Històric 4

L´època de transició (quarta i cinquena dècada del segle XIX).

L´ideal artístic d´aquesta era de renovació, s´inspira sovint en el concepte de «dificultat» per donar interès a la recerca de la solució.

A les regles tècniques de la correcció, de la unicitat de la clau i del respecte a l´enunciat, s´afegeixen les següents: Consciència de la forma i el fons, economia del contingut, llei de contrastos, llei de l´unitat i les seves variacions i cerca d´originalitat.

La clau és, generalment, una jugada tranquil·la, un sorprenent sacrifici de peça o una maniobra discreta cap a un punt del tauler lluny del rei que ha de rebre mat. Alguns autors fan servir un altre procediment, consistent en fer que a una primera jugada brutal li segueixi una segona molt dissimulada. Altres, finalment, busquen sobretot la realització d´un pla estratègic amb múltiples possibilitats de desenvolupament.

*******************************************************************************

Històric 4:

Problema del reverend Henry Augustus Loveday (Anglaterra, 03–08–1815 / Delhi, Índia 09–01–1848).

Publicat primer per Howard Staunton a la seva cèlebre revista «The Chess Player´s Chronicle» sota el títol de «Problema indi» l´any 1845.

Unes setmanes més tard Pierre-Charles Fournier de Saint-Amant també el va reproduir en la seva no menys famosa publicació «Le Palamède».

Històric-4

Juguen les blanques i fan mat en tres jugades.

Pope 54

Frank James Marshall – Carl Schlechter.

Primer Torneig Internacional de Mestres de Sant Sebastià.

Ronda 15, 16–03–1911.

Pope-54

Pope 54: Juguen les negres.

Les negres van fer 1. . . Re4. A quin resultat porta aquesta jugada?

Mireu quines alternatives tenen les negres i finalment digueu si són taules o guanyen negres.

Històric 3

Històric 3:

Problema de Ferdinand Julius Brede (Alemanya, Szczecin 1799 / Altona 15–12–1849).

Col·lecció de 1843.

 

Històric-3

Juguen les blanques i fan mat en dues jugades.

Aquest compositor, contemporani de l´anterior i com ell abanderat de la reforma, exposa aquí una idea completament nova en aquella època.

Aquesta posició ens xoca d´entrada per la presència de moltes peces negres, cap d´elles, però, és supèrflua. Són aquí per replicar l´atac de les blanques, o per garantir la correcció del problema.

Històric 2

ARS NOVA.

La gran innovació respecte de l´Ars antiqua consisteix a substituir el principi de l´equilibri de forces pel d´economia de forces.

*******************************************************************************

Històric 2:

Problema de Pierre Auguste d´Orville (Sant Petersburg, Rússia 15–05–1804 / Regensburg, Alemanya 11–11–1864).

Principal artífex d´aquesta reforma, al seu judici i el dels seus deixebles, el problema havia de tenir només les peces estrictament necessàries per portar a terme una idea, buscant un desenvolupament estètic en una posició agradable i despullada d´elements inútils.

Publicat a «Le Palamède» el 1837.

Històric-2

Juguen les blanques i fan mat en cinc jugades.

La gran superioritat de les forces blanques enfront d´un rei sol (rex solus) descarta tota noció de combat: la posició és «inversemblant» i sense cap analogia amb la de qualsevol partida jugada.

Així el compositor pot realitzar el seu pensament, concretant en maniobres subtils que desemboquen en un mat econòmic i pur (mat model) de gran bellesa.

Històric 1

ARS ANTIQUA.

Durant un prolongat període, les composicions no eren altra cosa que fragments decisius trets de partides imaginàries o reals, en els quals la igualtat material es mantenia fins a la combinació final.

L´ideal artístic dels primitius es reflectia en posicions bastant complexes on negres i blanques tenien el mateix nombre de peces, així com en solucions llargues de fins a 12 i 15 jugades, amb escacs successius imposats per la precària situació del rei blanc amenaçat de mat immediat.

*******************************************************************************

Històric 1:

Problema de Philipp Stamma «el Siri» (Alepo, Síria Otomana 1705 / Londres, Anglaterra 1755).

De la col·lecció del llibre «Cent posicions desesperades» de 1737.

Històric-1

Juguen les blanques i fan mat en vuit jugades.

Covid 18

Covid 18: Els problemes bessons.

******************************************************

a) Problema de B. Larsson de 1945.

Publicat al Eskilstuna Kurien.

Covid-18-a

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Heu de trobar tres Assajos Temàtics (A.T.) i les seves corresponents refutacions.

******************************************************

b) Problema de J. Hartong de 1948.

Segona recomanació del Bulletin Ouvrier des Echecs.

Covid-18-b

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Heu de trobar dos Assajos Temàtics (A.T.) i les seves corresponents refutacions.

 

 

Covid 16

Covid 16: Problema de J. Korponai de 1977.

Segon premi de l´Élet és Tudomány.

Covid-16

Juguen blanques i fan mat en dues jugades.

Un problema Meredith de 12 peces, amb la particularitat que hi ha el mateix nombre de peces blanques que de negres.

Heu de dir també quins són mats model, que són els que es farien també a la posició inicial si juguessin les negres.

Pope 53

Estudi de Richard Réti

(Pezinok, Eslovàquia 28–05–1889 / Praga, Txèquia 06–06–1929)

Pope-53

Pope 53: Juguen les blanques i guanyen.

Aquest estudi està cuinat, és a dir, que té una solució alternativa.

Primer feu el següent i després busqueu la solució alternativa.

*******************************************************

Estudi de Richard Réti.

Correció d´André Chéron

(França, Colombes 25–09–1895 / Leysin 12–09–1980)

Pope-53-corregit

Pope 53 (corregit): Juguen les blanques i guanyen.