Destacado

Escaqueja’t

Has sentit a parlar o has vist aquesta sèrie?

T’agradaria jugar a escacs? En vols aprendre? Vols conèixer altra gent a qui també li interessa aquest joc?
El Club d’escacs Tordera et proposa que entris en el portal que hem preparat i comencis el teu camí, quan vulguis, com vulguis i amb qui vulguis, perquè puguis viure la fascinació d’aquest joc excepcional.

(Habitualment ens trobareu al club oberts dimecres i divendres de les 17:00 a les 19:00)

Només et cal entrar en aquesta adreça:

http://escacstordera.com/escaquejat/

Continuar leyendo «Escaqueja’t»

Busquem jugadors que estiguin interessats a jugar als nostres equips.

Actualment tenim dos equips, el A a Primera Divisió Catalana (10 taulers) i el B a Categoria Preferent (Girona) (10 taulers).

La nostra llista de jugadors actuals a la web de la Federació Catalana: https://escacs.cat/index.php/component/fce?op=2&idClub=270

Si esteu interessats en jugar amb nosaltres contacteu-nos per email:

escacstordera@gmail.com

O per Whatsapp o trucada a Rafel Angelats:

FINAL DE TEMPORADA

La setmana passada dèiem que quedaven per jugar les eliminatòries per decidir quins equips serien campions absoluts de cada categoria, tenint en compte que en cadascuna hi havia diversos grups.

A mesura que ha avançat la setmana, però, han anat passant coses. La primera sorpresa va ser que, dels quatre guanyadors de grup de segona divisió, el campió del grup de Barcelona (Montmeló) i el del grup de Lleida (Moià) renunciaven a l’eliminatòria, cosa que deixava la decisió només entre el campió de Tarragona (Gran Penya de Vilanova) i el de Girona (Tordera).

Així les coses, en haver renunciat els dos equips probablement més forts, les nostres expectatives creixien perquè en lloc d’haver de superar dues eliminatòries tot es decidiria en un sol matx, i el resultat, doncs, quedava més obert.

Dijous a la nit, però, va saltar la nova sorpresa quan vam tenir notícia que els nostres rivals tarragonins declinaven també jugar el partit perquè tenien greus problemes per confegir l’equip. Finalment, divendres, la Federació ens va comunicar que No havíem de jugar el partit i que, per tant, nosaltres érem ja els campions de la segona divisió.

El Tordera B, en canvi, sí que ha jugat la seva, d’eliminatòria, aquest matí, a Esplugues de Llobregat. S’ha de dir que hi ha acudit havent de presentar vuit jugadors (quan la lliga regular s’ha jugat a sis taulers) i amb les baixes per diferents motius de dos dels seus jugadors que més han fet per arribar on són ara (Lolo i David), i sense poder alinear, per una discutible qüestió reglamentària) un altre jugador (Jacob) que també havia jugat partits en la fase regular. Tot això ha forçat fer un «combo» amb jugadors del segon i del tercer equip.

Després d’un matí de lluita intensa, el resultat ha estat favorable a l’equip local: Esplugues 5’5 – Tordera B 2’5, cosa que posava fi a les nostres aspiracions de continuar en l’eliminatòria. Remarquem, però, que això no treu ni un bri de mèrit a la brillant temporada que ha fet aquest equip.

Així doncs, un final de temporada que difícilment podíem haver somiat quan la vam començar. I, ja des d’ara, a preparar amb il·lusió la vinent!

MOLLET B 4 TORDERA A 4

Matí de sensacions poc habituals, el que hem viscut avui al Vallès. Habituats com estem a patir en les darreres rondes per mirar de mantenir la categoria, avui enfilàvem l’autopista amb els deures ja fets, i només amb la incògnita de quin equip ens trobaríem, perquè l’equip vallesà sí que estava necessitat de victòria per mantenir-se.

Només d’arribar al local de joc, el president del club ens ha rebut molt cordialment, i semblava que seria com un partit de festa major, però en donar un cop d’ull a la seva alineació es descobria immediatament que avui presentaven un equip molt potent, com no l’havien fet en tota la lliga, i això ja era una declaració d’intencions.

En marxa puntualment el partit, no s’havia escolat ni un quart d’hora que ja s’han cantat les primeres taules al cinquè, cedides per en Joan a un rival que li convenien per assegurar la norma de mestre català.

No ha passat massa estona perquè qui escriu signés també un empat al tercer, amb un rival teòricament una mica superior però que no estava gaire còmode per falta d’haver jugat aquesta temporada.

Una hora més de joc ha portat unes noves taules en el sisè, on en Pau no ha vist tampoc la manera de transformar el lleuger avantatge que probablement tenia.

I una estoneta més ha servit perquè en Jacob, al vuitè, també signés la igualtat sense gaire història ni haver patit massa.

I llavors el matx ha començat d’agafar tensió quan en Daniel, al setè, ha ajagut el rei en no haver encertat amb l’estratègia i bregar en un final inferior. En aquest punt, els vallesans han suggerit d’acordar taules en les tres partides que quedaven, i en el mentrestant, en Juan les signava en el quart, cosa que deixava la decisió del matx en els dos primers taulers.

Tant en Josep com l’Eduard, però, han preferit seguir jugant, perquè els dos empats haurien certificat la derrota global de l’equip, i des d’aquest moment a les dues primeres taules ha anat pujant la temperatura i l’expectació.

Malgrat que les dues semblaven força equilibrades, el fet és que si hi havia algun avantatge era pels nostres, i la brega ha estat molt interessant.

La partida de l’Eduard comptava amb la pressió del rellotge que li complicava la vida al rival, en un final de torres i peons, i la d’en Josep semblava encaminar-se a una certa nul·litat quan, de cop, ha sacrificat una qualitat tot triant la continuació probablement més difícil, però també la que podia reportar més benefici.

Tal i com era força previsible, la partida de l’Eduard s’ha saldat amb unes taules inapel·lables, i tot quedava en mans d’en Josep.

Amb notable sang freda i precisió de càlcul, ha acabat obtenint un final amb prou superioritat per arrabassar el punt sencer a un contrari que no semblava fer-se’n a la idea encara. Una lliçó més del nostre buc insígnia!

Al capdavall, doncs, un empat que ens fa cloure la temporada invictes, que condemna el Mollet al descens i que de retruc assegura la permanència del Gerunda B, que també depenia del nostre resultat.

Amb això s’acaba la Lliga regular, i ara falten els partits per a decidir el campió absolut de la categoria, que és un títol merament honorífic. En parlarem.

Acta del matx

TORDERA A 4,5 – GERUNDA B 3,5

Un dels partits segurament decisius pel que fa a definir el final de la lliga. Si bé nosaltres sortíem amb un cert avantatge a la taula, el cert és que una derrota avui podia posar en qüestió bona part de la feina feta. I l’històric, ja considerable, que tenim amb els nostres amics gironins deixava clarament obert qualsevol pronòstic.

Quan encara feia bon dia, a dos quarts de deu, hem començat el matx i ja es pot dir que ho hem fet, tots, amb intensitat i una certa circumspecció, conscients del que hi havia en joc.

Molt matiner ha estat l’empat d’en Daniel, al setè, quan tot just s’estava, gairebé entrant al mig joc, però que posava ja mig punt al sarró.

No ha trigat massa en Pau, al sisè, a convertir el magnífic avantatge de material amb què s’ha trobat tot d’una per una badada del gironí en una rotunda i inapel·lable victòria, que començava de posar pressió als visitants.

En Josep, al primer, ha acordat poc després unes taules en posició força equilibrada, no pas, però, sense haver plantejat una lluita ben aguda abans.

També al segon, l’Eduard signava unes taules que estalviaven als dos jugadors una possible partida llarguíssima que hauria acabat … en taules!

Molta estona ha passat amb aquest resultat a favor nostre i amb quatre partides jugant-se, sense que cap de les quatre insinués quin seria el desenllaç.

I, efectivament, tal com toca a un partit difícil, totes quatre han passat per fases d’incertesa amb basculacions cap als dos costats.  En Jacob, al vuitè, ha amarrat un empat després d’una brega on les apostes no eren del tot clares.

En Juan, al quart, s’ha vist superat en un joc tàctic en què s’ha defensat amb ungles i dents, però no ha pogut evitar la capitulació.

Així les coses, les dues partides restants, ja amb els rellotges començant de dictar la seva llei, semblava que apuntaven a taules, però la d’en Joan, al cinquè, ha fet algunes tombarelles i s’ha acabat decantant del nostre costat, cosa que ha certificava, amb l’empat com a mínim, l’ascens de categoria.

Una bona estona després, però, unes treballades taules de qui escriu acabaven el partit amb la victòria, ni que sigui per la mínima, que arrodonia la jornada.

Un bon resultat que segella l’ascens la temporada vinent a primera divisió, sense que el resultat de diumenge vinent a Mollet, sigui el que sigui, ho pugui canviar. Enhorabona a tots!

Acta del matx

FIGUERES B 3 – TORDERA A 5

Un matí d’alta tensió, podríem dir, el que hem viscut aquest matí a l’Alt Empordà. I que ha acabat clarificant molt el panorama, hi hauríem d’afegir.

A les nou del matí ja ens hem començat de trobar les expedicions que veníem per jugat aquest important partit, contra l’únic equip que portàvem «a roda», ja que ens seguia a mig punt. El partit d’avui, doncs, podia clarificar força el tram final d’aquesta lliga. Conscients d’això, doncs, els dos conjunts hem començat, a dos quarts de deu, les partides sabent perfectament el que hi havia en joc.

Com no podia ser d’altra manera, ha anat avançant el matí sense que es veiés amb claredat que res es decantés clarament, i la lluita anava sent considerable.

Ha estat a mig matí, però, que ha saltat la primera sorpresa, quan en Juan, al quart, ha «caçat» el seu rival, l’experimentat Joan Alonso, en una combinació molt clara, que li ha fet retre el rei, gairebé en plena obertura.

No massa estona més tard era en Jacob, al vuitè, qui estavellava una peça sobre les migrades defenses del rei negre i poc després en recollia el fruit en forma d’un atac absolutament letal. Dos a zero que ens feia respirar força tranquils, tant més quan no s’entreveien dificultats en cap taula.

En aquest context, en Pau, al sisè, ha signat de grat unes taules en una posició ja força llimada, que posaven més pressió als empordanesos.

Ha passat encara una estona fins que en Joan, al cinquè, ha imposat la seva classe en un plantejament sicilià del qual en coneix bé tots els topants, i que no ha donat opció al delegat del Figueres.

I, quan ja semblava que les coses queien ja del nostre costat, com per demostrar que no hi ha enemic petit, han començat d’arribar els temporals.

De primer, al setè, en Daniel s’ha trobat enfrontant un atac per terra, mar i aire, amb sacrificis inclosos, que no tenia aturador, després de no haver encertat del tot, potser, en el plantejament estratègic d’una posició de doble tall, i ha hagut de tombar el rei.

Mentrestant, als dos primers taulers es vorejava la tragèdia quan en Josep es veia abocat a defensar un final inferior i l’Eduard, que havia estat fent un recital tot el matí de com s’agafa avantatge material i es va deixant el contrari sense respostes, en un error inesperat s’ha deixat una torre i havia de lluitar en absoluta inferioritat.

Per sort, en aquell moment qui això escriu aconseguia imposar-se després d’haver vorejat l’abisme d’un atac ferotge a la seva jove i combativa rival, i aconseguia així el punt de la tranquil·litat.

Poca estona després, l’Eduard, al segon havia de retre el rei però en Josep, al primer, aferrava mig punt més en unes taules ben treballades.

Al capdavall, doncs, un resultat que ens fa dependre només de nosaltres mateixos per aconseguir l’ascens. Si l’aconseguirem o no, ho veurem en les dues darreres setmanes de competició. Començarem diumenge vinent, rebent a casa el potent Gerunda B. Ho explicarem.

Acta del matx