, han continuat caient mitjos punts de part d’en Rafel i d’en Carles. El cronista ha jugat el gambit Danieloff, més conegut popularment com a nyap, però s’ha pogut refer fent entrar el contrincant a la variant coneguda també popularment com la de l’atraco.

2,5 a 4,5. A més, cap de les tres partides pintava gens malament. En Josep s’ha encarregat d’assegurar l’empat. Els empats: el seu i el de l’equip. En Juan Bayón, que debutava avui (millor tard que mai!), ha posat la cirereta al pastís amb una descoberta que deixava el rival sense torre. Finalment, l’Eduard no ha aconseguit materialitzar un molt lleuger avantatge i ha acabat firmant taules.

3,5 a 6,5, molt bones sensacions, seguim colíders (amb Santa Eugènia i Granollers-Canovelles) i ens jugarem les opcions d’ascens a la darrera ronda contra el Guixolenc. Però això serà després de Setmana Santa. No patiu, que encara que no ens en sortim, us ho explicarem!

No hi ha Comentaris

Dotze Castells 5-5 Tordera B

Aquest matí realitzàvem el desplaçament més llarg de la temporada cap a Llers. Com està sent desgraciadament habitual aquest curs, no hem pogut fer l’equip sencer, i avui hem estat 8 els que ens hem disposat a anar cap a l’Alt Empordà. Durant el trajecte d’anada comentàvem les nul·les possibilitats que teníem avui de puntuar, sense tenir ni idea del que passaria al cap d’unes hores.

Un cop situats al petit però acollidor local del Dotze Castells, miràvem, com sempre, les llistes, i vèiem que els locals presentaven els seus 10 primers jugadors, un factor sempre no massa agradable pel contrincant i que feia que el duel se’ns presentés encara més dificultós.

Iniciàvem el matx amb puntualitat, i passades aproximadament dues hores de joc el matx es posava en una situació crítica pels nostres interessos, ja que en Jordi Adillón, al tercer tauler, i en Carlos, al cinquè, retien els seus respectius reis.

Amb 4-0 al marcador no perdríem cap més partida. L’Àngel, amb la dama i la torre a la setena fila del seu atac (on diuen que hi fan mal dues peces doblades en horitzontal), aconseguia fer-li mat al seu rival, assegurant que el nostre caseller no es quedaria a zero.

Passats pocs minuts, taules del cronista a una partida a la qual hi ha imperat la igualtat, amb opcions d’atac sempre ben neutralitzades per part dels dos. Qui ha fet taules també ha estat, al primer tauler, en Lluís, que desaprofitava un avantatge de dos peons i ha acabat suant per poder esgarrapar mig punt.

Amb 5-2 en contra, els locals només necessitaven unes taules per endur-se el punt sencer, però les tres partides restants es presentaven amb perspectives positives pels nostres interessos: en Robles, al segon, ja amb dos peons d’avantatge, tenia una sèrie de peces (alfil, dama i torre) apuntant cap a l’enroc del rival; en Manel, al tercer, s’havia de treballar un final guanyador amb alfil i peó d’avantatge i una torre per banda; mentre que en Jordi Quintana, al cinquè, tenia un peó d’avantatge a un final de torre per banda.

En Robles i en Manel acabaven fent-se amb les seves respectives merescudes victòries, i en Jordi, malgrat haver-se embolicat en determinats moments del final i haver fet patir a més d’un del seu equip, una setmana més ha estat decisiu puntuant a l’última partida que faltava al duel i, d’aquesta manera, fent que els altres punts obtinguts hagin tingut validesa al marcador final.

Al final, 5-5 i mig punt més que sumem a la lluita per evitar el descens, un mig punt amb el qual ni nosaltres mateixos hi comptàvem, però com bé ha dit un savi MC, després del que hem aconseguit el dia d’avui, podem anomenar-nos “Els rocky”, ja que quan més perduts ens hem vist hem estat capaços de sorprendre’ns a nosaltres mateixos i treure un resultat fantàstic. Enhorabona, equip!

Amb les derrotes de Blanes i Sant Gregori, empatem amb els primers citats i superem en mig punt als segons. A la propera ronda es disputarà un Tordera B-Blanes al qual qui guanyi deixarà de passar angoixes per mantenir la categoria. Serà un derbi amb tots els ingredients! Ja us explicarem com ens va!

No hi ha Comentaris

Tordera A 6 – 4 Cassà A

Nova victòria del primer equip. Aquest matí hem rebut la visita del Cassà que ha presentat una alineació bastant forta (sobretot als primers taulers), però més important encara, venia disposat a abandonar la cua de la classificació.

En Joan ha estat el primer d’acabar després de ben bé dues hores de matx, deixant mig punt a cada costat. En Rafel continua donant un punt a l’equip cada vegada que manega unes peces blanques. En Pau ampliava l’avantatge i en Jacobo poc després s’afegia a la festa.

La còmoda diferència al marcador no estava, però, ben acompanyada als taulers encara en joc. Prova d’això, han estat les ensopegades d’en Ferran i en Carles i les taules als dos primers taulers, de la mà d’en Josep i l’Eduard (4,5 a 3,5).

Qui escriu ha deixat la victòria de l’equip a casa en una treballada partida, i finalment, en Lluís Ramírez recuperava la peça que duia de menys per acabar entaulant.

Finalment, victòria per 6 a 4 contra un Cassà molt seriós i, una setmana més, colíders. La setmana que ve travessarem el Maresme per visitar el Masnou. Ja us ho explicarem!

No hi ha Comentaris

Tordera B 5-5 Sant Gregori

Els de l’equip B disputàvem avui un duel a vida o mort contra l’altre equip de la categoria que fins ara havia sumat 0 punts, el Sant Gregori. Fent un cop d’ull a les llistes vèiem que els gironins presentaven pràcticament el millor equip possible, cosa que indicava que si preteníem guanyar ho tindríem francament difícil.

El duel arrencava amb normalitat a dos quarts de 10 i, passada una hora i mitja de joc aproximadament, els tres últims taulers quedaven buits. Primer aconseguia la seva primera victòria de la temporada en Josep Maria, al novè, imposant-se a un final amb un alfil d’avantatge. Poc ens durava l’alegria ja que pocs minuts més tard l’Àngel retia el rei. El seu jove contrincant aconseguia el primer punt pels visitants, i al cap de res era l’Abel qui signava taules a un final poc esperançador pel torderenc, pel meu gust.

De l’empat a 1,5 a l’empat a 3,5: en Manel i en Jordi Adillón ens situaven amb dos punts d’avantatge al marcador després d’haver resolt magníficament les seves partides ja amb avantatge material al mig joc i, d’altra banda, l’Arseni i el cronista retíem el rei quan ja no hi teníem res a fer.

Emocionant l’encontre fins al final, en Carlos feia taules en una posició encallada i igualada, de la mateixa manera que en Robles, que impedia que el rei de la seva contrincant pogués progressar. Només quedava la partida d’en Jordi, que acabava passades les 2, en un final amb un alfil pel torderenc i un cavall pel gironí. Malgrat l’avantatge d’en Jordi d’un peó, el temps al rellotge no li era favorable i el progrés a la partida feia indicar que no en podria treure gaire profit, ja que al final el seu contrincant podria sacrificar el seu cavall pel peó d’en Jordi i acabar amb un final on fos impossible fer mat.

Així doncs, 5 a 5 i podria ser que l’equip que es salvés ho fes sense haver guanyat ni una sola partida en tota la temporada. Qui faci més punts que l’altre tindrà molt fet per l’average particular. De moment nosaltres tenim molt poc avantatge, per tant hem d’estar a l’aguait i intentar treure el millor resultat possible contra un equip dur com el Dotze Castells. Diumenge que ve us direm com ens va!

No hi ha Comentaris

Sabadell B 4 – 6 Tordera A

Assalt torderenc a Sabadell. Avui prevèiem un matí molt complicat a la capital vallesana, en què ens esperava el líder de la categoria. Un problema tècnic ha fet que l’expedició “torderabus” hagi modificat un pèl la ruta prevista havent de passar per Calella, però tot i així hem pogut arribar al local una estona abans de quarts de deu.

I quan alguns s’acabaven d’asseure, en Pau i el seu oponent s’han assegurat que cap dels seus respectius equips no perdessin 10 a 0, sumant mig puntet. Força estona després, també aconseguien entaular en Carles, en Rafel i en Joan.

Qui escriu ha aconseguit posar per davant el seu equip després d’una partida molt igualada. En poca estona han caigut dos punts pel conjunt local de la mà dels contrincants d’en Lluís Ramírez i d’En Ferran.

Poc després, però un Eduard en plena forma i un presi… perdó, Lluís Puigdemont, que com diu ell fa punts els dies importants, tornaven a posar-nos per davant. Amb mig punt a la butxaca i en Josep, també en plena forma, la partida una mica favorable, el matx pintava molt bé. Els intents de forçar del seu contrincant han acabat resultant contraproduents fent que el darrer punt també tornés cap a Tordera.

Finalment, 4 a 6, colíders juntament amb el Granollers-Canovelles i el Santa Eugènia, i els més pessimistes gairebé ja podeu deixar de mirar cap avall. La setmana que ve rebrem el Cassà a l’Emili Vendrell. Però això serà una altra història!

No hi ha Comentaris

La Bisbal 5,5-4,5 Tordera B

Avui els de l’equip B hem visitat el local d’un equip ben assentat a la categoria i que sabem que sempre presenta batalla: La Bisbal.

Fent un cop d’ull a les llistes vèiem que malgrat que presentàvem un jugador menys, les nou partides restants estarien molt disputades. I així va ser.

Al cap d’una mica més d’una hora de joc, l’Àngel aprofitava el regal en forma de peça del seu contrincant per enviar un peó a coronar. Sort en tenim d’aquesta canalla que puja!

Al cap de pocs minuts, l’Arseni, al sisè, que malgrat tenir peça de més i la partida segurament guanyada, s’ha deixat fer mat amb les dues torres doblades del seu rival. Malgrat que no estigui sent la millor temporada de l’Arseni sabem que serà capaç de revertir aquesta situació. Avui, però, de nou, s’ha quedat amb la mel als llavis.

Portades dues hores de joc, el cronista, en una partida maca tàcticament, aconseguia un avantatge de dama i peó per torre i alfil i, amb això, la seva primera victòria de la temporada.

Amb 2-2 al marcador la situació indicava que la balança, en cas de decantar-se per algun dels dos bàndols, ho faria d’una manera molt mínima. Vèiem com en Jordi Quintana, en un final amb 4 cavalls i dos peons d’avantatge hauria de fer-la molt grossa per no guanyar; en Carlos, en Manel i en Jordi Adillón es trobaven en posicions igualades, en Robles no renunciava a guanyar malgrat tenir un rival que el superava en més de 150 punts d’ELO i en Lluís Puigdemont aguantava sabent que acabaria caient a l’abisme.

Finalment, derrotes d’en Lluís Puigdemont, d’en Manel Olmeda, que va acabar entregant una peça per atac però va ser insuficient; i d’en Jordi Adillón, a qui el temps el va acabar superant ja en una posició complicada per a ell. Amb 5-2 la nostra remuntada es va quedar a mitges. En Jordi Quintana i en Robles culminaven les seves bones i treballades partides d’avui i en Carlos Alonso, en una posició encallada, malgrat haver-ho intentat de totes les maneres, assolia que d’allà no en podria treure gaire res i acabava fent taules.

Avui ho hem tingut ben a prop a la Bisbal, i ja per segona vegada consecutiva hem tingut un resultat ajustat que finalment no ens ha beneficiat. Si no volem descendir la setmana que ve no ens podem permetre fallar contra l’altre equip de la categoria que encara no ha sumat cap punt: el Sant Gregori. Ja us direm com ens va aquest trascendental matx!

No hi ha Comentaris